Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 30 de desembre de 2013

Reflexions sobre la felicitat

Què es la felicitat? Aquest és la pregunta del milió, la pregunta que tot ésser humà s’ha fet alguna vegada. Si poses aquesta pregunta al google apareixen 57.800.000 resultats. Si ho poses en anglès 509.000.000 resultats. Imagina’t si n’hi ha gent que se la fa aquesta pregunta. I si se la fa tanta gent, si tanta gent hi busca una definició, deu ser perque és molt difícil de definir. I encara és molt més difícil trobar el secret de la felicitat, és a dir, descobrir com ser feliç.

 

Següent pas en la investigació à Wikipedia:

La felicidad es un estado emocional que se produce en la persona cuando cree haber alcanzado una meta deseada. Tal estado propicia paz interior, un enfoque del medio positivo, al mismo tiempo que estimula a conquistar nuevas metas (véase motivación). Se define como una condición interna de satisfacción y alegría que ayuda a muchas personas

Difícil eh? Desde fa un temps vinc investigant el secret de la felicitat, però tu, tot això ja ho saps, no paro de donar-te la tabarra J.

Doncs be, després d’aquesta breu introducció, passo a escriure una disertació sobre les meves conclusions. S’ha de ser conscient que aquestes conclusions canviaran amb el pas del temps. Tot el que ve a continuació simplement són una serie d’opinions personals sobre la felicitat fetes per mi a dia d’avui 26 de novembre de 2013.

***


El primer que s’ha de tenir en compte quan un vol saber com arribar a la felicitat, és saber que no hi arribaràs mai. Pam! En serio, una idea equivocada que la gent te de la felicitat és que  és un lloc on arribar-hi.  Pensaments com “Si ens ho currem molt, treballem de valent i lluitem per fer realitat els nostres somnis arribarem a la felicitat! I allà podrem descansar i ser feliços per sempre més”  Primer error, a la felicitat no s’hi arriba, no és un punt final, no te la guanyes per sempre més...

“Los sueños de los grandes soñadores jamás llegan a cumplirse, siempre son superados” Alfred Lord Whitehead

Hi ha una manera de definir si una persona és feliç o no, que sempre m’ha agradat: Si durant el dia has tingut cinc vegades més de bons moments que de dolents, ets feliç. Moments bons poden ser estar content, estimar, riure, sentir-te realitzat, fer el que t’agrada... Moments dolents: plorar, frustrar-te, odiar, envejar...

Segons la definició de dalt, simplement per ser feliços hem de fer les coses que realment ens agrada fer. Sembla senzill, però no ho és tant. Per exemple, si ens agrada menjar hamburgueses, com és el meu cas, no puc mejar 5 hamburgueses cada dia, perquè potser seré feliç en aquell moment, però a la llarga serà dolent per la meva salut, o acabaré avorrint les hamburgueses. Un altre exemple de perque no és fàcil:

-          No podem fer el que ens agrada durant tot el  dia, ja que hem de treballar per sobreviure
-          Així doncs, ja no podem ser feliços?
-          Si, disfrutant del treball.
-          “Però és que el meu treball és una merdaaa”
-          Doncs canvia de treball
-          És que no hi ha treball.
-          Doncs aprén a disfrutar el que tens ara, motiva’t, marcat objectius, millora... I ja canviaràs de feina quan puguis. No deixis per demà el ser feliç, comença ara mateix, i no paris de lluitar per fer el que t’agrada.

 Jean Paul Sartre  (1905-1980) Filósofo y escritor francés

Segona lliçó molt important, no podem esperar que el món ens faci feliços, hem de ser nosaltres els que hem de lluitar per ser feliços en aquest món. O dit d’una altra manera, ens hem d’adaptar a les circumstancies i aconseguir gaudir del que tenim. En aquest punt entra en joc el poder de controlar la ment.

Com veus, no estic seguint cap guió, crec que no hi ha un llistat de  regles d’or per ser feliç. És més complex que tot això, és aprendre a pensar diferent. No estic descobrint res, la major part d’aquestes coses les diu el budisme.

Així doncs, parlava del poder de la ment i del budisme. Per a qué serveix entrenar la ment, entrenar el pensament? És molt fàcil, el primer que et diu el budisme és que a la vida hi ha patiment. S’ha d’acceptar. Qui vol viure una vida sense penes no serà mai feliç, perquè de penes n’hi haurà. Així doncs, un cop hem acceptat que hi haurà situacions de patiment durant la vida i que això no es pot canviar, hem de buscar el que sí que es pot canviar. El que podem canviar es  la nostra actitud davant del patiment.
Todo suceso tiene un porque y toda adversidad nos enseña una lección

Com diu en Robin S. Sharma al seu llibre, la ment és un jardí, on hi creixen flors boniques i males herbes. Si nosaltres volem tenir un jardí amb flors boniques no hem d’esperar  a que no creixin males herbes, creixeran, el que hem de fer és arrancar-les quan creixen. El mateix amb els mals pensaments, hem d’aprendre a identificar-los (no és gens fàcil) i eliminar-los de la ment, substituint-los per un de positiu. Quan d’aquí dos o tres dies estiguis de mal humor per alguna cosa, autoexplora’t, què et passa? Rasca i busca quin és el mal pensament, o la mala cara que algú t’ha posat, i segueix profunditzant, quan hi arribis veuràs que no es per tant. Val la pena estar malament aquella estona de la teva vida per simplement aquella mala cara? Guanyaràs alguna cosa estant malament? NO.

Un altre error comú, és aquella gent que no fa el que li agrada, sino que fa el que creu que li agrada als altres. Gent que vol cobrar molts diners, per tenir la millor casa, per jugar al golf al millor club de la ciutat, per tenir l’últim móvil, el millor cotxe dels veinatge... Potser li agradava simplement anar al bar del seu antic barri a veure el futbol amb els vells amics... Però no pot, ara és un triomfador. ERROR. Hem de fer el que ens agrada a nosaltres, sense pensar el que diran els demés, o si és popular, o si està de moda... NO. Fes el que t’agrada sempre que puguis i seràs més a prop de la felicitat.

El éxito externo no significa nada, a no ser que tengas éxito interno

Seguim endavant, sincerament crec que per ser feliç s’ha de ser bona persona. I la gent que és mala persona no podrà ser mai feliç. Potser ho semblarà, potser serà rica, poderosa, potser ningú s’hi podrà enfrontar... Però tard o d’hora s’haurà d’enfrontar a ella mateixa, i aquí haurà perdut per K.O. Aquest tipus de gent va endavant, mai no es para a reflexionar, quan algú li intenta explicar que allò no està be, reacciona amb menyspreu i violència. Senzillament perque no vol sentir allò que li fa mal, no vol haver d’enfronta-se amb ell mateix, te por.

 Aristóteles  (384 AC-322 AC) Filósofo griego


Així doncs, fins ara tenim que hem d’intentar fer sempre que puguem les coses que realment ens agrada fer. També hem d’acceptar que hi haurà moments dolents, però a la vegada preparar-nos perque la nostra actitud davant d’aquests moments sigui la millor. I per fer tot això hem de ser bons jans, és a dir, no només no trepitjar ningú, sino ajudar el altres per a que siguin feliços. Això es pot fer de mil maneres diferents. Ajudar algú en algun problema, intentar millorar els altres, estimar, somriure (està infravalorat somriure, hauríem de somriure més), intentar fer riure, fer que la resta de gent se senti còmoda amb nosaltres, etc.

Lo que le haces a los demàs te lo haces a ti mismo

Un día sin risa o un día sin amor, es un día sin vida

Una altra cosa que per a mi és molt important és l’equilibri, la moderació, buscar un compromís entre els extrems. Lligat amb el menjar, si t’agrada el marisc, no en mengis cada dia, el disfrutaràs més si ho fas de quan en quan. És important diversificar les diversions, de manera que quan fem aquella diversió i portem un temps sense fer-la ens motiva molt més. Si anessim cada cap de setmana a la costa potser ho passaríem be, però no tan be com si hi anem de tant en tant, perque així ho fem especial. De mentres, podem anar a altres llocs.


A vegades és genial quedar-se a casa un cap de setmana, això és perque no ho fas sovint. A l’estiu volem estar frescos, a l’hivern calentets. Tot depen de l’extrem que agafis. Per això és important equilibrar la vida, els desitjos, els plaers… Les millors pixades de la nostra vida són perque ho hem passat molt malament aguantant-nos durant hores….

Hem d’agafar les regnes de la nostra vida, organitzar-nos, marcar-nos objectius, no esperar que la felicitat vingui a veuret’ a casa, sortir a buscar-la. Quan creixem, ens hem de treure la cuirassa que ens protegeix i obrir el nostre cor a l’amor, al desamor, a l’amistad, a les decepcions… Hem de viure!



Per a mi, el més important de tot, tal i com he dit a l’inici, és saber que la felicitat no és una estació d’arribada, és el camí!!! És un tòpic que tots hem sentit alguna vegada, però és la realitat. Hem de gravar-ho al nostre cervell, és un camí, hem de disfrutar del camí!! És la verdadera clau!

La vida es aquello que pasa mientras hacemos planes para el Futuro

Un exemple, si d’aquí a una setmana vaig a Port Aventura, no puc estar tota la setmana pensant única i exclusivament en això. Una setmana de vida a qualsevol edad és un regal! Si poguessis viatjar en el temps i anar-te a visitar a tu mateix quan tinguis 98 anys i li diguessis que aquella setmana només vas estar pendent de l’excursió a Port Aventura et donaria una colleja que flipas, i et diria:“Tot el que faria si pogués tornar a reviure aquella setmana” I tindria raó. No hem d’esperar a que sigui massa tard. Hem de viure ara mateix, aquest instant com el meu, m’acabo d’adonar que estic gaudint del que estic escrivint! Potser si que és el meu element.

Hem de lluitar per ser feliços i disfrutar d’aquest regal que és la vida! 

***

Avui és 28 de novembre, i m’agradaria acabar de reflexionar sobre aquest tema, realment es podrien escriure milers de pàgines sobre aquest tema, ja que és un tema amplíssim, de fet és el més important per a nosaltres, els éssers humans.

Voldria parlar de les diferents cares de la felicitat. Quan parlem de la felicitat sempre ens imaginem una platja tropical, una caseta al camp amb la família, un bar amb una colla d’amics… Però i si et digues també que felicitat pot ser simplement menjar un crostó de pa sec, o veure el cel? Som 7000 milions de persones a la terra, i totes i cadascuna de nosaltres vol ser feliç, i totes i cadascuna de nosaltres d’una manera diferent. La propera vegada que estem al bosc, o banyant-nos al mar, serem feliços. Però imagina’t el feliç que seria de fer aquella passejada o aquell bany un pres condemnat a cadena perpetua. Dóna que pensar no? Moltes vegades costa apreciar el que tenim, pel simple fet de tenir-ho. Hem de canviar-ho!

Fins ara hem anat dibuixant diferents aspectes sobre la felicitat i pensaments que ens allunyen del camí per disfrutarla. Sabem que no és un tresor que trobarem per quedar-nos-el, però si que podem aspirar a viure per un camí on ens acompanyin els màxims moments de felicitat possible. Però on trobarem aquest camí?

La felicitat es troba dintre nostre, només l’hem de saber trobar. Per començar, hem de seure un dia, i encara que costi un terrible esforç al principi, ens hem de posar a parlar amb nosaltres mateixos. Però, compte, hem de parlar sincerament, ens intentarem enganyar, segur! Però hem de detectar les mentides i dir-nos la veritat.

La felicidad siempre la tienes, siempre ha formado parte de ti, lo importante es que te permitas sentirla.

El primer objectiu serà coneixe’ns, poques persones es coneixen realment. Poc a poc, hem d’anar aixecant les catifes i anar analitzant aquells moments de la vida que ens van fer tant de mal. Aquest exercici el vaig fer a Menorca, a cala Blanca, i vaig plorar, perque és doloròs. Però sincerament creus que és millor amagar aquest moment de la teva vida? Esborrar-lo? Seguir sense afrontar-lo? Jo no ho crec, a la vida que construïm no podem deixar els pilars débils, no podem tancar portes i fer com si no existissin. Hem d’analitzar allò que vam fer, i el nostre cor, o la nostra ànima o el nostre jo interior, ha de ser sincer i ens ha de dir si vam obrar correctament o no. I si és que no, no passa res. Aquí arriba el punt on ens hem de perdonar! És un moment dolorós, però penso que un creix com a persona quan ho fa. Tot el que t’estic escrivint, no et pensis que ho escric per donar lliçons a ningú, jo sóc el primer que m’hauria d’aplicar tot això, admeto que hi ha portes que em costa molt d’obrir… Tot el que escric és perque penso que és el correcte, però no pensis que ho faig tot.


Quan ens coneixem i ens perdonem, aprenem a estimar-nos, a acceptar-nos tal com som. És molt dur viure ocultant coses! Molt! Ningú podrà ser feliç si no s’estima, si pensa que és inferior i que això fa que no podrà ser feliç. Be, potser som inferiors en alguna cosa, però això no ens impedirà ser feliços! El món  n’està ple de rubiasojosazules i de quadratsdegimnàssonrisaprofidén que són infeliços. Per altra banda hi ha gordosgafitasincultos que són molt feliços. I doncs, el físic o l’intel.ligéncia és el que ens fa feliços? ERROR. Tenim unes cartes al néixer, hem de jugar amb les que tenim. A vegades la societat ens diu que hi ha unes cartes millors, però és mentida,  no hem de voler jugar amb les cartes que no tenim, hem d’explotar les nostres i guanyar la partida.

Un cop ens coneixe’m, perdonem, estimem i acceptem, és el moment d’armar-nos fins a les dents i lluitar amb totes les nostres forces contra les nostres pors. Sense compassió i sense pietat, les hem d’intentar aniquilar, extirpar, AUUUU!! Si ho aconseguim estarem preparats per ser plenament feliços.

Cuantos más miedos tienes, menos libre eres

Aquest viatge interior és dur i es tracta de ser constant, de seure a meditar de tant en tant, de tenir convicció, de no conformar-nos a estar una mica millor. Un cop hem acceptat que ho hem de fer, no parar fins aconseguir-ho.


 Al final, el que tots busquem és l’amor, sentir-nos estimats, inclús el més ric del planeta no busca dormir enterrat en bitllets a l’atic més luxòs del planeta, sino que busca dormir amb algú amb qui sentir-se estimat. El més important és aquest algú, són els pares, els fills, la parella, els germans, els amics, això és el veritable tresor. Una vida amb amor, honradesa i expressant els nostres talents mentre vivim és una vida feliç.

3 comentaris:

  1. Quina gran reflexió, si senyor, ben complerta; filosofia, budisme, intel·ligència emocional i social, espiritualitat, raó... magnífica i la comparteixo. Aquest és el sentit de la vida, el camí de la vida. Difícil, però no impossible.

    Una abraçada!

    La Palafrugellenca (ATC)

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Palafrugellenca, m'has alegrat aquest meravellòs matí de dissabte!

    Un abraçada

    ResponElimina
  3. Me'n alegro! ^^ Per quan la propera publicació?

    La Palafrugellenca (ATC)

    ResponElimina