Següent pas en la investigació à Wikipedia:
“La felicidad es un estado emocional que se produce en la persona cuando cree
haber alcanzado una meta deseada. Tal estado propicia paz interior, un enfoque del
medio positivo, al mismo tiempo que estimula a
conquistar nuevas metas (véase motivación).
Se define como una condición interna de satisfacción
y alegría que ayuda a muchas personas”
Difícil eh? Desde fa un temps vinc investigant
el secret de la felicitat, però tu, tot això ja ho saps, no paro de donar-te la
tabarra J.
Doncs be, després d’aquesta breu introducció,
passo a escriure una disertació sobre les meves conclusions. S’ha de ser
conscient que aquestes conclusions canviaran amb el pas del temps. Tot el que
ve a continuació simplement són una serie d’opinions personals sobre la
felicitat fetes per mi a dia d’avui 26 de novembre de 2013.
***
El primer que s’ha de tenir en compte quan un
vol saber com arribar a la felicitat, és saber que no hi arribaràs mai. Pam! En
serio, una idea equivocada que la gent te de la felicitat és que és un lloc on arribar-hi. Pensaments com “Si ens ho currem molt,
treballem de valent i lluitem per fer realitat els nostres somnis arribarem a
la felicitat! I allà podrem descansar i ser feliços per sempre més” Primer error, a la felicitat no s’hi arriba,
no és un punt final, no te la guanyes per sempre més...
“Los
sueños de los grandes soñadores jamás llegan a cumplirse, siempre son superados”
Alfred Lord Whitehead
Hi ha una manera de definir si una persona és
feliç o no, que sempre m’ha agradat: Si durant el dia has tingut cinc vegades
més de bons moments que de dolents, ets feliç. Moments bons poden ser estar
content, estimar, riure, sentir-te realitzat, fer el que t’agrada... Moments
dolents: plorar, frustrar-te, odiar, envejar...
Segons la definició de dalt, simplement per
ser feliços hem de fer les coses que realment ens agrada fer. Sembla senzill,
però no ho és tant. Per exemple, si ens agrada menjar hamburgueses, com és el
meu cas, no puc mejar 5 hamburgueses cada dia, perquè potser seré feliç en
aquell moment, però a la llarga serà dolent per la meva salut, o acabaré
avorrint les hamburgueses. Un altre exemple de perque no és fàcil:
-
No podem fer el que ens agrada durant
tot el dia, ja que hem de treballar per
sobreviure
-
Així doncs, ja no podem ser
feliços?
-
Si, disfrutant del treball.
-
“Però és que el meu treball és una
merdaaa”
-
Doncs canvia de treball
-
És que no hi ha treball.
-
Doncs aprén a disfrutar el que
tens ara, motiva’t, marcat objectius, millora... I ja canviaràs de feina quan
puguis. No deixis per demà el ser feliç, comença ara mateix, i no paris de
lluitar per fer el que t’agrada.
Jean Paul Sartre (1905-1980)
Filósofo y escritor francés
Segona lliçó molt important, no podem esperar
que el món ens faci feliços, hem de ser nosaltres els que hem de lluitar per
ser feliços en aquest món. O dit d’una altra manera, ens hem d’adaptar a les
circumstancies i aconseguir gaudir del que tenim. En aquest punt entra en joc
el poder de controlar la ment.
Com veus, no estic seguint cap guió, crec que
no hi ha un llistat de regles d’or per
ser feliç. És més complex que tot això, és aprendre a pensar diferent. No estic
descobrint res, la major part d’aquestes coses les diu el budisme.
Així doncs, parlava del poder de la ment i del
budisme. Per a qué serveix entrenar la ment, entrenar el pensament? És molt
fàcil, el primer que et diu el budisme és que a la vida hi ha patiment. S’ha
d’acceptar. Qui vol viure una vida sense penes no serà mai feliç, perquè de
penes n’hi haurà. Així doncs, un cop hem acceptat que hi haurà situacions de
patiment durant la vida i que això no es pot canviar, hem de buscar el que sí
que es pot canviar. El que podem canviar es la nostra actitud davant del patiment.
Todo suceso tiene un porque y toda adversidad nos enseña
una lección
Com diu en Robin S. Sharma al seu llibre, la
ment és un jardí, on hi creixen flors boniques i males herbes. Si nosaltres
volem tenir un jardí amb flors boniques no hem d’esperar a que no creixin males herbes, creixeran, el
que hem de fer és arrancar-les quan creixen. El mateix amb els mals pensaments,
hem d’aprendre a identificar-los (no és gens fàcil) i eliminar-los de la ment,
substituint-los per un de positiu. Quan d’aquí dos o tres dies estiguis de mal
humor per alguna cosa, autoexplora’t, què et passa? Rasca i busca quin és el
mal pensament, o la mala cara que algú t’ha posat, i segueix profunditzant,
quan hi arribis veuràs que no es per tant. Val la pena estar malament aquella
estona de la teva vida per simplement aquella mala cara? Guanyaràs alguna cosa
estant malament? NO.
Un altre error comú, és aquella gent que no fa
el que li agrada, sino que fa el que creu que li agrada als altres. Gent que
vol cobrar molts diners, per tenir la millor casa, per jugar al golf al millor
club de la ciutat, per tenir l’últim móvil, el millor cotxe dels veinatge...
Potser li agradava simplement anar al bar del seu antic barri a veure el futbol
amb els vells amics... Però no pot, ara és un triomfador. ERROR. Hem de fer el
que ens agrada a nosaltres, sense pensar el que diran els demés, o si és
popular, o si està de moda... NO. Fes el que t’agrada sempre que puguis i seràs
més a prop de la felicitat.
El éxito externo no significa nada, a no ser que tengas
éxito interno
Seguim endavant, sincerament crec que per ser
feliç s’ha de ser bona persona. I la gent que és mala persona no podrà ser mai
feliç. Potser ho semblarà, potser serà rica, poderosa, potser ningú s’hi podrà
enfrontar... Però tard o d’hora s’haurà d’enfrontar a ella mateixa, i aquí
haurà perdut per K.O. Aquest tipus de gent va endavant, mai no es para a
reflexionar, quan algú li intenta explicar que allò no està be, reacciona amb
menyspreu i violència. Senzillament perque no vol sentir allò que li fa mal, no
vol haver d’enfronta-se amb ell mateix, te por.
Aristóteles (384 AC-322 AC) Filósofo griego
Així doncs, fins ara tenim que hem d’intentar fer
sempre que puguem les coses que realment ens agrada fer. També hem d’acceptar
que hi haurà moments dolents, però a la vegada preparar-nos perque la nostra
actitud davant d’aquests moments sigui la millor. I per fer tot això hem de ser
bons jans, és a dir, no només no trepitjar ningú, sino ajudar el altres per a
que siguin feliços. Això es pot fer de mil maneres diferents. Ajudar algú en
algun problema, intentar millorar els altres, estimar, somriure (està
infravalorat somriure, hauríem de somriure més), intentar fer riure, fer que la
resta de gent se senti còmoda amb nosaltres, etc.
Lo que le haces a los demàs te lo haces a ti mismo
Un día sin risa o un día sin amor, es un día sin vida
Una altra cosa que per a
mi és molt important és l’equilibri, la moderació, buscar un compromís entre
els extrems. Lligat amb el menjar, si t’agrada el marisc, no en mengis cada
dia, el disfrutaràs més si ho fas de quan en quan. És important diversificar
les diversions, de manera que quan fem aquella diversió i portem un temps sense
fer-la ens motiva molt més. Si anessim cada cap de setmana a la costa potser
ho passaríem be, però no tan be com si hi anem de tant en tant, perque així ho
fem especial. De mentres, podem anar a altres llocs.
A vegades és genial
quedar-se a casa un cap de setmana, això és perque no ho fas sovint. A l’estiu
volem estar frescos, a l’hivern calentets. Tot depen de l’extrem que agafis.
Per això és important equilibrar la vida, els desitjos, els plaers… Les millors
pixades de la nostra vida són perque ho hem passat molt malament aguantant-nos
durant hores….
Hem d’agafar les regnes
de la nostra vida, organitzar-nos, marcar-nos objectius, no esperar que la
felicitat vingui a veuret’ a casa, sortir a buscar-la. Quan creixem, ens hem de
treure la cuirassa que ens protegeix i obrir el nostre cor a l’amor, al
desamor, a l’amistad, a les decepcions… Hem de viure!
Per a mi, el més
important de tot, tal i com he dit a l’inici, és saber que la felicitat no és
una estació d’arribada, és el camí!!! És un tòpic que tots hem sentit alguna
vegada, però és la realitat. Hem de gravar-ho al nostre cervell, és un camí,
hem de disfrutar del camí!! És la verdadera clau!
La vida es aquello que pasa mientras
hacemos planes para el Futuro
Un exemple, si d’aquí a
una setmana vaig a Port Aventura, no puc estar tota la setmana pensant única i
exclusivament en això. Una setmana de vida a qualsevol edad és un regal! Si
poguessis viatjar en el temps i anar-te a visitar a tu mateix quan tinguis 98 anys i li
diguessis que aquella setmana només vas estar pendent de l’excursió a Port
Aventura et donaria una colleja que flipas, i et diria:“Tot el que faria si
pogués tornar a reviure aquella setmana” I tindria raó. No hem d’esperar a que
sigui massa tard. Hem de viure ara mateix, aquest instant com el meu, m’acabo
d’adonar que estic gaudint del que estic escrivint! Potser si que és el meu
element.
Hem de lluitar per
ser feliços i disfrutar d’aquest regal que és la vida!
***
Avui és 28 de novembre, i
m’agradaria acabar de reflexionar sobre aquest tema, realment es podrien
escriure milers de pàgines sobre aquest tema, ja que és un tema amplíssim, de
fet és el més important per a nosaltres, els éssers humans.
Voldria parlar de les
diferents cares de la felicitat. Quan parlem de la felicitat sempre ens
imaginem una platja tropical, una caseta al camp amb la família, un bar amb una
colla d’amics… Però i si et digues també que felicitat pot ser simplement
menjar un crostó de pa sec, o veure el cel? Som 7000 milions de persones a la
terra, i totes i cadascuna de nosaltres vol ser feliç, i totes i cadascuna de
nosaltres d’una manera diferent. La propera vegada que estem al bosc, o
banyant-nos al mar, serem feliços. Però imagina’t el feliç que seria de fer
aquella passejada o aquell bany un pres condemnat a cadena perpetua. Dóna que
pensar no? Moltes vegades costa apreciar el que tenim, pel simple fet de
tenir-ho. Hem de canviar-ho!
Fins ara hem anat
dibuixant diferents aspectes sobre la felicitat i pensaments que ens allunyen
del camí per disfrutarla. Sabem que no és un tresor que trobarem per
quedar-nos-el, però si que podem aspirar a viure per un camí on ens acompanyin
els màxims moments de felicitat possible. Però on trobarem aquest camí?
La felicitat es troba
dintre nostre, només l’hem de saber trobar. Per començar, hem de seure un dia,
i encara que costi un terrible esforç al principi, ens hem de posar a parlar
amb nosaltres mateixos. Però, compte, hem de parlar sincerament, ens intentarem
enganyar, segur! Però hem de detectar les mentides i dir-nos la veritat.
La felicidad siempre la tienes, siempre ha formado parte
de ti, lo importante es que te permitas sentirla.
El primer objectiu serà
coneixe’ns, poques persones es coneixen realment. Poc a poc, hem d’anar
aixecant les catifes i anar analitzant aquells moments de la vida que ens van
fer tant de mal. Aquest exercici el vaig fer a Menorca, a cala Blanca, i vaig
plorar, perque és doloròs. Però sincerament creus que és millor amagar aquest
moment de la teva vida? Esborrar-lo? Seguir sense afrontar-lo? Jo no ho crec, a
la vida que construïm no podem deixar els pilars débils, no podem tancar portes
i fer com si no existissin. Hem d’analitzar allò que vam fer, i el nostre cor,
o la nostra ànima o el nostre jo interior, ha de ser sincer i ens ha de dir si
vam obrar correctament o no. I si és que no, no passa res. Aquí arriba el punt
on ens hem de perdonar! És un moment dolorós, però penso que un creix com a
persona quan ho fa. Tot el que t’estic escrivint, no et pensis que ho escric
per donar lliçons a ningú, jo sóc el primer que m’hauria d’aplicar tot això,
admeto que hi ha portes que em costa molt d’obrir… Tot el que escric és perque
penso que és el correcte, però no pensis que ho faig tot.
Quan ens coneixem i ens
perdonem, aprenem a estimar-nos, a acceptar-nos tal com som. És molt dur viure
ocultant coses! Molt! Ningú podrà ser feliç si no s’estima, si pensa que és
inferior i que això fa que no podrà ser feliç. Be, potser som inferiors en
alguna cosa, però això no ens impedirà ser feliços! El món n’està ple de rubiasojosazules i de
quadratsdegimnàssonrisaprofidén que són infeliços. Per altra banda hi ha
gordosgafitasincultos que són molt feliços. I doncs, el físic o
l’intel.ligéncia és el que ens fa feliços? ERROR. Tenim unes cartes al néixer,
hem de jugar amb les que tenim. A vegades la societat ens diu que hi ha unes
cartes millors, però és mentida, no hem
de voler jugar amb les cartes que no tenim, hem d’explotar les nostres i
guanyar la partida.
Un cop ens coneixe’m,
perdonem, estimem i acceptem, és el moment d’armar-nos fins a les dents i
lluitar amb totes les nostres forces contra les nostres pors. Sense compassió i
sense pietat, les hem d’intentar aniquilar, extirpar, AUUUU!! Si ho aconseguim
estarem preparats per ser plenament feliços.
Cuantos más miedos tienes, menos
libre eres
Aquest viatge interior és
dur i es tracta de ser constant, de seure a meditar de tant en tant, de tenir
convicció, de no conformar-nos a estar una mica millor. Un cop hem acceptat que
ho hem de fer, no parar fins aconseguir-ho.
Al final, el que tots busquem és
l’amor, sentir-nos estimats, inclús el més ric del planeta no busca dormir
enterrat en bitllets a l’atic més luxòs del planeta, sino que busca dormir amb
algú amb qui sentir-se estimat. El més important és aquest algú, són els pares,
els fills, la parella, els germans, els amics, això és el veritable tresor. Una
vida amb amor, honradesa i expressant els nostres talents mentre vivim és una
vida feliç.
La felicidad
total del hombre consiste en disfrutar de la estimación de los demás.» Blaise
Pascal (1623-1662) Científico, filósofo y escritor francés
Quina gran reflexió, si senyor, ben complerta; filosofia, budisme, intel·ligència emocional i social, espiritualitat, raó... magnífica i la comparteixo. Aquest és el sentit de la vida, el camí de la vida. Difícil, però no impossible.
ResponEliminaUna abraçada!
La Palafrugellenca (ATC)
Moltes gràcies Palafrugellenca, m'has alegrat aquest meravellòs matí de dissabte!
ResponEliminaUn abraçada
Me'n alegro! ^^ Per quan la propera publicació?
ResponEliminaLa Palafrugellenca (ATC)