tag:blogger.com,1999:blog-4335745514786318392024-03-19T19:38:50.610+01:00La vida no s'atura mai Twitter: @lavidanosaturaUnknownnoreply@blogger.comBlogger22125tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-82876570255958131932018-11-18T12:04:00.000+01:002018-11-20T14:01:44.921+01:00ECOLOGIA, PASSEM a l’ACCIÓ <br />
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;">Com ser més ecològics
sense canviar el nostre estil de vida<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
És una època convulsa la que estem vivint, ho és en l'àmbit internacional,
però sent català, aquesta convulsió es multiplica. Aquests últims mesos de la
meva vida m'han fet replantejar moltes coses, m'ha caigut com
una bena dels ulls i ara veig una part de la realitat amb tota la
seva cruesa, la veig amb més claredat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
En aquests últims temps he pensat molt en l'ètica de l'ésser humà, en el
bé i el mal, en el sentit de la vida, en el patiment al món... En alguna altra
publicació parlaré de tots aquests pensaments, però avui em vull centrar en una
de les conclusions a les quals he arribat: Cal passar a l'acció!
Concretament en aquest post parlaré d'un tema molt concret: com ser més
ecològics sense canviar el nostre estil de vida.<br />
A internet hi ha mils d'articles del tipus "<span class="hiddengrammarerror">Seis consejos para</span> ser <span class="hiddenspellerror">más</span> <span class="hiddenspellerror">ecológico</span>"
i que estan molt bé, però tenint en compte que la major part del
contingut és el mateix, en la meva opinió fan una pinzellada molt superficial,
es poden fer moltes més coses!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Psicologia per al canvi</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
O <span class="hiddengreenerror">el que és el mateix</span>, intentaré
menjar-vos el <span class="hiddenspellerror">tarro</span> perquè tingueu
ganes de ser més ecològics, però no només
això, sinó perquè convertiu aquestes ganes en acció. Tractaré de
no fer un enfocament d'espantar: tots sabem que hi ha una illa de
plàstic de la mida de França flotant en algun punt de l'oceà, l'efecte
hivernacle, el canvi climàtic... Però enfoquem-ho positivament, crec que hem
tocat fons, en els 80 estàvem pitjor, i que, tot i que costa molt, anem
millorant lleugerament. Fa 30 anys ningú parlava de sostenibilitat, de fonts
d'energia renovable ni de reciclatge, i ara és el pa de cada dia.<br />
Hi ha molts que sempre hem simpatitzat amb l'ecologia i ens preocupem pel futur
de la nostra estimada Terra. És més, molts de nosaltres, ja fa temps que fem
algunes accions per minimitzar la nostra empremta de carboni, però:<br />
Podem fer més? <span class="hiddengrammarerror">I</span> tant que
podem!<br />
Costa molt? No massa, simplement és posar-s'hi.<br />
Perdre'm alguna comoditat fent-ho? Sí, és clar! No us vull enganyar, el més
fàcil del món és agafar un vas de plàstic, beure i llançar-lo. Però la meva
intenció és donar una sèrie d'idees que no ens faci canviar el nostre
estil de vida, seguirem vivint còmodes, tranquils.<br />
Sempre que volem fer algun canvi en la nostra vida, el nostre cervell d'entrada
s'hi oposarà. Això és biològic, el cervell està programat per a
sobreviure, com menys canvis millor, al cervell no li agrada
treballar, i per aconseguir-ho ens pararà una sèrie de trampes. Ho fa
a través d'una sèrie de pensaments que filtrarà per evitar que moguem
un dit, pensament d'aquest tipus:<br />
"Això que faràs no serveix per a res, per molt que tu facis, els del
costat no foten res. Ets un <span class="hiddenspellerror">pringat</span>, per
què ho has de fer tu si no ho fan els altres? Ets un <span class="hiddenspellerror">friki</span>, ningú fa aquestes xorrades, la gent et
mirarà rar. Que recicli el govern, que per això paguem impostos!"<br />
Tot són trampes, pensa-ho, que no serveix per a res? Fes un experiment: recicla
només dues setmanes i mira la quantitat de brossa que genereu a casa que va al
contenidor groc, al blau, al verd i a l'orgànica, multiplica-ho per tot un any
i ara imagina aquesta brossa al mar, o en un abocador... Com deia el
Capità Enciam, els petits canvis són poderosos!<br />
Els altres no foten res: i que? Això no va amb els altres, això no ho faràs per
publicar-ho al <span class="hiddenspellerror">facebook</span> i <span class="hiddenspellerror">xulejar</span>, això ho fas per tu i pel planeta, ho
fas perquè vols, deixa que els altres facin el que vulguin. Si
ningú mogués un dit per l'ecologia, no duraríem més de 200 anys, t'ho
asseguro, per sort hi ha petits herois que lluiten per evitar-ho, o com a mínim
alentir-ho, sigues un d'ells!<br />
<span class="hiddenspellerror">Friki</span>, em miraran rar... Quina
xorrada, estàs fent el bé, si algú et mira malament per fer el bé que <span class="hiddengrammarerror">li</span> donin pel cul! Millor no t'apropis
a aquesta persona. Mentre no molestis a ningú, ningú et mirarà malament o se'n
riurà de tu, et diré encara més, és més que possible que amb el pas del temps
et mirin amb admiració, i fins i tot, que t'imitin.<br />
Que recicli el govern... Bé, tant de bo fos tan fàcil, i estic segur
que els governs podrien fer molt més, però sense la gent no es pot fer res, som
nosaltres qui hem de fer el canvi de xip, les nostres accions multiplicades
faran que els governs es posin les piles.<br />
De debò, si de veritat creus que cal ser ecològic, tot el que et digui el
cervell per fer que no et moguis és una trampa, no li fotis ni cas, després de
llegir aquest post, agafa paper i boli, i comença a planificar com anar
instaurant gradualment alguns d'aquests consells.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
MOU-TE!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPjoP-AFjZTpt4FOsz1GyhOVXn02R8nnlVxpYcj8Z1Pj68XqdjIA8kz_Z73eD6RYv3Ke4rup3W77G-OeOFK3pfNmT6ajNEoOTVivLzhZik2ruqbODdD8kCWvdmHgHlVYmviqxGiyDTFAE/s1600/terra.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPjoP-AFjZTpt4FOsz1GyhOVXn02R8nnlVxpYcj8Z1Pj68XqdjIA8kz_Z73eD6RYv3Ke4rup3W77G-OeOFK3pfNmT6ajNEoOTVivLzhZik2ruqbODdD8kCWvdmHgHlVYmviqxGiyDTFAE/s320/terra.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Us passo a donar algunes idees per a ser més ecològics, algunes d'elles les
faig <span class="hiddengrammarerror">desde</span> fa molt de temps,
altres les he incorporat des que vaig prendre la decisió de passar a l'acció fa
unes setmanes, i algunes han sorgit soles, un cop fas el canvi de xip <span class="hiddengrammarerror">se t'</span><span class="hiddenspellerror">ocorreixen</span> idees contínuament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Idees per a ser més ecològics sense
canviar el nostre estil de vida<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">1- Reciclatge:</b><br />
No m'estendré en explicar com reciclar, ja que hi ha mil webs on es pot trobar
aquesta informació:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<a href="https://www.ecoembes.com/sites/default/files/guia-amb-contenidor-recollida-selectiva-materia-organica.pdf">https://www.ecoembes.com/sites/default/files/guia-amb-contenidor-recollida-selectiva-materia-organica.pdf</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Però si us voldria explicar la meva experiència per si us pot ajudar, i
sobretot, per conscienciar a tothom que es poden reciclar moltíssimes coses. Jo
fa molts anys que reciclava envasos, vidre i paper, això ho hauria de
fer tothom, ja que és un reciclatge net, sense olors, i cada dia hi
ha més contenidors a prop de totes les cases. Quan comences a reciclar,
te <span class="hiddengrammarerror">n'</span>adones de la quantitat
d'envasos que fem servir, fins que no ho fas no n'ets conscient.<br />
Fa un parell d'anys vaig començar a reciclar l'orgànica, aquesta és un pèl més
empipadora, sobretot a l'estiu, per les olors que es generen, sobretot si no ho
pots posar en una galeria o balcó. Però val la pena reciclar-ho, ja que en pes
és el residu més important. Jo la tinc al balcó i la baixo cada 2-3 dies, però
tinc un amic que el que fa és tenir una bosseta a la cuina i allà
va introduint els residus orgànics que genera durant tot el dia i
després la llença diàriament per evitar les olors.<br />
Molt important: molta gent es queda aquí pensant que això és tot el que es
recicla, però hi ha més: oli, càpsules de cafè, productes electrònics,
piles, medicaments, etc.<br />
Oli: el reciclo des de fa unes setmanes i és molt fàcil, només cal
destinar-hi un envàs que tanqui bé i cada cop
que vulguem llençar l'oli de fregir o escórrer una llauna
de tonyina ho fem allà, l'oli contamina moltíssim, uns mililitres d'oli
poden contaminar grans quantitats d'aigua, és molt important reciclar-lo. Cada
dia hi ha més contenidors al carrer, però si no, podeu fer el que faig jo,
acumulo aquest oli, els productes electrònics, piles, medicaments, i les
càpsules de cafè, i de tant en tant ho porto tot al punt verd. Localitza
el que et quedi més a prop (només cal posar punt verd al <span class="hiddenspellerror">google</span> <span class="hiddenspellerror">maps</span>).
Fent una visita cada 2 mesos serà més que suficient, tots els residus que hem
comentat es poden acumular, ja que no fan olor.<br />
Les càpsules de cafè es reciclen, és important, ja que en ser
monodosi, se'n generen moltíssimes, i es poden reciclar.<br />
És un esforç, però és un preu mínim per portar el ritme de vida que portem. En
una societat com la nostra, tenim la comoditat de la monodosi, dels
paquets petits, de tenir el supermercat a prop, tota una sèrie de
comoditats que com a mínim hauríem de minimitzar gestionant correctament els
residus, en la meva opinió és un deute moral amb la Terra. Us asseguro que
aquest petit esforç es paga amb creus amb la satisfacció personal, amb un
sentiment de saber que fas el que has de fer, us ho recomano sincerament. Ara
només cal passar a l'acció!<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br />
2- Beure aigua de l'aixeta:</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Un dels punts més importants, fins fa tres setmanes a
casa bevíem aigua embotellada, ja que sincerament, la de l'aixeta on
jo visc té un sabor horrible. Però és terrible la quantitat d'envasos
que llençàvem, t'acabes sentint malament, encara que els reciclis.<br />
Si l'aigua de l'aixeta on vius té un sabor decent, compra unes
ampolles de vidre i passa a omplir-les per beure aigua de l'aixeta.<br />
Si on vius l'aigua té mal sabor (generalment un excés de
clor) podeu fer com jo i comprar un filtre que <span class="hiddengrammarerror">s'</span>acobla a l'aixeta. No us enganyaré,
l'aigua no està tan bona com l'embotellada, però millora moltíssim el sabor, ja
que el filtre reté el clor i moltes altres impureses.
Ara bevem sempre aquesta aigua i després d'unes setmanes la trobo
molt bona. El filtre es canvia cada tres mesos i l'he comprat en aquesta web:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<a href="https://tappwater.co/es/">https://tappwater.co/es/</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
He comprat el filtre "<span class="hiddenspellerror">Tapp2</span> Twist"
amb 3 recanvis, per tenir cobert tot un any. La instal·lació
és tan fàcil que fins i tot un inútil com jo ho he pogut fer sense
problemes </span><span style="color: #666666; font-family: "wingdings"; mso-ascii-font-family: Helvetica; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-char-type: symbol; mso-hansi-font-family: Helvetica; mso-symbol-font-family: Wingdings;"><span style="mso-char-type: symbol; mso-symbol-font-family: Wingdings;">J</span></span><span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"> El filtre és totalment reciclable. Tot
ens ha costat <span class="hiddengrammarerror">79€</span>, però abans de
tirar-te enrere perquè no et vols gastar aquests diners, fer un
petit càlcul de què et costa l'aigua embotellada a l'any, a mi em
surten entre 400 i 500 €, així que si t'hi llances, no només ajudaràs a la mare
Terra, sinó que amb el que t'estalviaràs, a les vacances podràs
beure't uns <span class="hiddengrammarerror">bons gin</span>-<span class="hiddenspellerror">tonics</span> i menjar en bons restaurants!<br />
Des de que el tenim, no només generem moltíssims menys
residus, sinó que ens estalviem la càrrega de les ampolles d'aigua
fins a casa.<br />
Si no us convenç el filtre, o simplement no voleu deixar de beure aigua
embotellada, us recomano que compreu garrafes d'aigua les més grans
possibles i aneu reomplint ampolles de vidre, és una altra manera de
reduir els residus. Existeixen bombes manuals que <span class="hiddengrammarerror">s'</span>acoblen a les garrafes i serveixen per
emplenar les ampolles sense haver de bolcar les garrafes, ja que pesen molt.<br />
També us recomano comprar una ampolleta de vidre de mig litre per portar sempre
a sobre i evitar la compra de petites ampolletes. Així no només sereu
ecològics, sinó que us estalviareu uns calerons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
3- Regletes amb interruptor:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Els carregadors connectats al corrent gasten energia. La televisió, la
minicadena, el <span class="hiddenspellerror">dvd</span>, encara que
l'apaguis amb el comandament, segueix gastant energia.<br />
Sé que és feixuc desconnectar els carregadors i connectar-los cada vegada, o
desendollar la tele a la nit, ja que l'endoll està amagat... Per això us
ofereixo una solució facilíssima, posar regletes amb interruptor.<br />
Nosaltres els carregadors dels mòbils i de l'<span class="hiddenspellerror">ipad</span> els
tenim sempre endollats per evitar anar posant i traient. Però des
de fa un temps ho tenim connectat a una regleta amb interruptor, de manera
que quan acabem de carregar o cada nit l'apaguem per deixar de consumir
energia.<br />
Amb la tele, el <span class="hiddenspellerror">dvd</span>, minicadena i el
wifi fem el mateix a les nits, parem l'interruptor de les regletes i
llestos, ens estalviem hores de pèrdua d'energia elèctrica.<br />
Aquestes accions també us faran estalviar algun euro. A més, alguns estudis
comencen a indicar que dormir prop del wifi podria ser perjudicial per a la
salut a llarg termini, hi ha estudis que mostren que no
s' adorm igual de bé... Tot i no estar demostrat, si l'apaguem a
la nit, ajudarem a la Terra, estalviarem calerons
i reduïm l'hipotètic risc per a la salut a llarg termini.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">4- Bosses de plàstic:<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Amb només una petita planificació a l'hora d'anar a comprar ens podem
estalviar l'ús de moltes bosses de plàstic. Hi ha diverses maneres:<br />
Portar bosses de ràfia o plàstic a la motxilla, al cotxe, al carret
del nadó, etc. Perquè així quan comprem, no n'hem de tornar a
comprar. Jo recomano les de ràfia, ja que són més fortes i resistents, amb
el que les podrem utilitzar durant molt de temps. També es pot fer servir el
clàssic carro de la compra, que ens evitarà carregar pesos.<br />
Quan comprem productes a la fruiteria, utilitzar les bosses només quan comprem
moltes unitats. Per exemple, moltes vegades jo compro 10 pomes, doncs agafo
bossa de plàstic, però només un pebrot, un carabassó, un cogombre, per a
aquests no agafo bossa, ho poso directament al cabàs de la botiga i després
directe a la bossa de ràfia. Això ho vaig veure fer a una noia
una vegada i des de llavors sempre ho faig així.<br />
No llenceu les bosses de plàstic fins que estiguin molt fetes malbé. Nosaltres
tenim un calaix a casa on les anem acumulant, ja que sempre fan servei. Les
grans es poden fer servir per transportar coses, i les petites de la fruita i
la verdura es poden fer servir com escombraria orgànica provisional a
la cuina mentre cuinem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">5- Productes de <span class="hiddengrammarerror">Km</span> 0 /ecològics:<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Té sentit comprar unes pomes de Nova Zelanda
que han de recórrer mils de <span class="hiddengrammarerror">Km</span> fins a arribar al consumidor final?
Per mi no, si abans no ho mirava, ara m'hi fixo i intento sempre comprar
productes de la nostra terra, quant més a prop millor. D'aquesta
manera evitem enviar més <span class="hiddengrammarerror">CO<sub>2</sub></span> a
l'atmosfera i a més ajudem a l'economia local.<br />
El mateix entre triar ecològics o no ecològics, ara intento triar sempre
ecològics, de productors responsables amb el medi ambient, encara que a vegades
siguin un pèl més cars, vull contribuir a una producció més sostenible.<br />
Els ous sempre els comprem de gallines en llibertat, ho podeu saber mirant el
primer núm. Del codi que porten imprès, heu de comprar les que comencin
per 0 o 1.<br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;">6- Consumir menys
carn:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Per menjar un bistec, s'han de gastar grans quantitats d'aigua i genera
molt emissió de <span class="hiddengrammarerror">CO<sub>2</sub></span>. A
més, des de fa un parell d'anys <span class="hiddengrammarerror">la OMS</span> va advertir del risc de consumir
grans quantitats de carn vermella. No us enganyaré, jo no sóc ni vull ser
vegetarià, m'agrada massa menjar. Però el que sí que hem posat en pràctica és
menjar molta menys carn entre setmana, i només pollastre o peix, el
cap de setmana ja en permetem algun petit luxe, això
també permet gaudir-lo més. Amb aquesta acció vetllem per l'ecologia
i per la nostra salut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">7- Comprar amb menys envasos:<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Des de fa un temps intento comprar embotit, carn i peix a les
parades en lloc d'agafar-ho envasat. Feu una prova, mireu, jo
consumeixo molt pit d'indiot (<span class="hiddenspellerror">pavo</span>) i
sempre el comprava envasat, des de fa un parell d'anys el
compro acabat de tallar i està infinitament més bo, proveu-ho!<br />
A vegades per <span class="hiddengrammarerror">50g</span> de producte
tenim uns envasos immensos, millor que ens ho posin en un simple paper i a
sobre els productes són més frescos!<br />
<span class="hiddengrammarerror">Al super</span> on jo compro, els ous els
agafes tu directament, últimament porto la capsa dels ous des de casa
per reutilitzar-la setmana rere setmana, només cal deixar-la al carro de la
compra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
8- Transport:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<span class="hiddengrammarerror">1ª</span> opció: camina o vés en
bicicleta, si la teva feina o el lloc on hagis d'anar queden a prop de casa
teva o a una distància prudencial, camina. No contaminaràs i serà bo per la
teva salut.<br />
Últimament s'estan posant de moda els patinets elèctrics, és una altra opció
poc contaminant per moure's a la ciutat. Però aneu amb compte amb la velocitat
i eviteu accidents amb els vianants si us plau.<br />
<span class="hiddengrammarerror">2ª</span> opció: vés en transport
públic. Si la combinació és bona, no només no
contaminaràs, sinó que podràs llegir! Quin gran avantatge, quin luxe
treure temps per poder llegir cada dia!<br />
<span class="hiddengrammarerror">3ª</span> opció: si està lluny i mal
combinat, vés en moto, gasta molt menys que un cotxe.<br />
<span class="hiddengrammarerror">4ª</span> opció: intenta buscar a gent que
faci el mateix recorregut que tu per fer el trajecte en cotxe, ja que
contaminem, intentem que menys gent ho faci.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">9- Companyia elèctrica:</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Abandona la companyia de tota la vida que no deixa d’enganyar-nos amb preus
abusius i que reubica als polítics jubilats que els van fer favors mentre
exercien el seu càrrec.<br />
Hi ha cooperatives que tracten d'obtenir l'energia de fonts renovables i que
miren per als seus usuaris, jo des de fa 2 anys sóc de "<span class="hiddengrammarerror">Som energia</span>". Em vaig fer soci a través de
la web i no vaig haver de fer res més, ells es van encarregar de tot.<br />
Agafa una factura actual, un ordinador connectat a la xarxa i consulta si a
casa teva poden fer-te arribar la llum:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<a href="https://www.somenergia.coop/ca/">https://www.somenergia.coop/ca/</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">10- Rentadora/assecadora/rentavaixelles:</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Si la roba no està molt tacada, posa programes de la rentadora de
baixa <span class="hiddengrammarerror">Tª</span>, uns 30<span class="hiddengrammarerror">ºC</span>. Jo no ho sabia i des de sempre
havia programat per defecte els de 40<span class="hiddengrammarerror">ºC</span>,
i això gasta molta energia. Intenta carregar-la bastant per estalviar
càrregues innecessàries. El mateix per al rentavaixelles.<br />
La meva rentadora <span class="hiddengrammarerror">te</span> assecadora,
però gasta moltíssim, més que la rentadora, així que des de que
ho sé, intento sempre estendre-ho tot, només la usem per a dies on hi
ha molta roba interior, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">11- Reduir paper d'alumini:</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Durant 10 anys he gastat un tros de paper d'alumini cada dia per portar pit
d'indiot a la feina. Fins que fa unes setmanes em vaig adonar que el podia
portar en un <span class="hiddenspellerror">minitupper</span>. A final d'any
reduiré moltíssim els residus. Hi ha <span class="hiddenspellerror">tuppers</span> per
sandvitxos i per moltes altres coses que ens faran estalviar paper d'alumini.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">12- Comprar menys:<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Moltes vegades comprem per comprar o per capritx. Realment és una cosa molt
difícil de canviar, ja que el model de societat ens empenyi cap al consumisme
compulsiu. Milers de persones es dediquen exclusivament a estudiar les maneres
més adequades per a temptar els consumidors. I el que és pitjor, cada dia rebem
temptacions més personalitzades quan naveguem per internet. Avui en dia, les
grans companyies ens estudien contínuament amb algoritmes de recerca
de gustos, saben quines webs cerquem, sabem que volem comprar, saben en quines
èpoques de l'any busquem algunes coses... Tot està automatitzat i fa una mica
de por, fa pensar.<br />
Hi ha gent que compra més que altres, jo per sort no sóc un gran
comprador, si alguna cosa funciona, no ho canvio fins que no tinc més
remei, perquè es trenca o s'espatlla. Però moltes vegades molta
gent compra quan els aparells encara funcionen, i aquí és on jo crec que
això no és sostenible.<br />
Quan anem a comprar alguna cosa, pensem dues vegades:<br />
1. Ho necessito realment?<br />
2. Ho faré servir moltes vegades?<br />
3. Tinc alguna cosa a casa que pugui fer la mateixa funció?<br />
4. Si serà molt esporàdic, puc llogar-ho? Estalviaré diners i lloc
d'emmagatzematge a casa.<br />
5. Puc comprar-ho de segona mà?<br />
<br />
Si responem a les tres preguntes amb un "sí" i les dues últimes amb
un "no", llavors endavant, comprem-ho, però fem aquest esforç de
pensar-ho dues vegades, estic segur que estalviarem moltes compres.<br />
El mateix per abans de llençar alguna cosa, hem de pensar si li podem donar una
segona oportunitat per a alguna aplicació, si no és així, donem-ho o
reciclem-ho. Una altra opció és vendre-ho, avui en dia hi ha un munt d'aplicacions
on vendre coses (per exemple <span class="hiddenspellerror">wallapop</span>),
i algú li donarà una segona vida. És fantàstic, perquè evites que
algú compri algun estri, a la vegada no generes residus i finalment t'endús uns
calerons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">13- Hort / plantes:<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Si tens la possibilitat de plantar alguna cosa encara que sigui en un petit
balcó, fes-ho. Té un munt d'avantatges:<br />
Generes l'oxigen tan necessari que necessita la nostra atmosfera, a
la vegada que reduiràs la quantitat de <span class="hiddengrammarerror">CO<sub>2</sub></span>.
Cada petita planta és una màquina perfecta per treure el <span class="hiddengrammarerror">CO<sub>2</sub></span> de l'atmosfera
que tan afecta al canvi climàtic i ho transforma en l'<span class="hiddenspellerror">O<sub>2</sub></span> que tant necessiten els
nostres pulmons, tot amb una netedat i efectivitat que cap màquina artificial
podria fer.<br />
A més, les plantes al balcó decoren i ens aporten energia positiva. Pensem que
l'ésser humà s'ha anat adaptant evolutivament durant desenes de milers d’anys per
estar rodejat de natura. A prop de les plantes la part més salvatge del nostre
subconscient s'hi sent com a casa. No estem preparats per viure envoltats de
formigó, com més plantes tinguem a prop, més a gust estarem.<br />
Si tens la sort de tenir un balcó on <span class="hiddengrammarerror">hi</span> càpiga
una petita taula d'hort (<span class="hiddenspellerror">1mx0.6m</span>), t'ho
aconsello moltíssim. És genial poder cultivar el teu enciam, els teus
tomàquets... Treballar amb la terra ens aporta serenitat. A més, és genial
veure com creixen i van sortint els fruits. Quan tens la sort de recol·lectar,
el sabor és fantàstic, ha sortit de la teva terra! Hi ha un munt de webs i
llibres on pots consultar petits trucs per tal de dur a terme el projecte.
També es poden plantar en testos si no disposem de tant espai.<br />
Jo fa anys que tinc dues taules/hort i cada any planto coses diferents, aprens
un munt de coses. I ara quan creixi la meva filla, cultivarem junts i li
ensenyaré com es fa, poques coses em fan més il·lusió en aquesta vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">14- Petits gestos diaris:<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Moltes vegades, amb la velocitat que duen les nostres vides, passem per alt els
petits gestos, com recollir un plàstic que et trobes per la muntanya, deixar
l'aixeta oberta mentre et rentes les dents o t'ensabones el cap (perquè és
un segon...), deixar la calefacció tota la nit (així al matí et lleves amb la
casa calenta), aire condicionat <span class="hiddengrammarerror">a tope</span>,
etc.<br />
Hi ha un conte oriental molt educador en aquest sentit. El que diu és que quan
fas o deixes de fer les coses correctes perquè ningú et veu i així
ningú et podrà culpar estàs cometent un error, ja que sí que hi ha
algú mirant. Tu mateix t'estàs mirant! El teu jo, la teva consciència
t'està veient i et pot culpar, i tu ets el més dur de les persones que et
jutjaran.<br />
De manera que fes-te un favor i sigues constant en el dia a dia, qualsevol
petit estalvi és important, si tots passem a l'acció, la muntanya i els seus
animals ens agrairan que recollim el plàstic, el parell de litres que
estalviïs acabaran sent bilions que salvaran vides, l'energia que
estalviem seran bilions de tones menys de <span class="hiddengrammarerror">CO<sub>2</sub></span>, és un cicle sense fi. Per a la
calefacció pots comprar un aparell programador per tal de que s’encengui una
hora abans de llevar-te, així estalvies deixar-la tota la nit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">15- Col·laboracions amb ONG:<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
El plantejament inicial d'aquest post, l'objectiu era passar a l'acció sense
renunciar al nostre estil de vida. Si això ho multipliquem per millions de
persones, farem un gran pas endavant per salvar el nostre petit punt blau
enmig de l'univers, la nostra estimada Terra. Però hi ha gent que es juga la
vida cada dia per al nostre planeta.<br />
Moltes vegades és necessari que alguns éssers humans dediquin la seva
vida a denunciar les grans corporacions que contaminen la terra, que
construeixen sense ètica destrossant meravelles naturals, o que maten animals
sense mesura. Són aquestes persones els veritables herois, sense ells, no arribarien
aquests abusos a l’opinió pública.<br />
Nosaltres, mantenint la nostra vida, potser no podem ser ells, però sí que els
podem ajudar. Hi ha un munt <span class="hiddengrammarerror">de ONG</span> que
es dediquen a tot això que hem estat dient. Jo personalment sóc soci
de Greenpeace des de fa un parell d'anys, i he donat aportacions esporàdiques
a moltes altres ONG. Moltes contra la pobresa, però també relacionades amb
l'ecologia: per exemple a "SOS Costa Brava" o a "Associació
protectora d'animals de Parets" (aquests últims són herois que a més em
toquen molt de prop i fan una feina fantàstica, tenen un teaming on pots
aportar només un euro al mes). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://www.teaming.net/protectoraanimalsparets?lang=ca_ES">https://www.teaming.net/protectoraanimalsparets?lang=ca_ES</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;">Es
tracta que cadascú trobi la seva lluita i que aporti, aquests diners
ajuden i <span class="hiddenspellerror">financien</span> a gent que fa
el bé!! AJUDEM-<span class="hiddengrammarerror">LOS</span> dins les nostres
possibilitats!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">16- Evitar ascensors:<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Dos avantatges, menys consum energètic, més salut.<br />
Pot haver-hi algun hàbit més simple però a la vegada tan beneficiós?
És tan fàcil de recordar! No agafis ascensors, puja per les escales, ens sobren
calories per cremar. Fes salut, puja per les escales!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">17- Educació dels fills:</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Potser és el punt més important de tots. Tenir un fill és una de les coses més
contaminants que hi ha. Però per altra banda, reproduir-se és una necessitat
vital de tots els animals.<br />
Així que si hem de portar algú al món, ens hem d'assegurar que aprengui a
estimar-lo, és hem d'assegurar que entengui la importància de cuidar
el planeta, els animals, les plantes. És una aventura meravellosa, i estic segur
que una persona que estima el planeta, ajudarà al fet que més
persones ho facin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-18kiMe0CnLlKy9Tr80jJpJvXp1ZfAlF_5FytJL42nQSCML-R_AjdOo6QXI1BjoTMmGpfoFvad3jN6hdpp3TjH-rTHSn7jQYlverqrFn8yojpNja25_dTAslY0HHetGI0Ei03KkROYWY/s1600/nens+dos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="314" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-18kiMe0CnLlKy9Tr80jJpJvXp1ZfAlF_5FytJL42nQSCML-R_AjdOo6QXI1BjoTMmGpfoFvad3jN6hdpp3TjH-rTHSn7jQYlverqrFn8yojpNja25_dTAslY0HHetGI0Ei03KkROYWY/s1600/nens+dos.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">18- Divulgar:<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , sans-serif;"><br />
Fer tot això està molt bé, a mesura que anem sumant bons hàbits ens
sentim cada cop millor, sentim que estem fent el que hem de fer, que estem
seguint el camí correcte.<br />
Un mateix s'adona <span class="hiddengreenerror">com d'important és</span> un
petit gest quan ho fa cada dia, se <span class="hiddengrammarerror">n'</span>adona
de tot el que li està estalviant al planeta quan ho multipliquem <span class="hiddenspellerror">x365</span> dies que té l'any.<br />
Doncs ara imagina que fas obrir els ulls a algú
i aconsegueixes que agafi aquest mateix hàbit, ja estàs
multiplicant <span class="hiddenspellerror">x2</span>. Imagina si aquesta
segona persona li explica a alguna altra... És una xarxa
de bondat tremenda que podem fer créixer si passem tots a
l'acció!<br />
La majoria de gent és bona per naturalesa, i el planeta és de tots, no hi ha
política pel mig. El que vull dir és que aquesta és una causa comuna a tota la
humanitat i que hi ha un percentatge molt elevat de la població mundial
disposada a ajudar, el problema és que encara no han obert els ulls,
ajudem-los!<br />
<br />
Si aquest humil post en un blog personal sense ambició, aconsegueix que
només dues o tres persones agafin algun hàbit d'aquests em dono per
satisfet. Escriure la meva aportació ha estat un plaer i si ho difonem, la
roda creixerà!!<br />
També m'encantaria que si teniu alguna idea per completar el post, la
poseu si us plau als comentaris, tinc set de millorar i seguir
agafant nous bons hàbits. Segurament a mi també se m'ocorreran i ho aniré
completant.<br />
Una abraçada de bon rotllo a tots!!<br />
PASSEM A L'ACCIÓ!!<o:p></o:p></span></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-19310481205881393912017-07-03T18:59:00.003+02:002017-07-03T19:05:21.576+02:00Esplendor en la hierba 03/07/2017<!--[if !mso]>
<style>
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
</style>
<![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Context: tarda de juliol amb poques ganes de
fer res. La meva parella està embarassada (4mesos) per primera vegada. Fa uns
dies van anunciar el meu canvi de lloc de treball, és un ascens amb més sou i
més responsabilitat a partir de l’1 de setembre.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ahir vaig veure “Esplendor en la hierba”, la
pel·lícula en sí no em va marcar massa mentre l’anava veient, però sí em va
marcar el final. L’escena en que la Natalie Wood va a veure el Warren Beaty uns
anys després de la seva separació, un cop recuperada psicològicament, per veure
si segueix enamorada d’ell i decidir si casar-se o no amb un altre noi.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quan arriba, el Warren és un granger humil,
s’ha casat amb una altra dona , te un fill i un altre en marxa. Ella reacciona
bé, crec que es duu una decepció, crec que ja no sent aquell sentiment tan fort
d’enamorament d’uns anys abans, crec que el veu més humà, menys idealitzat,
crec que tanca una etapa interna. Es podria pensar que tanca una etapa de
patiment, però no, és molt més greu, tanca una etapa de la vida que mai no
tornarà, la dels sentiments descarnats, la del descobriment, la dels
“destellos”, la de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’esplendor a la
gespa i la gloria de les flors... I a més es dona compte que no ho podrà tancar
amb una última oportunitat per a estimar aquell amor de joventut, que ja mai no
tornarà... Els versos de Woodsworth son brutals. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF4wMJUiZYyHczPm29CQ9hawy1w6l-8IMk1qib1xr9QbPkzDRZ6sgAJWDFSLveF2hg7dlvrusY8Cf2Sx8WHO-IqYNas419P2kC7aYPtHKu0UHIQ1MnR6hJ8YQpbVeTEzAwu4MA0V4cCdw/s1600/esplendor-en-la-hierba1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF4wMJUiZYyHczPm29CQ9hawy1w6l-8IMk1qib1xr9QbPkzDRZ6sgAJWDFSLveF2hg7dlvrusY8Cf2Sx8WHO-IqYNas419P2kC7aYPtHKu0UHIQ1MnR6hJ8YQpbVeTEzAwu4MA0V4cCdw/s400/esplendor-en-la-hierba1.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;"><br /></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Em va afectar una mica, tu diràs,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a mi, que “m’obsessiona” el pas del temps.
Aquesta nostàlgia de les coses que mai no tornaran, que mai seran iguals, de
les tardes al poble sol al camp, pensant en els meus enamoraments que feien
mal, de les tardes escoltant Laura Pausini a casa, dels moments amb les papallones
a l’estòmac abans de quedar les primeres vegades amb la meva parella, de les
pors i les inseguretats, però també dels centelleigs de plenitud i gloria...
Potser hi ha hagut més ombres que llums amoroses en la meva infància i
joventut, però tot i així eren únics i esplendorosos. La innocència, el saber
que queda molt per descobrir, el sentiment de tenir tota la vida per davant...
Tot això ha quedat enrere.... però queda en el record.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Òbviament em queden moltíssimes coses per
descobrir, i estic molt il·lusionat amb els canvis en la meva vida. Exploto de
felicitat amb el que tinc, però la innocència va marxar, ara redueixo
expectatives davant les coses, amorteixo les emocions, mentre escric penso en
el que sento, segurament ho faig per no endur-me desenganys. La maduresa ja ho
te això no? És una virtut o un defecte? Ja de petit ho feia això, por al
ridícul? A celebrar alguna cosa que després em trauran, potser algun trauma de
la infància... Me’n vaig per los cerros de Úbeda...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En qualsevol cas, aquesta cosa de la joventut
que enlluerna, aquest esplendor, ja en queda poc. La meva gran esperança serà
reviure la gloria a través dels ulls del meu fill o filla. Miraré de veure’l
créixer sense amortir els sentiments, sentint al màxim amb ell! La seva mare
ajudarà, ja que és una persona que conserva l’esplendor de la joventut, que
brilla i que sent al màxim les coses! Que riu, que plora, que flipa... L’admiro
molt en aquest aspecte.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta època està passant molt ràpid, tot i
que miro de gaudir-la se’m rellisca, se m’escapa de les mans... Mentre escric
hi veig la solució, escriure, sempre escriure...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">De la inseguretat inicial: i si no puc tenir
fills? I si tenim problemes per quedar-nos embarassats? Que després van
resultar en res, ja que la cosa va anar prou ràpid. Vaig passar a un estat
d’alegria continguda, sempre esperant que tot vagi bé en el següent pas. Em
prenc així la vida? No em deixo anar? I de nou, és una virtut o un defecte?
Sembla un defecte, la vida està per viure-la al màxim, Carpe Diem no? Però
alegrar-me de les coses m’alegroi a més no pateixo molt, però ho accepto ràpid
i penso en el següent pas. Això em permet estar centrar i no endur-me
disgustos, sempre preparat per al que pugui passar. En general m’ha anat bé
així a la vida, però ara mentre escric, trobo que em falta passió a la vida,
que haig de tirar-hi sal. No es tracta de fer un tomb complet, m’agrada com
sóc, però sí gaudir del que m’agrada, encara que els altres ho trobin ridícul!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Haig d’escriure per expressar-me més sovint,
haig de llegir més, haig de sortir més de casa, passejar, riure molt fort,
ballar amb la música que més m’agradi a tope. La veritat és que faig moltes
coses que m’agraden, però haig de potenciar com les sento, deixar entra
l’alegria, obrir-li les portes de bat a bat! No filtrar, ni amortir, si després
hi ha decepció no passa res!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">D’un convenciment absolut i confiança total en
mi per al nou lloc de treball. L’anunci, combinat amb l’estiu (poques ganes),
han minvat una mica la confiança. També el fet d’anar a una reunió i adonar-me
que hi ha molta feina a fer, molt a aprendre, que no serà fàcil. Em fa una mica
de por el tracte amb les dues persones de 60-61 anys amb les que hauré de
tractar. Són els únics, ells dos els únics que no han vingut a felicitar-me.
Crec que no m’ho posaran fàcil. Però com començaré el 1 de setembre tinc tot
l’estiu per mentalitzar-me i començar fort! Ho faré el millor que pugui i amb
prudència, però mai renunciant als meus valors, amb això n’hi haurà prou,
segur!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En quant al nen o nena, no ho acabo
d’assimilar, l’estimo, però no encara amb la intensitat que es podria esperar.
Imagino que fins que no el vegi, fins que no el toqui, fins que no noti la seva
fragilitat, fins que no noti que només ens te a nosaltres no sentiré l’amor
infinit que se sent per un fill. Deixaré passar els mesos, potser començaré a
parlar-li, començaré a fer-lo més present en la meva vida. També hi ha el
factor panxa, quan sigui més gran serà més present. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Potser aquesta panxa estirada sobre la gespa
d’un prat verd al Pirineu aquest agost, potser el contacte de la pell del meu
fill/a en el moment de néixer, potser i només potser, seran les coses més
esplendoroses que viuré mai, potser serà la gloria en el seu estat pur. Potser
creiem que l’esplendor està en el passat i realment també hi és en el present i
en el futur. Potser el fer de que potser ho sigui és una senyal
d’esperança...Ningú ho sap, però prefereixo l’opció de viure la vida amb
esplendor.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a><span lang="CA">Fins a la propera</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-77973289036336456612015-09-09T18:59:00.001+02:002015-09-09T18:59:43.782+02:00La maduresa d'un NOU INDEPENDENTISTA<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
Després de 5 anys del canvi de xip al cervell, just el dia
de la manifestació de 2010 de la resolució del TC contra l’Estatut, he
passat per diferents etapes.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En un primer moment no vaig abraçar la independencia
nítidament, però alguna cosa dins meu s’havia despertat, no sé com explicar-ho,
estava furiòs amb l’Estat espanyol, però em resistia a trencar interiorment amb
les parts d’Espanya que havia estimat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En un segon moment, diria que entre uns 6 mesos – 1 any més
tard aproximadament, va anar prenent forma dins meu la idea que no m’havia de
sentir malament per voler un Estat propi per a Catalunya. </div>
<div class="MsoNormal">
No li feia mal a
ningú, no deixava d’estimar els meus amics espanyols, el pernil, el flamenc-pop ni
les festes del pobles d’Espanya. Simplement estava fent el pas, no atacava
ningú, decidia que el meu vot passaria a ser per un partit que defensés els
interessos de Catalunya fins a les últimes conseqüències.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La tercera etapa va desde el 2012 fins al 2014, amb l’inici
exacte uns dies abans del cop de porta al pacte fiscal d’en Rajoy. Uns dies
abans, perque tothom sabia que es negaria a parlar-ne. Aquí ja vaig passar a
ser independentista, però aquest cop de manera irrevocable. Havia deixat de
creure completament en l'Estat espanyol, no només del PP, sino de tots els partits de Madrid. Ja no
volia saber res de canviar la política española, tots els meus esforços
passaven a lluitar per la independencia de Catalunya. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I m’hi vaig implicar,
vaig sortir de l’armari davant un 95% d’amics pro-Espanya i vaig passar a ser
el “separata”, però un separata orgullòs de ser-ho.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En aquesta etapa vaig anar veient com canviava el centre de
la política catalana, amics mig fatxes passaven a moderar discursos, altres
començaven a obrir els ulls, però us seré clar, gairebé ningún ha canviat de
parer, potser algún està indecís, però no sé que acabarà fent.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La tercera etapa va acabar després del 9N quan ERC i CDC no
es van posar d’acord en la llista conjunta. Aquesta situació em feia bastant
fàstic, em va tocar molt els collons que anteposessin el partit a Catalunya. I parlo
en plural, però cadascú que jutgi amb la seva consciència qui va tenir més o
menys culpa. Per sort és un tema oblidat i enterrat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aquesta época va fer molt mal, però aquí ve el gran error de
percepció d’alguns: això no va matar el procés, dins meu, en cap cas vaig
deixar de ser independentista, em van fer perdre confiança, però no en la
independencia, sino en els partits polítics. Cada dia que pasava, pensaba en
les conseqüències de que el procés fracassés, però en cap escenari jo tornava a
votar un partit no-independentista.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
He anat madurant sí, fins i tot admeto que la meva il.lusió
ha baixat respecte l’any passat, ara m’he tornat més realista, m’he adonat que
el camí serà molt difícil, per temes externs, però també interns. Dins aquest
realisme m’he assentat més en l’independentisme, lluny de tornar enrera. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
És cert que tenim una oportunitat d’or el 27S, que l’hem
d’aprofitar al màxim. Fins i tot qui vol més autogovern hauria de votar sí, ja
que la resta és regressió. Tot i així m’he anat tornant realista, i fins i tot amb una
vistoria del sí, de la qual no n’estic segur (tant de bo), no sé si serem
capaços d’obtenir la independencia… Hi ha tantes adversitats! </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Però del que sí
estic segur, és que veurem la independencia en els propers 10-15 anys. Perquè?
Perque no hi ha alternativa, Espanya ens vol súbdits, sotmesos, humiliats,
Espanya és un 50-65% de PP/VOX/Ciudadanos… I aquesta gent vol una Catalunya
española, ens vol “españolizados”. De manera que penso que si no ho aconseguim
ara potser hi haurà un “bajón” compresible, però haurem sembrat la llavor de la
llibertat. En 5-10 anys els joves ja no tindran por, la falta d’alternativa
digna, farà que fins i tot els indecisos de “Catalunya sí que es pot” i Unió
s’apuntin al carro i tornarem a la càrrega, amb més força! </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Tard o d’hora ho aconseguirem. Ara cal anar a mort per aconseguir-ho el més aviat possible!! Fer el #votdelatevavida</div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-71493069496750814062015-02-10T19:38:00.000+01:002015-02-10T19:38:26.388+01:00L'Amorisme<div class="MsoNormal">
Eren les 7:11h del matí de
d’ahir quan llegint un llibre abans d’anar a treballar em vaig apuntar una idea
al meu quadern. I després de molt de temps em va tornar a venir de gust
escriure per desenvolupar-la. Sense pressió, sense polir, sense massa
estructura…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Doncs be, aquesta idea
consistia en la creació d’una nova religió, una religió no convencional, sense
Déus ni profetes. Aquesta serà la religió en la que jo creuré a partir d’ara.
És com si hagués estat feta per a mi… De fet me la vaig a inventar acte seguit,
avui dimarts 10/02/15 a les 18:22h, així que segur que serà del meu gust <span style="font-family: Wingdings; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-char-type: symbol; mso-hansi-font-family: "Times New Roman"; mso-symbol-font-family: Wingdings;">J</span> <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Com habreu observat en el
títol d’aquest escrit, ja l’he batejada, li diré “Amorisme”, l’originalitat no
és un dels meus forts, de fet m’agrada que les coses siguin el més clares
possibles, així que ja que l’amor centrarà i estarà darrere de cadascun dels
postulats de la meva religió, he decidit que li diré així.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La meva religió no és
fixa, de fet és molt ecléctica, cadascú la pot fer seva i modificar-la al seu
gust, sempre i quan estigui basada en l’amor. L’Amorisme no l’ha creat cap Déu
superior, l’han creat un recull de converses, vivències, records i lectures que
han anat modificant el meu cervell fins a aquest precís instant en que m’està
dictant les paraules que els meus dits estàn picant en aquest ordinador.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’Amorisme no nega les
altres religions, de fet un dels seus principis bàsics és el de la llibertat i
la tolerància. Deixa que cadascú faci el que vulgui amb la seva vida, que
cadascú sigui lliure sempre que no interfereixi en la llibertat dels altres. A
mi em sembla perfecte que la gent cregui en un Déu que ens va crear, nigú pot
demostrar que existeixi o que no existeixi, per tant ningú te la superioritat
moral per pensar que te la raó absoluta. Jo mateix crec en alguna cosa
immaterial, divina… Aquesta cosa no la considero un Déu, la considero màgia, i
podria ser alguna cosa d’aquestes:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<b><span style="font-size: large;">"L’origen de l’univers, el
no-res, l’infinit, l’amor, la vida, la consciència de l’ésser humà"</span></b></blockquote>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe3fxcTHGzKfqhM5lUTZfRLeZpKK9DEmNp5jFXsONc7pbVuK4ykrNj_L40imFFOkNuWl6TolOh-S2sdL27_cE9L60ea31Uo2E127ccEXb_oqZJaRHT-Yx_D1JFxPW99h1uotYv8VF9WCY/s1600/amigos2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe3fxcTHGzKfqhM5lUTZfRLeZpKK9DEmNp5jFXsONc7pbVuK4ykrNj_L40imFFOkNuWl6TolOh-S2sdL27_cE9L60ea31Uo2E127ccEXb_oqZJaRHT-Yx_D1JFxPW99h1uotYv8VF9WCY/s1600/amigos2.jpg" height="150" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
De fet, l’Amorisme no
només no ha de negar cap religió, sinó que podria ser comuna a totes les
religions, penso que el món aniria millor si tots aprenguéssim els seus
principis des de ben petits. Una de les coses que faria aquesta religió amb els
infants és que aprenguéssin a conéixer-se a ells mateixos. Que aprenguessin educació
emocional, que sabessin interpretar els seus sentiments. Els bons, però encara
més importants els dolents, els haurien de comprendre, haurien de buscar
l’origen i capgirar-los. Els nens haurien de creixer sabent que al món hi ha
bondad i maldad, però a la vegada haurien de saber que a través dels seus
pensaments poden canviar les seves emocions. I un cop controlades aquestes,
poden canviar el món. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El que els hi fas als
altres t’ho fas a tu mateix. Et lleves un dia, fot un fred que pela, et fa pal
anar a treballar i així li transmets a la teva parella. Al comprar l’entrepà de
l’esmorçar vas com un zombi, el dia a la feina és un pal, no tens ganes de res
i estàs cagat per si el jefe et demana els informes. Critiques durament a
l’empresa amb alguns companys de sempre. Finalment te n’escaquejes dels
informes. Te’n vas a casa directe, només tens ganes d’estar al sofà. Estàs trist,
tens entre por i pal d’anar al dia següent a treballar, et fas un pizza i et
tires tota la tarda al sofà… <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDLO1k9fxRA5866YSduLnhiHru4FX_XdIE-xic8kxVL1WbmUTLkjXZEcCL4KWjldI0apMoTSGeSK-YMCOa-NASrwnKB1X1hYitkLXNMVaEW2I9beA-eRDcdid_LSsGPjxAIetLVqcMTL0/s1600/familia+12.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDLO1k9fxRA5866YSduLnhiHru4FX_XdIE-xic8kxVL1WbmUTLkjXZEcCL4KWjldI0apMoTSGeSK-YMCOa-NASrwnKB1X1hYitkLXNMVaEW2I9beA-eRDcdid_LSsGPjxAIetLVqcMTL0/s1600/familia+12.jpg" height="192" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Al dia següent et lleves
ben d’hora, dius bon dia a la teva parella amb un somriure als llavis i la
beses. Acte seguit, t’aixeques del llit i fas uns exercicis posant al youtube
“turbosteps”. Et dutxes, prens un café i encara et dona temps a llegir una mica
un llibre i planificar-te el dia. Quan compres l’entrepà somrius i dones les
gràcies, el venedor somriu extranyat. Arribes al treball i vas per feina.
Comences per allò que et fa més pal i t’hi esforces, quan pares per esmorçar
estàs super-satisfet. Al final del dia t’has tret un munt de feina del damunt i
a sobre et planifiques el dia de demà. No has tingut temps de criticar, però
durant el dinar has parlat alegrement amb gent que fins ara no hi parlaves
massa. Els últims 5 minuts fas una llista amb les coses que podries millorar
per tal d’optimitzar la feina. Surts i tot i que t’ho penses dues vegades
truques a un amic i quedeu per prendre una cerveseta. A la tarda-nit arribes a
casa i sopes una amanideta ben farcida d’ingredients naturals. Després
d’interesar-te per com ha anat el seu dia i besar-la i abraçar-la, veieu un
capítol de “Modern Family” amb la teva parella i aneu a dormir aviat que demà
s’ha de matinar per fer exercici. Estàs cansat, però molt, molt i molt satisfet!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aquesta religió creu en
el treball, en l’esforç, en el positivisme! L’Amorisme no creu en els camins
ràpids, sinó en els camins de l’esforç, de guanyar-te el que tens. De tenir
éxit, sabent que l’exit real no és guanyar més diners, sino tenir el tipus de
vida que vols.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A l’Amorisme li encanten
els regals sense motiu aparent, les sorpreses als teus éssers estimats. Li
encanten els voluntariats, les aportacions als més desafavorits. Li agrada que
un sigui crític amb si mateix i que s’accepti que mai res és perfecte. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’Amorisme buscat que
estimis a la vida tal i com estimes la teva parella, imperfecta. Que gaudeixis
de cadascuna de les seves facetes. Els dies en que t’aixeques amb el peu
esquerra són oportunitats per millorar.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<b>"Unas veces se gana, otras veces se aprende"</b></blockquote>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
No hem d’esperar a que ens passi alguna
cosa greu per disfrutar de la vida. No hauria de caler superar un càncer per
veure la vida com el que és, un regal. Un regal molt curt, que no s’atura, que
sen’s escapa de les mans. Quan som joves la vida passa lenta, molt lenta, però
a partir dels vinti-pico hem de saborejar fins i tot els moments desagradables, ja que passa follada.
Tot és relatiu, hem de transformar l’enveja en admiració. Hem d’aprendre a valorar
el que tenim.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<b>“Estaba triste porque no tenia zapatos, hasta que vio a un hombre sin pies” </b></blockquote>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Però sobretot, hem
d’estimar, per sobre de tot. Hem d’estimar a tothom: <b>“Cuando el amor és tu
religión, la vida te sonríe”</b> Aquesta frase espectacular és de la meva parella,
i no pot ser més certa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU6_vUg1fGqhMR8nE9v2uZX-e3Mg3oq-DdEOKhHp-ETh58VFn93OPrZpVIKSrKZAbxRHcSBdDnHPAWXWBm7mwXdi-j2p250EQ1oSGqw4mUWS3eUuzW4JjcMyccs-h51bnaixUc0mPCNfM/s1600/amor05.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU6_vUg1fGqhMR8nE9v2uZX-e3Mg3oq-DdEOKhHp-ETh58VFn93OPrZpVIKSrKZAbxRHcSBdDnHPAWXWBm7mwXdi-j2p250EQ1oSGqw4mUWS3eUuzW4JjcMyccs-h51bnaixUc0mPCNfM/s1600/amor05.jpg" height="200" width="320" /></a>Si busques una parella i
no la trobes, no pots renunciar a estimar, estima els teus amics, els teus
companys de feina, el teu gos, els teus pares i germans, el venedor
d’entrepans. Regala amor, somriures, ajuda, calidesa… i tard o d’hora la magia
de l’Amorisme et tornarà tot aquest amor multiplicat per 10. Però mai no
l’esperis de tornada, si l’esperes no arribarà. Dóna tot el teu amor i el dia
menys esperat trucaràn a la teva porta quantitats ingents d’amor de moltes
persones diferents.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El que sembrem és el que
recollim, i si be és cert que hi ha moltes injustícies al món, això no ens pot
fer virar el rumb de la nostra nau. Tenim un rumb molt clar, el de l’amor. I ni
les onades, ni les tempestes, ni la maldad ens poden fer variar aquesta
direcció. Hi ha vegades en que si ens apartem del camí i agafem una drecera,
ens pensem que arribarem abans, però és mentida. No hi ha dreceres per arribar
a l’amor, arirbarem a un altre lloc, potser amb més bens materials, però sense
l’amor verdader. Per arribar-hi és necessari seguir el camí recte, i si hi ha
obstacles superar-los amb serenor i positivisme. Si som coherents i seguim
aquest camí, quan menys ens ho esperem estarem envoltats d’amor. Però compte, fins i tot
quan ho estiguem, no podem virar el rumb.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjqJoSI_GAYtYa3xCdfOZYcSjGwwON5XZSg95TAZMO5V0e-5cNja2PmWfKjyxdag-qFJvgi6Wu_eyeQtZwQbjjDMaekvZY-Xh4JWOsekP8akeKs_kavs6o_gtLaOlyzuu6GhSgphj3CFo/s1600/gays2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjqJoSI_GAYtYa3xCdfOZYcSjGwwON5XZSg95TAZMO5V0e-5cNja2PmWfKjyxdag-qFJvgi6Wu_eyeQtZwQbjjDMaekvZY-Xh4JWOsekP8akeKs_kavs6o_gtLaOlyzuu6GhSgphj3CFo/s1600/gays2.jpg" height="133" width="200" /></a><o:p> </o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Hi ha vegades que em
pregunto que fem aquí, que collons som, d’on venim, d’on ha sortit l’univers.
No som res, un suspir enmig de l’espai-temps. Però tenim la sort de tenir
conciéncia, tenim la sort de poder estimar. És aquí quan (tot i que em segueixo
preguntant obsessivament per tot i necessito més respostes) trobo una
veritat absoluta, l’amor. Si per alguna cosa val la pena viure és per l’amor a
la vida, que inclou persones, animals, la natura…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Potser aquesta religió no
te les respostes que tenen altres. Potser és molt abstracta i poc clara. Però
penso que la gran majoria dels éssers humans pensem igual, tot i que a vegades
ens costi recordar-ho per la distorsió de la societat, de l’enveja o de l’odi.
Però molt en el fons tots estimem. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Demà quan et llevis
estima, és molt simple. Fes el que has de fer, però fes-ho estimant. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
10/02/15 19:12h<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
La vida no s’atura mai<o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-77401440658429169022014-08-21T13:46:00.001+02:002014-08-21T13:47:45.971+02:00L' estiu<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és estimar, riure, ballar…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és sabor salat als
llavis, trencar de les onades, rajos de sol reflexats en la brillantor d’una
pell bruna…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu són somriures seductors ,
cuixes alegres, morbo juvenil…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és descobrir, són llaços
indestructibles d’amistad, són anécdotes futures…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu són vacances, és
aixecar-se tard, llegir un llibre en un jardí…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu són dies llargs, és el primer
amor que et paralitza, que et fa un nus a la gola i a l’estòmac…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és un anunci d’Estrella Damm,
és música dolça, és un vas de cervesa en una Terrassa de bar…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és pell calenta, ulls de
colors clars, sandàlies amb ungles rojes…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és passejar per carrers
medievals, campanars llunyans, estrelles fugaces…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és festa, és borratxera
en una nit boja, és sexe sense amor…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu són estrelles
redescobertes, olor a vegetació, petjades en corriols de muntanya…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és Sant Joan, Mare de Déu
d’Agost, és familia i amics</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és poesía, és somiar en
estius idíl.lics, és quan més a prop estem de viure els somnis de les nits
fredes de febrer…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és desig, enyorança, és
efímer…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és gastronomia, són
vermuts, són olives, són paelles, és gaspatxo,
gin-tonic, dolços, vins i caves…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és converses sobre el
temps, sobre viatges, sobre fitxatges…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és perspectiva de la
vida, de la mort, de l’ésser humà…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és desamor, és plorar
escoltant una cançó, és soledat…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és ombra de lluna plena,
és perdre’s en el no-res, voler parar el temps…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és tornar al poble, és
orquestra de festa major, pasodoble i faldilles curtes…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu són regalims de suor
caient per l’esquena, és calor i aire condicionat…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és un tobogan de parc
aquàtic, és un arquitecte menut fent un castell de sorra, un somriure rere unes
ulleres de sol…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és olor de peix fresc
enredat a les xarxes, és una posta de sol en un far, és navegar amb la cara al
vent…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L'estiu és passejar agafats de la mà, és un petó furtiu, una mà a la cintura...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és màgia, llegendes, misteri…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és cercavila, sardanes a la plaça, havaneres i rom
cremat…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és bussejar, és pell arrugada en remull, és caminar per
les roques amb les ones trencant…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és carretera, prats secs, boscos verds…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu són converses de matinada, cinema a la fresca, foc s
artificials…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu és tan curt…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu… és teu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #0b5394;">L’estiu…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-34155617399977203442014-08-20T15:18:00.003+02:002014-08-20T15:29:52.078+02:00Empatizando con el unionismo<div class="MsoNormal">
Vamos a imaginarnos que soy un ciudadano catalán unionista.
Para ello (imaginármelo) voy a inspirarme en algunos amigos que tengo, me
centraré en 2 de ellos con 2 perfiles bien distintos, los dos nacidos aquí con
familia del resto de España. No tengo la suerte de conocer a un
catalano-parlant unionista, lo cual enriquecería mi entendimiento del proceso.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVtycPB82Jp42hCzMnYB2KGfCKmr5qXfNcaO339I32GSjVZEgyOYehiBdGVNJKnhXPe5k6XWWdhQTUd_VJxeeIlOfqfdO8rF_NBVNpVrKpUyb6AM56FomeEeHr6jrj04H5NVFts0SYwR8/s1600/catalunya_espanya_3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVtycPB82Jp42hCzMnYB2KGfCKmr5qXfNcaO339I32GSjVZEgyOYehiBdGVNJKnhXPe5k6XWWdhQTUd_VJxeeIlOfqfdO8rF_NBVNpVrKpUyb6AM56FomeEeHr6jrj04H5NVFts0SYwR8/s1600/catalunya_espanya_3.jpg" height="212" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Uno de mis amigos es nacionalista español, siempre ha amado
España y criticado a los gobiernos catalanes, mucho antes de que estallara el
proceso. Siempre le ha gustado la política, hasta un punto un poco obsesivo. Este
amigo mío es de los que lee “crónicaglobal.com”, seguidor del RCD Español y más
bien de ultra-derecha, aunque vote a Ciutadans.
Discurso tipo: “<i>Yo no quiero que
Catalunya se independice de España, porque Catalunya es España. Ese invento de
la independencia os lo han metido en la cabeza cuatro burgueses que os están
utilizando para enriquecerse y reinventaron la historia a principios del siglo
XX. Imagínate, luego obligándonos a todos a hablar catalán. Yo me iré, pero
bueno eso no pasará, porque si alguien se salta la ley y hay que enviar a la
Guárdia civil, se envía”<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
Un segundo perfil sería el de otro amigo, de izquierdas de
toda la vida, nunca ha estado muy decantado en el eje catalanista-españolista.
Este amigo es de aquellas personas que si discute con españolistas se pone del
bando catalanista y viceversa. Mucho más moderado, apoya tímidamente una
consulta pero con la boca pequeña, ya que el votaría no. Discurso tipo: <i>“Yo no quiero la independencia de Catalunya porque me siento español y
catalán, en Catalunya hay mucha gente así e independizarse no es la solución.
Si bien es cierto que a veces pagamos más, tampoco es para tanto. Si pudiera me
independizaría del PP, eso sí…” </i>Hace unas semanas estuvimos en unas fiestas
de un pueblo de Murcia, hablando con unas madrileñas, y salió el tema. Ellas
optaron por el discurso oficial casposo tipo “La Razón” y mi amigo se puso
enfermo, acabó gritando “pero si pagamos
más que nadie!!!” jajajaja</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A donde quiero llegar, voy a intentar empatizar al máximo
con todos los discursos unionistas que conozco, poniéndome en la piel de un
unionista. En todos los países hay dos tipos de personas, los que les suda la
polla la patria y los que no. Vamos al segundo grupo, hay que admitir que si tu
te sientes español y el lugar en el que vives puede dejar de serlo, es una
putada. Esto es un hecho, es lo primero que he pensado cuando me he puesto en
la piel de un unionista. Me quieren separar, esta gente mala me quiere separar…
Ahí viene el primer problema, asociamos a gente mala a alguien que nos hace una
putada. Pero hay que verlo de otra manera, no me estarían haciendo una putada,
es una opción política. Se trata de democracia. Es como si todos los partidos a
los que no he votado yo fueran mala gente…</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Una vez aceptado el hecho que mucha gente se quisiera
independizar, como unionista mi siguiente pensamiento sería que no se hiciera
la consulta. Porque? Porque hay riesgo que el resultado no fuera el que yo
quisiera. Si haría el referéndum estando seguro que ganaría el NO? CLARO!! Así
quedaría de superdemocrático. Pero es lo que tienen las consultas, que decide
una mayoría, no los intereses personales. Como unionista, tendría tres opciones
ante una consulta:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-size: 7pt; text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-indent: -18pt;">Apoyarla porque acepto la democracia, y votaría
NO.</span></li>
<li style="text-align: left;"><span style="font-size: 7pt; text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-indent: -18pt;">Callarme como una puta, pero si me preguntan
digo que si que aceptaría la consulta con la boca pequeña y siempre lo matizo y
critico todo. Votaría que no.</span></li>
<li style="text-align: left;"><span style="font-size: 7pt; text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-indent: -18pt;">Negarla utilizando cientos de argumentos
jurídicos. Además,
Cataluña no es una nación, se lo han inventado (ahí es donde reside la
principal discrepancia entre los dos bandos) Obviamente, negaría la consulta porque el
STATU QUO actual me favorece, ya que por inercia he nacido español. si incluso así se hiciera la consulta, no votaría, porque Cataluña es y será España y votar daría legitimidad a mis adversarios. </span><span style="text-indent: -24px;">No me meto en si los argumento jurídicos son correctos o no jurídicamente hablando (valga la redundancia), pero ahora estoy hablando de la naturaleza democrática, es decir de si te gustaría que se votara o no. También era correcta jurídicamente la esclavitud.</span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal">
En el resto de argumentos no entraré mucho, ya que para mi
no tiene sentido. Que si son unos ladrones (hay casos en todos los gobiernos).
Que si te miran mal por hablar castellano ( no comment). Que si… </div>
<div class="MsoNormal">
Para mi el único argumento válido es que uno se siente más
español que catalán o tan español como catalán. Ese argumento lo respeto y lo
entiendo. Pero una cosa es entenderlo y otra entender la reacción ante este
momento histórico:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Wingdings; text-indent: -18pt;">Ø<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><span style="text-indent: -18pt;">Respeto que se acepte una consulta (incluso sin
apoyarla) y se vote NO. <b>Quizás es una de las posiciones que más respeto, porque
requiere un coherencia muy fuerte.</b></span></li>
<li><span style="font-family: Wingdings; text-indent: -18pt;">Ø<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><span style="text-indent: -18pt;">No respeto que se niegue una consulta, ni
siquiera con este argumento.</span></li>
</ul>
<!--[if !supportLists]--><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Una vez realizado este ejercicio de empatía, quisiera
referirme a un tema que he apuntado antes. Si Catalunya es nación o no. No voy a entrar en un megadebate a nivel teórico-científico, porque no tengo el conocimiento suficiente y no tiene sentido alguno, ya que aquí lo que discuto es el trasfondo del término. Pero con palabras que entendamos todos... Significado inicial de wikipedia español y wikipedia en inglés (curioso que
no se hable del idioma en la definición en español, a lo mejor soy un poco conspiranoico)</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Nación</span></i></b><span class="apple-converted-space"><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></i></span><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">tiene dos acepciones: la<span class="apple-converted-space"> </span></span><b>nación
política</b>, en el ámbito<span class="apple-converted-space"> </span></i><i><span style="color: #0070c0; font-size: 9.0pt;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho" title="Derecho"><span style="background: white; color: #0070c0; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">jurídico</span></a></span></i><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">-</span></i><i><span style="color: #0070c0; font-size: 9.0pt;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ciencia_pol%C3%ADtica" title="Ciencia política"><span style="background: white; color: #0070c0; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">político</span></a></span></i><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">,
es un sujeto político en el que reside la </span></i><i><span style="color: #0070c0; font-size: 9.0pt;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Poder_constituyente" title="Poder constituyente"><span style="background: white; color: #0070c0; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">soberanía
constituyente</span></a></span></i><span class="apple-converted-space"><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></i></span><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">de un<span class="apple-converted-space"> </span></span></i><i><span style="color: #0070c0; font-size: 9.0pt;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Estado" title="Estado"><span style="background: white; color: #0070c0; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">Estado</span></a></span></i><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">; la<span class="apple-converted-space"> </span><b>nación
cultural</b>, concepto<span class="apple-converted-space"> </span></span></i><i><span style="color: #0070c0; font-size: 9.0pt;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sociolog%C3%ADa" title="Sociología"><span style="background: white; color: #0070c0; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">socio</span></a></span></i><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">-</span></i><i><span style="color: #0070c0; font-size: 9.0pt;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ideolog%C3%ADa" title="Ideología"><span style="background: white; color: #0070c0; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">ideológico</span></a></span></i><span class="apple-converted-space"><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></i></span><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">más subjetivo y ambiguo que el anterior, se puede definir a
grandes rasgos, como una comunidad humana con ciertas características<span class="apple-converted-space"> </span></span></i><i><span style="color: #0070c0; font-size: 9.0pt;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cultura" title="Cultura"><span style="background: white; color: #0070c0; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">culturales</span></a></span></i><span class="apple-converted-space"><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></i></span><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">comunes, a las que dota de un sentido<span class="apple-converted-space"> </span></span></i><i><span style="color: #0070c0; font-size: 9.0pt;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%89tica" title="Ética"><span style="background: white; color: #0070c0; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">ético</span></a></span></i><i><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">-</span></i><i><span style="color: #0070c0; font-size: 9.0pt;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtico" title="Político"><span style="background: white; color: #0070c0; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">político</span></a><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 1.0pt;">
<span style="color: #cc0000;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; font-size: 9pt;">A<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">nation</span><span class="apple-converted-space"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;"> </span>refers
to a large group of people who share a common language,<span class="apple-converted-space"> </span></span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 9pt;"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Culture" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;" title="Culture"><span lang="EN-US" style="background: white; text-decoration: none;">culture</span></a></span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; font-size: 9pt;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;">,<span class="apple-converted-space"> </span></span></span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 9pt;"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ethnicity" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;" title="Ethnicity"><span lang="EN-US" style="background: white; text-decoration: none;">ethnicity</span></a></span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; font-size: 9pt;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;">,<span class="apple-converted-space"> </span></span></span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 9pt;"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Kinship" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;" title="Kinship"><span lang="EN-US" style="background: white; text-decoration: none;">descent</span></a></span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; font-size: 9pt;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;">, or
history</span></span></i></b></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial;">.</span><sup style="-webkit-text-stroke-width: 0px; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;">[</sup></i><i><sup><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Citation_needed" title="Wikipedia:Citation needed"><span lang="EN-US" style="color: #0070c0; mso-ansi-language: EN-US; text-decoration: none; text-underline: none;"><span title="This claim needs references to reliable sources. (July 2014)">citation
needed</span></span></a></span></sup></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><sup><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial;">]</span></sup></i><span class="apple-converted-space"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;"> </span></span></i></span><i style="-webkit-text-stroke-width: 0px; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;"><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial;">Webster’s New Encyclopedic Dictionary</span></i><span class="apple-converted-space"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;"> </span></span></i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial;">defines<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="mso-bidi-font-style: italic;">nation</span><span class="apple-converted-space"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;"> </span>as "a community of people composed of one
or more<span class="apple-converted-space"> </span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: #0070c0; font-size: 9.0pt;"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Nationality" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;" title="Nationality"><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">nationalities</span></a></span></i><span class="apple-converted-space"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;"> </span></span></i></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; color: red;">with
its own territory and government</span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0;">"</span><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial;"> and also as
"a tribe or federation of tribes (as of American Indians)".</span><sup style="-webkit-text-stroke-width: 0px; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;">[</sup></i><i><sup><span style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Citation_needed" title="Wikipedia:Citation needed"><span lang="EN-US" style="color: #0070c0; mso-ansi-language: EN-US; text-decoration: none; text-underline: none;"><span title="This claim needs references to reliable sources. (July 2014)">citation
needed</span></span></a></span></sup></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><sup><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial;">]</span></sup></i><span class="apple-converted-space"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; orphans: auto; text-align: start; widows: auto; word-spacing: 0px;"> </span></span></i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="background: white; color: #0070c0; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Arial;">Nation carries varying meanings, and
the connotation of the term has changed over time</span>.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 1.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
Para mi no hay discusión, Catalunya es una nación como la
copa de un pino, y España es una nación de naciones. Pero imagino que nunca se
admitirá desde el bando unionista, porque admitir eso es admitir en cierto modo
el derecho de autodeterminación. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Se me acaba de ocurrir, no he pensado como unionista en querer luchar por que los catalanes se quieran quedar en España (la tercera vía), quizás es que no llega a ninguna parte... No hay ni un solo proyecto a nivel español que luche por conseguir eso, de ningún partido ( por favor que nadie me venga con el pacto de Granada, que no soy gilipollas, para mi cualquier proyecto debe incluir el derecho a decidir). Queramos o no, soberanistas y unionistas deberemos decidir entre quedarnos igual (retrocediendo en derechos cada 10 años con las mayorías absolutas del PP) o la independencia. </div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-17822699673311384422014-03-31T19:45:00.001+02:002014-03-31T19:46:04.690+02:00Pasado, presente y futuro (escrit per mi el 05/12/2008)<h1 style="border: 0px; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 12px; margin: 0px 0px 10px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div align="center" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: small;"><span style="background-color: white; font-family: Arial;">Hola gente, me gustaría aprovechar la ocasión
para saludar efusivamente a la gente del futuro que ha regresado hasta el 5 de
diciembre de 2008 para leer lo que estoy escribiendo en este preciso momento.
Si, aquellos que nunca antes habían leído este mensaje y vivís en el 2009 o
2010 o quizás más, quien sabe. Qué curioso verdad? Hace tanto tiempo y os hablo
de tu a tu, como si lo hiciera ahora mismo, como si hubiera sabido ya de
vuestra existencia. Pero no os engañeis, quien os saluda es mi yo del 2008, no el actual, es posible que
el actual sea una persona completamente diferente, es más que probable que mis
dos yo separados en el tiempo se cayesen mal, aunque uno conociera la
trayectoria del otro, posiblemente el del futuro le echara en cara cosas al del
pasado... en fin, una completa paranoia y lo peor es que los 4 o 5 que me leais
hoy en día no le vereis ningún tipo de gracia a este mensaje.<br />
Si lo pensais, este mensaje es una mierda, solo adquiere sentido si a alguien
que no haya leído ésto antes se le ocurre volver aquí de aquí a mucho tiempo.
Por eso os ruego que llegado ese día me hagais saber que un tal “La vida no s’atura”
os saluda desde el pasado, esa será mi recompensa, y quien sabe, podemos
comentar el trasfondo de este mensaje acompañados de una buena cerveza...<br />
Pensad en ello, los más cercanos os habreis escrito la carta de la famosa
Elvira ( para quien no lo sepa era la nostra porfessora de català a
l'escola).Consistía la carta en escribirla en 6º de EGB y ella nos la devolvía
a finales de 8º. Lo bueno de hablar del pasado es que el tiempo puede pasar tan
rápido como uno quiera. Así que, desafiendo a las leyes de la física) me planto
al momento de abrir la carta, tres años después había cobrado sentido la hora
que nos pasamos escribiendo la carta tres años antes, se pagó con creces, ya
que muchos no nos acordábamos ni de lo que habíamos escrito y nos hizo mucha
ilusión, una cosa tan sencilla...pero que cuesta tanto hacerla y esperar...<br />
Cada vez que sacamos el tema y hay de por medio algo de alcohol a todos se nos
va la boquita diciendo que escribiremos una y la enterraremos, que si la abuela
fuma.... Yo de momento ahí dejo esto para la gente del futuro, y si por un
momento dudais de si existe el pasado, cuando leais esto pensar que no lo he
escrito yo, sino que lo escribió alguien diferente, una persona que vivió ese
día y que escribió eso en función de su estado de ánimo de ese momento, que
sentía e incluso pensaba diferente de la que ahora conoceis, esa es la prueba
irrefutable de la existencia del pasado, y a su vez, vosotros que la estais
leyendo sois la prueba a la vez de un presente para vosotros mismos y de un
futuro para la persona que os escribe ésto en este preciso instante.<br />
<br />
Vaya tostón no?? Me lo he pasado en grande, tengo algo dentro,algo gordoy necesito
ir sacándolo a pequeñas dosis.<br />
<br />
Un placer,<br />
<br clear="all" />
05 diciembre 2008</span><span style="font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</h1>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-83414044594726236872014-03-14T20:15:00.000+01:002014-03-14T20:18:15.318+01:00Posa el cor en tot el que facis...Bona nit, avui només us vull deixar un video de 4 minutets. Us recomano que el mireu.<br />
<br />
És una bomba, una oda a la vida, un xut de motivació. Són moltíssimes veritats condensades. Una filosofia de vida. Tots ens ho hauríem de posar cada matí per sortir de casa amb les bateries a tope.<br />
<br />
A mi m'ha marcat i miraré de tenir-lo ben present.<br />
<br />
Us deixo amb en Luis Galindo. <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/MB0pcQM1LB4?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
"LLevo 32 años en la calle, y no he conocido a nadie, que poniendo el corazón le vaya mal, y estoy hablando de limpiadoras, estoy hablando de albañiles, estoy hablando de catedráticos..."Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-53367481239091721372013-12-30T18:31:00.004+01:002013-12-30T18:33:55.976+01:00Reflexions sobre la felicitat<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span style="mso-ansi-language: ES;">Què es la felicitat?
Aquest és la pregunta del milió, la pregunta que tot ésser humà s’ha fet alguna
vegada. Si poses aquesta pregunta al google apareixen</span><span lang="CA">
57.800.000 resultats. Si ho poses en anglès 509.000.000 resultats. Imagina’t si
n’hi ha gent que se la fa aquesta pregunta. I si se la fa tanta gent, si tanta
gent hi busca una definició, deu ser perque és molt difícil de definir. I
encara és molt més difícil trobar el secret de la felicitat, és a dir,
descobrir com ser feliç.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> </span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Següent pas en la investigació </span><span lang="CA" style="font-family: Wingdings; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-char-type: symbol; mso-hansi-font-family: "Times New Roman"; mso-symbol-font-family: Wingdings;"><span style="mso-char-type: symbol; mso-symbol-font-family: Wingdings;">à</span></span><span lang="CA"> Wikipedia:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16.0pt;">“</span><span lang="CA">La felicidad es un <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Emoci%C3%B3n" title="Emoción"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">estado emocional</span></a> que se produce en la persona cuando cree
haber alcanzado una <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%89xito" title="Éxito"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">meta deseada</span></a>. Tal estado propicia paz interior, un <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Optimismo" title="Optimismo"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">enfoque del
medio positivo</span></a>, al mismo tiempo que <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Motivaci%C3%B3n" title="Motivación"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">estimula a
conquistar nuevas metas</span></a> (véase <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Motivaci%C3%B3n" title="Motivación"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">motivación</span></a>).
Se define como una condición interna de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Satisfacci%C3%B3n" title="Satisfacción"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">satisfacción</span></a>
y <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Alegr%C3%ADa_%28emoci%C3%B3n%29" title="Alegría (emoción)"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">alegría</span></a> que ayuda a muchas <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Personas" title="Personas"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">personas</span></a></span><span lang="CA" style="font-size: 16.0pt;">”</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Difícil eh? Desde fa un temps vinc investigant
el secret de la felicitat, però tu, tot això ja ho saps, no paro de donar-te la
tabarra </span><span lang="CA" style="font-family: Wingdings; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-char-type: symbol; mso-hansi-font-family: "Times New Roman"; mso-symbol-font-family: Wingdings;"><span style="mso-char-type: symbol; mso-symbol-font-family: Wingdings;">J</span></span><span lang="CA">.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Doncs be, després d’aquesta breu introducció,
passo a escriure una disertació sobre les meves conclusions. S’ha de ser
conscient que aquestes conclusions canviaran amb el pas del temps. Tot el que
ve a continuació simplement són una serie d’opinions personals sobre la
felicitat fetes per mi a dia d’avui 26 de novembre de 2013. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">***</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El primer que s’ha de tenir en compte quan un
vol saber com arribar a la felicitat, és saber que no hi arribaràs mai. Pam! En
serio, una idea equivocada que la gent te de la felicitat és que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és un lloc on arribar-hi.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pensaments com “Si ens ho currem molt,
treballem de valent i lluitem per fer realitat els nostres somnis arribarem a
la felicitat! I allà podrem descansar i ser feliços per sempre més”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Primer error, a la felicitat no s’hi arriba,
no és un punt final, no te la guanyes per sempre més...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><span lang="CA">“Los
sueños de los grandes soñadores jamás llegan a cumplirse, siempre son superados”
</span></i><span lang="CA">Alfred Lord Whitehead</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Hi ha una manera de definir si una persona és
feliç o no, que sempre m’ha agradat: Si durant el dia has tingut cinc vegades
més de bons moments que de dolents, ets feliç. Moments bons poden ser estar
content, estimar, riure, sentir-te realitzat, fer el que t’agrada... Moments
dolents: plorar, frustrar-te, odiar, envejar...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC6Rno6CE1UZrYDZTZvcjy4s5BI2-9urJfJ_HeSK2c6f_7uqhnQaBEVjoHWe7WwMvBE2G4MSC9Pt6I_AIZmiLwQXUbplUNnQUhttHPW9y4I-U5PTcSURGZv_Q7FTNuJncP_65Yt1biPpQ/s1600/IMG_2227.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC6Rno6CE1UZrYDZTZvcjy4s5BI2-9urJfJ_HeSK2c6f_7uqhnQaBEVjoHWe7WwMvBE2G4MSC9Pt6I_AIZmiLwQXUbplUNnQUhttHPW9y4I-U5PTcSURGZv_Q7FTNuJncP_65Yt1biPpQ/s400/IMG_2227.JPG" width="400" /></a><span lang="CA">Segons la definició de dalt, simplement per
ser feliços hem de fer les coses que realment ens agrada fer. Sembla senzill,
però no ho és tant. Per exemple, si ens agrada menjar hamburgueses, com és el
meu cas, no puc mejar 5 hamburgueses cada dia, perquè potser seré feliç en
aquell moment, però a la llarga serà dolent per la meva salut, o acabaré
avorrint les hamburgueses. Un altre exemple de perque no és fàcil:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA">No podem fer el que ens agrada durant
tot el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dia, ja que hem de treballar per
sobreviure </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA">Així doncs, ja no podem ser
feliços? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA">Si, disfrutant del treball. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA">“Però és que el meu treball és una
merdaaa” </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA">Doncs canvia de treball</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA">És que no hi ha treball.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA">Doncs aprén a disfrutar el que
tens ara, motiva’t, marcat objectius, millora... I ja canviaràs de feina quan
puguis. No deixis per demà el ser feliç, comença ara mateix, i no paris de
lluitar per fer el que t’agrada.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><a href="http://www.citasyproverbios.com/cita.aspx?t=Felicidad%20no%20es%20hacer%20lo%20que%20uno%20quiere%20sino%20querer%20lo%20que%20uno%20hace."><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Felicidad no
es hacer lo que uno quiere sino querer lo que uno hace.</span></a></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><a href="http://www.citasyproverbios.com/citasde.aspx?autor=Jean%20Paul%20Sartre"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Jean Paul Sartre</span></a> </span></i><i><span lang="CA" style="font-style: normal; mso-bidi-font-style: italic;">(1905-1980)
Filósofo y escritor francés</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Segona lliçó molt important, no podem esperar
que el món ens faci feliços, hem de ser nosaltres els que hem de lluitar per
ser feliços en aquest món. O dit d’una altra manera, ens hem d’adaptar a les
circumstancies i aconseguir gaudir del que tenim. En aquest punt entra en joc
el poder de controlar la ment.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com veus, no estic seguint cap guió, crec que
no hi ha un llistat de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>regles d’or per
ser feliç. És més complex que tot això, és aprendre a pensar diferent. No estic
descobrint res, la major part d’aquestes coses les diu el budisme.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Així doncs, parlava del poder de la ment i del
budisme. Per a qué serveix entrenar la ment, entrenar el pensament? És molt
fàcil, el primer que et diu el budisme és que a la vida hi ha patiment. S’ha
d’acceptar. Qui vol viure una vida sense penes no serà mai feliç, perquè de
penes n’hi haurà. Així doncs, un cop hem acceptat que hi haurà situacions de
patiment durant la vida i que això no es pot canviar, hem de buscar el que sí
que es pot canviar. El que podem canviar es <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la nostra actitud davant del patiment.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwErReNyzXmz4h86noo7D4E4cq0mBeOkxKaRk6UUROSthgDYhkReHejTbiFXvven5twUaVYAu5vE498MyKypD4sufjKNrsNRkIMU1vAdlwvULMXEyj58WISVNyicMBxGenCH-ltYAaBv8/s1600/_DSC0068.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span lang="CA"> </span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Todo suceso tiene un porque y toda adversidad nos enseña
una lección</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com diu en Robin S. Sharma al seu llibre, la
ment és un jardí, on hi creixen flors boniques i males herbes. Si nosaltres
volem tenir un jardí amb flors boniques no hem d’esperar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a que no creixin males herbes, creixeran, el
que hem de fer és arrancar-les quan creixen. El mateix amb els mals pensaments,
hem d’aprendre a identificar-los (no és gens fàcil) i eliminar-los de la ment,
substituint-los per un de positiu. Quan d’aquí dos o tres dies estiguis de mal
humor per alguna cosa, autoexplora’t, què et passa? Rasca i busca quin és el
mal pensament, o la mala cara que algú t’ha posat, i segueix profunditzant,
quan hi arribis veuràs que no es per tant. Val la pena estar malament aquella
estona de la teva vida per simplement aquella mala cara? Guanyaràs alguna cosa
estant malament? NO. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Un altre error comú, és aquella gent que no fa
el que li agrada, sino que fa el que creu que li agrada als altres. Gent que
vol cobrar molts diners, per tenir la millor casa, per jugar al golf al millor
club de la ciutat, per tenir l’últim móvil, el millor cotxe dels veinatge...
Potser li agradava simplement anar al bar del seu antic barri a veure el futbol
amb els vells amics... Però no pot, ara és un triomfador. ERROR. Hem de fer el
que ens agrada a nosaltres, sense pensar el que diran els demés, o si és
popular, o si està de moda... NO. Fes el que t’agrada sempre que puguis i seràs
més a prop de la felicitat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">El éxito externo no significa nada, a no ser que tengas
éxito interno</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Seguim endavant, sincerament crec que per ser
feliç s’ha de ser bona persona. I la gent que és mala persona no podrà ser mai
feliç. Potser ho semblarà, potser serà rica, poderosa, potser ningú s’hi podrà
enfrontar... Però tard o d’hora s’haurà d’enfrontar a ella mateixa, i aquí
haurà perdut per K.O. Aquest tipus de gent va endavant, mai no es para a
reflexionar, quan algú li intenta explicar que allò no està be, reacciona amb
menyspreu i violència. Senzillament perque no vol sentir allò que li fa mal, no
vol haver d’enfronta-se amb ell mateix, te por.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><a href="http://www.citasyproverbios.com/cita.aspx?t=La%20felicidad%20consiste%20en%20hacer%20el%20bien"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">La felicidad
consiste en hacer el bien</span></a></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><a href="http://www.citasyproverbios.com/citasde.aspx?autor=Arist%C3%B3teles"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aristóteles</span></a> </span></i><i><span lang="CA" style="font-style: normal; mso-bidi-font-style: italic;">(384 AC-322 AC) Filósofo griego</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Així doncs, fins ara tenim que hem d’intentar fer
sempre que puguem les coses que realment ens agrada fer. També hem d’acceptar
que hi haurà moments dolents, però a la vegada preparar-nos perque la nostra
actitud davant d’aquests moments sigui la millor. I per fer tot això hem de ser
bons jans, és a dir, no només no trepitjar ningú, sino ajudar el altres per a
que siguin feliços. Això es pot fer de mil maneres diferents. Ajudar algú en
algun problema, intentar millorar els altres, estimar, somriure (està
infravalorat somriure, hauríem de somriure més), intentar fer riure, fer que la
resta de gent se senti còmoda amb nosaltres, etc.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Lo que le haces a los demàs te lo haces a ti mismo</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Un día sin risa o un día sin amor, es un día sin vida</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Una altra cosa que per a
mi és molt important és l’equilibri, la moderació, buscar un compromís entre
els extrems. Lligat amb el menjar, si t’agrada el marisc, no en mengis cada
dia, el disfrutaràs més si ho fas de quan en quan. És important diversificar
les diversions, de manera que quan fem aquella diversió i portem un temps sense
fer-la ens motiva molt més. Si anessim cada cap de setmana a la costa potser
ho passaríem be, però no tan be com si hi anem de tant en tant, perque així ho
fem especial. De mentres, podem anar a altres llocs. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><a href="http://www.citasyproverbios.com/cita.aspx?t=La%20felicidad%20nace%20de%20la%20moderaci%C3%B3n."><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">La felicidad
nace de la moderación.</span></a></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><a href="http://www.citasyproverbios.com/citasde.aspx?autor=Johann%20W.%20Goethe"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Johann W. Goethe</span></a></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">A vegades és genial
quedar-se a casa un cap de setmana, això és perque no ho fas sovint. A l’estiu
volem estar frescos, a l’hivern calentets. Tot depen de l’extrem que agafis.
Per això és important equilibrar la vida, els desitjos, els plaers… Les millors
pixades de la nostra vida són perque ho hem passat molt malament aguantant-nos
durant hores…. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Hem d’agafar les regnes
de la nostra vida, organitzar-nos, marcar-nos objectius, no esperar que la
felicitat vingui a veuret’ a casa, sortir a buscar-la. Quan creixem, ens hem de
treure la cuirassa que ens protegeix i obrir el nostre cor a l’amor, al
desamor, a l’amistad, a les decepcions… Hem de viure!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd51BD45kUG-rB3QW0D0w-zqjuv-pGG0ytuGKPM3N1rqNBgqHpW3VzofISVJqE6KIJtYNsbOB-c9S45fU-jvDaDVxRFfx1f87wdN3Ysf2IClpqtqGUX5n-QvdNoor5neLxatKFHhKO7DI/s1600/IMG_4321.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd51BD45kUG-rB3QW0D0w-zqjuv-pGG0ytuGKPM3N1rqNBgqHpW3VzofISVJqE6KIJtYNsbOB-c9S45fU-jvDaDVxRFfx1f87wdN3Ysf2IClpqtqGUX5n-QvdNoor5neLxatKFHhKO7DI/s320/IMG_4321.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Per a mi, el més
important de tot, tal i com he dit a l’inici, és saber que la felicitat no és
una estació d’arribada, és el camí!!! És un tòpic que tots hem sentit alguna
vegada, però és la realitat. Hem de gravar-ho al nostre cervell, és un camí,
hem de disfrutar del camí!! És la verdadera clau!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES;">La vida es aquello que pasa mientras
hacemos planes para el Futuro</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Un exemple, si d’aquí a
una setmana vaig a Port Aventura, no puc estar tota la setmana pensant única i
exclusivament en això. Una setmana de vida a qualsevol edad és un regal! Si
poguessis viatjar en el temps i anar-te a visitar a tu mateix quan tinguis 98 anys i li
diguessis que aquella setmana només vas estar pendent de l’excursió a Port
Aventura et donaria una colleja que flipas, i et diria:“Tot el que faria si
pogués tornar a reviure aquella setmana” I tindria raó. No hem d’esperar a que
sigui massa tard. Hem de viure ara mateix, aquest instant com el meu, m’acabo
d’adonar que estic gaudint del que estic escrivint! Potser si que és el meu
element.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
H<span style="mso-ansi-language: ES;"></span><span style="mso-ansi-language: ES;">em de lluitar per
ser feliços i disfrutar d’aquest regal que és la vida! </span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="mso-ansi-language: ES;">***</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Avui és 28 de novembre, i
m’agradaria acabar de reflexionar sobre aquest tema, realment es podrien
escriure milers de pàgines sobre aquest tema, ja que és un tema amplíssim, de
fet és el més important per a nosaltres, els éssers humans.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Voldria parlar de les
diferents cares de la felicitat. Quan parlem de la felicitat sempre ens
imaginem una platja tropical, una caseta al camp amb la família, un bar amb una
colla d’amics… Però i si et digues també que felicitat pot ser simplement
menjar un crostó de pa sec, o veure el cel? Som 7000 milions de persones a la
terra, i totes i cadascuna de nosaltres vol ser feliç, i totes i cadascuna de
nosaltres d’una manera diferent. La propera vegada que estem al bosc, o
banyant-nos al mar, serem feliços. Però imagina’t el feliç que seria de fer
aquella passejada o aquell bany un pres condemnat a cadena perpetua. Dóna que
pensar no? Moltes vegades costa apreciar el que tenim, pel simple fet de
tenir-ho. Hem de canviar-ho!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Fins ara hem anat
dibuixant diferents aspectes sobre la felicitat i pensaments que ens allunyen
del camí per disfrutarla. Sabem que no és un tresor que trobarem per
quedar-nos-el, però si que podem aspirar a viure per un camí on ens acompanyin
els màxims moments de felicitat possible. Però on trobarem aquest camí?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">La felicitat es troba
dintre nostre, només l’hem de saber trobar. Per començar, hem de seure un dia,
i encara que costi un terrible esforç al principi, ens hem de posar a parlar
amb nosaltres mateixos. Però, compte, hem de parlar sincerament, ens intentarem
enganyar, segur! Però hem de detectar les mentides i dir-nos la veritat. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">La felicidad siempre la tienes, siempre ha formado parte
de ti, lo importante es que te permitas sentirla.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES;"></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">El primer objectiu serà
coneixe’ns, poques persones es coneixen realment. Poc a poc, hem d’anar
aixecant les catifes i anar analitzant aquells moments de la vida que ens van
fer tant de mal. Aquest exercici el vaig fer a Menorca, a cala Blanca, i vaig
plorar, perque és doloròs. Però sincerament creus que és millor amagar aquest
moment de la teva vida? Esborrar-lo? Seguir sense afrontar-lo? Jo no ho crec, a
la vida que construïm no podem deixar els pilars débils, no podem tancar portes
i fer com si no existissin. Hem d’analitzar allò que vam fer, i el nostre cor,
o la nostra ànima o el nostre jo interior, ha de ser sincer i ens ha de dir si
vam obrar correctament o no. I si és que no, no passa res. Aquí arriba el punt
on ens hem de perdonar! És un moment dolorós, però penso que un creix com a
persona quan ho fa. Tot el que t’estic escrivint, no et pensis que ho escric
per donar lliçons a ningú, jo sóc el primer que m’hauria d’aplicar tot això,
admeto que hi ha portes que em costa molt d’obrir… Tot el que escric és perque
penso que és el correcte, però no pensis que ho faig tot. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC6Rno6CE1UZrYDZTZvcjy4s5BI2-9urJfJ_HeSK2c6f_7uqhnQaBEVjoHWe7WwMvBE2G4MSC9Pt6I_AIZmiLwQXUbplUNnQUhttHPW9y4I-U5PTcSURGZv_Q7FTNuJncP_65Yt1biPpQ/s1600/IMG_2227.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Quan ens coneixem i ens
perdonem, aprenem a estimar-nos, a acceptar-nos tal com som. És molt dur viure
ocultant coses! Molt! Ningú podrà ser feliç si no s’estima, si pensa que és
inferior i que això fa que no podrà ser feliç. Be, potser som inferiors en
alguna cosa, però això no ens impedirà ser feliços! El món<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>n’està ple de rubiasojosazules i de
quadratsdegimnàssonrisaprofidén que són infeliços. Per altra banda hi ha
gordosgafitasincultos que són molt feliços. I doncs, el físic o
l’intel.ligéncia és el que ens fa feliços? ERROR. Tenim unes cartes al néixer,
hem de jugar amb les que tenim. A vegades la societat ens diu que hi ha unes
cartes millors, però és mentida,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no hem
de voler jugar amb les cartes que no tenim, hem d’explotar les nostres i
guanyar la partida.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Un cop ens coneixe’m,
perdonem, estimem i acceptem, és el moment d’armar-nos fins a les dents i
lluitar amb totes les nostres forces contra les nostres pors. Sense compassió i
sense pietat, les hem d’intentar aniquilar, extirpar, AUUUU!! Si ho aconseguim
estarem preparats per ser plenament feliços.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Cuantos más miedos tienes, menos
libre eres</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Aquest viatge interior és
dur i es tracta de ser constant, de seure a meditar de tant en tant, de tenir
convicció, de no conformar-nos a estar una mica millor. Un cop hem acceptat que
ho hem de fer, no parar fins aconseguir-ho.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbDsru1XzZi-BNXm-JgfcddOMzHaWXvDRISRXES3lRd42ZzzFrNvFGriZewGdXQ5kmGamrFSfM4q3QSRZcyUMzJKL4fIkQlkQqrYxjjgqPELGqYAFlpnR_NclMSdKfIphs36Gn2B3XY1g/s1600/index.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbDsru1XzZi-BNXm-JgfcddOMzHaWXvDRISRXES3lRd42ZzzFrNvFGriZewGdXQ5kmGamrFSfM4q3QSRZcyUMzJKL4fIkQlkQqrYxjjgqPELGqYAFlpnR_NclMSdKfIphs36Gn2B3XY1g/s400/index.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ES;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;"> Al final, el que tots busquem és
l’amor, sentir-nos estimats, inclús el més ric del planeta no busca dormir
enterrat en bitllets a l’atic més luxòs del planeta, sino que busca dormir amb
algú amb qui sentir-se estimat. El més important és aquest algú, són els pares,
els fills, la parella, els germans, els amics, això és el veritable tresor. Una
vida amb amor, honradesa i expressant els nostres talents mentre vivim és una
vida feliç.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><a href="http://www.citasyproverbios.com/cita.aspx?t=La%20felicidad%20total%20del%20hombre%20consiste%20en%20disfrutar%20de%20la%20estimaci%C3%B3n%20de%20los%20dem%C3%A1s."><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">La felicidad
total del hombre consiste en disfrutar de la estimación de los demás.</span></a>»<a href="http://www.citasyproverbios.com/citasde.aspx?autor=Blaise%20Pascal"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;"> Blaise
Pascal</span></a> </span></i><i><span lang="CA" style="font-style: normal; mso-bidi-font-style: italic;">(1623-1662) Científico, filósofo y escritor francés</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"></span></i></div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-40375653057395794672013-11-19T20:03:00.000+01:002013-11-19T20:11:06.846+01:00LA SOLITUD D’UN PRESIDENT<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">….“Que no sigui decebuda
la nostra esperança, / que no sigui escarnida la nostra confiança: / així» –diu
Espriu– «molt humilment ho demanem.» </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Moltes gràcies per la
seva atenció”</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Per les finestres havia
deixat d’entrar claror feia una estona. Tant bon punt va haver acabat de
repassar el discurs, va desar els canvis,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>li va donar a la creueta del document i ho va enviar per e-mail a la
seva mà dreta. Al mail li deia que fes l’últim repàs, que no els hi podia
passar res per alt, no podien donar el més mínim motiu perque se li tiressin a
sobre.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Va recolzar el cap al
respatller de la cadira del seu despatx. Va tancar els ulls i es va intentar
relaxar una mica, havia estat un dia dur preparant el discurs de l’endemà. Tot
i que encara tenia el neguit dins el cos, sentia la confiança de qui se sap
preparat per al seu objectiu. A mida que anaven passant els segons, la seva
ment va marxar lluny, molt lluny d’aquell fred despatx. Es va trobar sentat en
una roca, amb el far de cavalleria a la seva esquena, obserbava els últims
raigs de sol d’aquells meravellòs dia, estava relaxat, se sentia feliç, la seva
dona li agafava la mà…Acte seguit va fer un salt temporal i es va veure de
jove, estava en una discoteca, amb els amics de la universitat, celebrant
l’aniversari d’en Josep… com era de cognom, no ho recordava…qui li hagués dit
en aquell moment que décades després seria assegut en aquell despatx… encara va
anar més enrere i tot i que sembli increïble, va recordar amb nitidesa aquella
treballadora de la fàbrica de Sabadell. Era grassa, duia l’uniforme blau de
l’empresa i li somreia mentre li donava aquell pastisset quan només tenia uns
10 anys.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Va obrir els ulls i va
observar el sofà al fons del despatx. Aquell viatge en el temps li havia fet
agafar perspectiva. Es va quedar observant la senyera. Una pregunta li va venir
al cap, estava actuant correctament? Instantàniament un pensament interior va
respondre automàticament, si! De fet, no havia estat una pregunta, havia estat
un temor. La seva convicció, les enquestes, el recolzament de la gent. Tot li
feia pensar que estava actuant correctament. Però era impossible no tèmer les
conseqüències d’un procés desconegut. Cada
dia les posicions estaven més marcades i li preocupava molt la
variable no controlada dels seus companys de viatge, ja que no depenia d’ell. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">La seva obsessió era que
el seu païs no pagués per culpa seva. A hores d’ara, la seva carrera li
importava un rave, els seus somnis de joventud ja eren complerts. La seva
motivació ara era dedicar-se amb cos i ànima al seu païs.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Tot just feia un any,
havia decidit convocar eleccions. No podia virar el rumb sense obtenir la
legitimitat del poble per a aquest nou destí. Era massa trascendent. Confiava
tant en que la gent valorés el seu coratge! El més fàcil hagués estat deixar
passar el temps i refredar-ho tot, però en el més profund del seu interior
sentia que havia de fer el que va fer, era el moment de fer un pas endavant i
es va oferir a liderar-ho, creia en la seva capacitat per fer-ho, l’entusiasme
de la gent l’alimentava. Realment creia en aquella “majoria excepcional”. Mai
s’hagués esperat aquell càstig a les urnes. Gairebé un any després, vist amb
perspectiva, entenia a la gent. El poble el recolzava en el seu rumb, però<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la gent del carrer ha de seguir menjant i vivint
fins arribar a destí. Va pagar molt cara l’animadversió que van provocar les
retallades, i les informacions falses que es van publicar uns dies abans. Tot i
que va intentar mostra-se seré i confiat, aquell resultat havia estat una
ferida estratosférica, li va costar molt de recuperar-se. Això era el que
realment l’afectava, el recolzament de la gent, ja que, al contrari del que molts
pensaven, la premsa hostil li portava fluixa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">El seu pare li havia dit
una vegada que de totes les coses dolentes a la vida se’n pot extreure una
lliçó. Ell en va treure moltes d’aquell episodi. Va posar peus a terra. Va fer
autocrítica tant sobre la seva campanya electoral, com del poc tacte empleat en
les retallades. Finalment, va poder entreveure fins on estaven disposats a
arribar els seus enemics.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">No podia permetre’s
queixar-se ni lamentar-se, la seva funció era treballar dur per liderar la gent,
ser constant, esforçar-si al màxim… Però interiorment trobava que no s’havia
fet justícia amb ell. No acabava d’arrencar com a President, eren temps
duríssims e ingrats els que li havien tocat governar, i es sentia com si no
pogués desplegar les ales. Encara li escoïa no haver estat President abans, tot
i haver guanyat totes les eleccions a les que s’havia presentat. En aquell
moment si que podria haver fet grans coses pel païs, ara no! En la situació
actual només podia pagar els plats trencats de la festa d’uns altres i això la
gent no ho entenia. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Aquest moment de
debilitat es va esvair ràpidament. No eren moments per defallir ni tenir por.
Venien temps incerts, però sentia que estava fent el que devia i això li donava
força. Sentia que estava en el costat dels bons. Se sentia coherent i tornava a
sentir-se recolzat. 'Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra'</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Mentre anava cap a la
porta, va decidir que aniria a nadar una mica abans d’anar cap a casa, li
aniria be cansar-se físicament per agafar el son. Va tancar el llum del despatx
i va sortir.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-53527417280237615342013-10-12T19:48:00.001+02:002013-10-15T20:20:44.715+02:00La cuirassa<div class="MsoNormal">
Fonèticament potent, el
mot cuirassa és un mot inhabitual en la nostra vida. Penso que hauria de ser
més popular, ja que <b>gran part dels mals de la humanitat són per culpa de les
cuirasses</b>. M’explico, no parlo de les cuirasses que s’utilitzaven a l’Edad
Mitjana per protegir el cos, sino de les que utilitzem tots i cadascun dels
humans per protegir el nostre cor i als nostres sentiments.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Quan som petits, els
humans som innocents, bons per naturalesa, tenim gran capacitat per estimar i
fent-se estimar. Però arriba un moment en la vida, per a uns és abans i per
altres molt més tard, en que alguna cosa ens fa molt mal, és llavors quan el nostre interior decideix que cal posar una
protecció per no rebre un cop tant fort la següent vegada.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aquesta cuirassa que
envolta el cor no té perquè ser dolenta. En la infancia i en l’adolescencia
diria que és una arma necessaria i respectable, ja que en aquesta època som
éssers molt débils i necessitem protecció. Som débils en el sentit que ens
costa moltíssim lluitar contra les nostres inseguretats, el que rebem dels
altres ens afecta en sobremanera i no som capaços de veure les coses sense el
filtre de la inseguretat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ara be, ja estem arribant
a la part més important de la nostra relació amb la cuirassa. Arriba un moment
a la vida, quan ja som adults, dels vint als trenta anys, en que hem de
començar a retirar lentament aquesta cuirassa. I aquí és on hi ha el gran problema
de la societat actual. Molts no es treuen la cuirassa, uns perque no són
capaços d’acceptar que la porten posada, i d’altres perque simplement no se la
volen treure, no volen còrrer riscos, no volen patir. I potser els hi estalvia
algún disgust, el que no saben és que si be la cuirassa protegeix, no deixa
sortir els sentiments. <b>Si no podem expressar els nostres sentiments, no som
nosaltres mateixos, ens estem morint poc a poc, deixem passar la vida i les
grans oportunitats d’estimar que cada dia ens envolten. </b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un s’ha d’adonar quant
abans millor, que quan ets gran, tens altres elements de defensa, com el domini
del pensament, la coneixença d’un mateix, la humilitat i acceptació de les
teves limitacions. Has de lluitar amb totes les teves forces per vèncer les
pròpies inseguretats. Fixem-nos si n’és d’important vèncer i poder treure’s la
cuirassa, que estàs guanyant un val per pujar al tren que et conduirà per la
vida amb llibertat. <b>Si enlloc de servei militar obligatori, hi hagués un curs
de sis mesos de “treiem-nos la cuirassa” obligatori, no farien falta gran part
dels exèrcits, ja que la gent tindria molta més capacitat d’estimar.</b> No parlo únicament
d’estimar la pròpia familia i amics, sino d’estimar la resta dels ésser humans,
d’estimar el món en el que vivim. Hi ha una frase que per a mi és un lema de
vida: “El que li fas als altres, t’ho fas a tu mateix”. El dia que entens
aquesta frase, l’amor comença a vèncer tots els odis.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A excepció de casos
especials, que sent 7000.000.000 de persones el món n’és ple, si pensem en gent
racista, en homòfobs, en gent que és creu superior als altres pel simple fet
d’haver nascut en un lloc diferent als altres, etc. Gairebé tots porten la
cuirassa posada. Com dèiem abans, molts d’ells, degut al inculcament que han
rebut desde petits, porten tan enganxada al cor la cuirassa que és
complicadíssim de treure-la, per això és tant important que parlem de les
cuirasses, perque prenguem consciència a nivell global.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Quan estimem el món amb
humilitat i sense esperar res a canvi, és quan el món ens torna l’amor. Començar
a ser feliç és tant simple o tant complexe com n’és treure’s la cuirassa. I recordeu que la vida no s'atura mai.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La vida no s'atura mai <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
12/10/13 de 19:05 a 19:48</div>
Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-28309764860779866112013-10-07T20:44:00.001+02:002013-10-08T19:46:29.268+02:00La familia "García Ferrer"<div class="MsoNormal">
Aquella noche de principios
de septiembre de 2012 Jordi Ferrer no podía dormir. Daba vueltas en la cama, nervioso
por la trascendental decisión que estaba a punto de tomar. Le había costado
mucho llegar hasta aquella situación, pero no le habían dejado otra
alternativa. Desde hacía unas semanas había estado barajando las opciones junto
a su hermana y aunque ella aún albergaba alguna esperanza de un algún giro
inesperado en la situación, estuvo de acuerdo en que debían tomar esta
decisión.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Pero para entender la
gravedad del momento debemos viajar en el tiempo hasta 1990, cuando Dolors
Piqué (viuda de Jaume Ferrer) contrajo matrimonio en segundas nupcias con José
García, su vecino de toda la vida. Dolors Piqué era la madre de Jordi Ferrer,
su padre había muerto seis años atrás, cuando Jordi solamente tenía 14 años y
su hermana Anna contaba con 8 añitos. Aunque al principio Jordi no estaba muy
convencido con este matrimonio, poco a poco se convenció que a lo mejor no era
tan malo, su madre estaba contenta y con el matrimonio llegó una casa mayor, ya que, al ser casas contiguas, tiraron un tabique y las unieron en una
casa más grande, y la verdad es que salieron ganando, porque la casa de José
García era mucho más grande que la de los Ferrer.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En cuanto al trabajo,
José García (su padrastro) tenía un bar y su madre un negocio textil, donde
hacía sus propios diseños. Decidieron que cada uno se encargaría de su propio
negocio y aportarían dinero para los gastos comunes del hogar. Desde el año
anterior Jordi ayudaba a su madre en la tienda, se le daba muy bien, y en poco
tiempo ya había aprendido mucho acerca no solo del diseño, sino también del
trato con los clientes y del arte de la negociación.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Así pasaron los años y
fueron años felices. Jordi y Anna enseguida entablaron una bonita relación con
sus hermanastros: Juan (dos años mayor que Jordi), Maite (la mediana) y Pedro.
A pesar que amaba a sus hermanastros Jordi siempre se llevó mejor con Pedro, el
benjamín de hogar, siempre alegre, era mucho más moderno que sus hermanos, y
esto a Jordi le gustaba.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Todo cambió el 1 de
noviembre de 1993, cuando Dolors Piqué falleció en un accidente de coche. Para
Jordi y su hermana Anna fue muy duró. Pero aun no había llegado lo
peor. Al morir su madre, su padrastro, José García, se transformó, se volvió
huraño, siempre estaba de mal humor, en la familia García Ferrer empezaron a
temer sus bruscos cambios de humor y sus gritos. Todos menos Juan, claro, el
niño de sus ojos. Desde pequeño José había sentido un amor especial hacia Juan,
también por sus otros dos hijos Maite y Pedro, pero su Juan era especial. En
cuanto a Jordi y Anna, si siempre había estado un poco distante, esta distancia
se acentuó.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Los siguientes meses
fueron muy duros, hasta que un 11 de septiembre José García llamó a Jordi para
hablar con él a solas:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->A partir de
ahora, me vas a dar todo el dinero que ganes en las tiendas que tenía tu madre
y yo lo administraré. Además, quiero que le cambies el nombre, quiero que lo
llames “García”.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Cómo? - Jordi
estaba desconcertado, ya hacía un par de años que él solo se ocupaba
prácticamente del negocio, su madre así lo había querido – Pero porque no
seguimos como hasta ahora? Siempre ha funcionado bien, aportábamos una parte y el resto lo
reinvertíamos en el negocio y lo utilizábamos para nuestros pequeños gastos.
Gracias a esto el negocio ha ido creciendo y ahora tenemos tres tiendas.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Que sea la
última vez que me contestas. Cuando yo digo que me vas a dar todo el dinero y
yo lo administraré me lo das y punto!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Como puedes
ser así, tan solo hace un par de meses que mamá ha muerto y me sales con éstas,
no respetas nada! Ni siquiera podemos hablarlo? – Jordi estaba atónito y
terriblemente enfadado. Aquel negocio lo tenían desde hacía dos generaciones y
sus padres habían sufrido mucho para levantarlo.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->No hay nada
que hablar! Esto se hace por mis cojones! – gritó su padrastro<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Pues no estoy
de acuerdo! – le contestó Jordi<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Lo siguiente fue todo muy
rápido, su padre se levantó y antes que Jordi pudiera reaccionar ya había
recibido el primer puñetazo en la nariz. Cayó al suelo, aturdido. Intentó
levantarse pero notó una patada en las costillas. Consiguió escabullirse de los
continuados golpes que su padre le asestaba, José García estaba enloquecido,
Jordi empezaba a temer lo peor, tenía que defenderse. Aunque su padre era mucho
más voluminoso y fuerte estuvieron peleando cerca de 20 minutos, finalmente
Jordi recibió un golpe en la cabeza que su padrastro le asestó con una silla y
perdió el conocimiento.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Despertó unos días
después, su hermana estaba horrorizada a su lado. Le pidió que por favor no
discutiera más las decisiones de su padrastro, que lo iba a matar. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Cuando Jordi ya pudo
levantarse fue a la tienda principal, el mundo se le cayó encima cuando vio que
habían retirado el antiguo cartel de “Tèxtils Ferrer” por uno donde se leía
“Téxtiles García”. Su padre lo vio y salió de la tienda. Le hizo entrar y lo
que le dijo a Jordi nunca lo olvidaría:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Hijo, te voy
a perdonar lo que me hiciste. Pero tengo que decirte un par de cosas. Los
abogados y el notario encontraron que en el testamento de tu madre había un
error de forma. Así que no es válido, de manera que todo el patrimonio que ella
os dejó pasa a mi poder. – Entonces fue cuando puso una mirada de odio que
Jordi no conocía - La próxima vez, te
repito, la próxima vez que vuelvas a revelarte contra mi o contra nuestra familia
te mataré a ti y a tu hermana! Lo has entendido? Podría dejarte en la calle,
pero por respeto a tu madre…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->A mi hermana
no la toques, ella es una niña y no tiene culpa de nada.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Eso depende
de ti. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Durante los siguientes
años la vida de Jordi fue un infierno. Se arrastraba todas las mañanas hasta
las tiendas para sacar el negocio adelante. Solamente su espíritu trabajador y
la esperanza que algún día aquello cambiara le hacían avanzar. Jordi sentía que
estaba cautivo en una vida que no era la suya. Tal era el odio que su padrastro
sentía hacia él que prohibió que él y su hermana hablaran catalán en su casa.
Fue muy claro: “si os vuelvo a oír hablar catalán en mi casa, no os daré ni un
duro”. Lo peor es que estaba hablando del dinero que Jordi y Anna ganaban con
el sudor de su frente. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Más de una vez pensó en
irse de casa, pero no podía renunciar a
aquella gran casa que estaba situada en el mejor sitio de la ciudad. Pero por
encima de todo, no podía renunciar a sus raíces, aquella casa la habían
levantado sus antepasados con el sudor de su frente. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Tres años después murió
José García. Jordi disimuló por respeto a sus hermanos, pero por dentro se
alegraba de la muerte de aquel hombre que se lo había robado todo con la
colaboración de su amigo Santiago Sánchez, el notario. Intentaría demostrar que
el testamento de su madre era válido.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Pero su alegría duró muy
poco, cuando Juan le hizo saber que nada iba a cambiar. Que no iba a permitir
que nada cambiara. Jordi intentó razonar con él, pero no hubo manera ni
siquiera de empezar a hablar. Jordi y Anna tuvieron una gran decepción, pero la
mayor decepción se la dio Pedro, su hermanastro menor, al que tanto amaba, ya
que, cuando les explicó la situación calló y se remitió a responder que aquello
dependía de Juan y Maite.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Pasaron los años y todo
seguía igual, ahora Anna trabajaba con Jordi. Las tiendas necesitaban crecer,
cada vez tenían más clientes, hay que reconocer que en parte, gracias a la
ayuda de los clientes del bar de Juan y de las amigas de Maite que ayudaron a
dar a conocer sus tiendas. Jordi decidió hablar con Juan:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Oye Juan,
necesito dinero para invertir en otra tienda y personal, no alcanzamos a
producir toda la demanda que tenemos, piensa que esto será beneficioso para
todos. Ganaremos más dinero. Tu sabes que lo necesitamos.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Está bien, te
puedo dar 200.000 pesetas – Le ofreció Juan<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Qué?!?! Con
eso no tengo ni para empezar, necesito mucho más, es totalmente injusto que con
el dinero que dan las tiendas no inviertas más que eso.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Qué egoísta
eres Jordi! Cada día tienes tu plato en la mesa, a ti y a tu hermana no os falta
de nada y aun me dices que es injusto. Tu hermanastra Maite necesita dinero,
aunque gane menos que nosotros tiene derecho a una paga. Y que me dices de
Pedro, como guitarrista no gana lo suficiente y también hay que alimentarlo.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Juan por
favor, no seas demagogo, hace 2 años que no hago vacaciones, me compro
únicamente la ropa que necesito y mis únicos caprichos son ir al cine de vez en
cuando con mi novia y al campo algún
domingo. Pedro no para de viajar y Maite gasta una barbaridad en ropa. Encima,
lo único que te pido es dinero para invertir, no es ni para mi, y me dices que
soy un egoísta!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->200.000
pesetas, ni un duro más.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Y así pasaron los años,
negociando con Juan hasta el último céntimo de reinversión en el téxtil, desde
el inicio las tiendas producían mucho más dinero del que recibían para
reinvertir. En cambio el bar había ido ampliándose exponencialmente. Incluso
había abierto otro bar, que duró 6 meses y Juan se vio obligado a cerrar. Con
las consiguientes pérdidas que se pagaron con dinero de las tiendas.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
No todo era negativo.
Realmente el bar, después de todas las reformas era un bar genial, tenía
productos de primerísima calidad y empezaba a funcionar bastante bien. Y aunque
Maite y Pedro gastaran más de lo que tenían los siguientes años fueron de
relativa calma. Con Pedro se llevaban muy bien, era muy bueno con la guitarra,
compartían libros, películas, salían al campo, hablaban de la actualidad y de
política, donde tenían posiciones parecidas, ya que tanto Pedro como Jordi eran
bastante progresistas, al revés que Juan y Maite. Pero cuando Jordi sacaba el
tema de la reinversión de los negocios Pedro se hacía el sordo y eso
entristecía enormemente a Jordi.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Fue en aquella época que
Jordi Ferrer conoció a Susana Martínez y se enamoraron. Fueron felices durante
muchos años, y en julio de 2004 se casaron. Fue un gran acontecimiento, uno de
los días más felices de su vida. Únicamente superado cuando, dos años después,
nació su primer hijo, al que llamó Jaume, como su padre.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Siguieron años felices,
los tiempos avanzaban y la modernidad se abría paso, aunque a veces costaba un
poco que llegara a casa. Como aquella vez que Jordi habló con Juan para poner
internet en casa y Juan, reticente un tiempo, solo accedió cuando también se lo
pidieron Anna, Pedro e incluso Maite. Las tiendas funcionaban bien, aunque
siempre con el problema endémico de la falta de inversión. Incluso llegaron a
un acuerdo Juan y Jordi de llamar a las tiendas “García Ferrer”. Aunque Jordi
seguía creyendo que era injusto, accedió, más vale pájaro en mano que ciento
volando, pensó. Jordi empezaba a creer que podría ser feliz en aquella nueva
situación.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Todo cambió en 2010, el
pequeño Jaume crecía y Jordi se reunió con Maite, Pedro y Ana (Juan estaba de
viaje) para hablarle de una reforma en la parte de la casa que antiguamente
había pertenecido a su madre (y que Jordi no renunciaba a su propiedad, ya que
aun luchaba para que se reconociera el testamento de su madre). Jordi les
propuso remodelar una habitación para el pequeño y reformar la cocina y el baño
de aquella parte de la casa, que ya estaban muy antiguos. Al principio Maite y
Pedro se negaron, no querían que Jordi creyera que aquella era su casa, no
querían ceder a la verdad que les inculcó su padre. Pero al cabo de unos días, después
de ceder unos y otros, todos estuvieron de acuerdo.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Cuando todo parecía ir
bien, llegó Juan de su viaje y cortó el proyecto en seco. Aunque Pedro intentó
hacer cambiar de opinión a Juan (Maite se hizo la sueca), para Juan el tema
estaba zanjado. Aquello fue una losa para Jordi, Anna y Susana. Además de esta
decisión unilateral, la crisis económica de aquellos últimos años los tenía
asfixiados. Juan seguía repartiendo a su modo, que era el siguiente: Jordi y
Anna siempre perdían dinero. Aunque estaban de acuerdo en ayudar al resto de
sus hermanos no tenía sentido que Pedro se hubiera comprado un coche nuevo
cuando ellos tenían el mismo desde hacía 12 años. Por no hablar de las continuas
reformas en la parte de la casa que pertenecía a los García originalmente.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Pero la gota que colmó el
vaso, fue el día que Juan se empezó a meter en la educación de Jaume. Según él
no veía normal que solamente le hablaran en catalán. Aunque le explicaron que
con casi todos sus amigos y con sus tíos Jaume hablaba un perfecto castellano y que sacaba muy buenas notas, Juan seguía empeñado en que en
casa deberían hablarle en castellano. Si hasta su madre Susana, castellano-hablante
de origen andaluz, estaba de acuerdo en hablarle catalán a su hijo. Sencillamente
era una discusión absurda, no había problema alguno, parecía que los viejos
odios de Juan heredados de su padre volvían a la luz. Esto era el colmo, no
podían continuar así, aunque Jordi hubiera vivido arrodillado, su hijo no
merecía aquella vida, no permitiría que su hijo creciera renunciando a una
parte de sus raíces!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Después de hablarlo con
su hermana Anna, el novio de Anna y con Susana, reunieron todos sus ahorros y
fueron en busca de un buen bufete de abogados que estudiara el caso del testamento
de su madre. Después de infinitas reuniones y de búsqueda de documentación
llegaron los frutos. Aquella anulación de testamento tenía muchos defectos de
forma, de manera que los abogados creían que en un juicio teníamos muchísimas
posibilidades que se reconociera.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ya eran las 4 de la
mañana del 11 de septiembre de 2012, ya en el presente Jordi seguía revolviéndose
en la cama. Hacía 19 años de aquella paliza de su padrastro. Al día siguiente
él, su hermana y su mujer hablarían con el resto de la familia y les
explicarían la historia del testamento de su madre, les explicacirían que querían independizarse. A su hermana le daba pena
separar las casas, pero Jordi, Susana y el novio de Anna le hicieron ver que lo habían intentado todo para convivir juntos, pero el futuro de sus hijos dependía de separar las
casas y recuperar su negocio. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Así lo hicieron,
esperando que los García reconocieran la realidad y que pudieran llegar a un acuerdo para
separar las casas. Serían buenos vecinos, pues a pesar de todo, eran sus
hermanastros y los amaban. Pero la actitud de los tres hermanos García y de sus
parejas fue de desprecio total. Le siguieron semanas de discusiones y amenazas,
su argumentación era la de meter miedo en el cuerpo de los Ferrer. Que no
serían capaces de salir adelante, que si habían pensado en los recibos de la
luz, el agua, la comunidad.. Que el resto del vecindario se iba a poner en su
contra, que si eran unos traidores y no les querían… Los Ferrer intentaron
hacerles entender que claro que les querían, pero había llegado el momento de
que cada uno hiciera su propio camino, que querían independizarse.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Jordi habló con Juan, no hacía falta llegar a los tribunales, que no les querían ningún
mal, que lo mejor era llegar a un acuerdo. Juan al principio no quería ni
hablar del asunto, no acababa de entender la situación, pensaba que era un
cabreo tonto y que se les pasaría. Pero al ver que pasaba el tiempo y Jordi le
seguía insistiendo que si no colaboraban se verían obligados a ir a juicio, Juan
decidió cambiar de estrategia. Un día le dijo:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Está bien,
vamos a hacer una cosa, hacemos la reforma de vuestra parte del piso que
querías hacer, e invertimos un poco en las tiendas. No se hable más.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Juan, creo
que no acabas de entender que ya no queremos reformas, ni migajas para
invertir. Lo que nosotros queremos es tener nuestra propia casa, nuestro propio
dinero, nuestra propia vida, nuestra mezcla de idiomas, queremos vivir libres
Juan. Os seguiremos queriendo e incluso os ayudaremos cuando lo necesitéis,
pero ya no puedo aceptar los pequeños apaños, ya no me fío de ti. Queremos vivir libres.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Eres un
necio, ya no recuerdas como acabaste la última vez que le hablaste así a mi
padre?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Juan, me
estás amenazando con la fuerza física a estas alturas?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->No…Perdona.
Pero ni hablar del resto. Nunca tendréis vuestra propia casa ni vuestro propio
negocio.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
**************<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Este escrito es solamente
una metáfora. No es mi intención ofender a nadie. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Pseudónimo: “La vida no
s’atura mai”<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Sant Adrià de Besòs, 07
d’octubre de 2013<o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-71894017002949240542013-09-02T20:24:00.000+02:002013-09-02T20:24:00.472+02:00Reflexions Catalunya-Espanya (III)<br /><div class="MsoNormal">
<o:p> </o:p>No sé si a vosaltres us
passa, però en els últims mesos visc la situació política com si estigués pujat
en una muntanya rusa. M’explico, sempre trec una estona per conectar-me a
internet i llegir en diagonal tots els mitjans on-line (sobretot les notícies
relacionades amb el procés de transició nacional de Catalunya):</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El periódico / La
vanguardia / Ara / El punt Avui / El singular digital / Nació digital / Vilaweb<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El país / El mundo / ABC
/ La razón / Lavozlibre<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Doncs hi ha dies que tot
ho veig amb un optimisme que em fa trempar (en el sentit figurat de l’expressió
<span style="font-family: Wingdings; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-char-type: symbol; mso-hansi-font-family: "Times New Roman"; mso-symbol-font-family: Wingdings;">J</span>), aquests dies penso que és possible, que la gent de Catalunya entén el
que està passant i que cada dia som més. Aquest dies sento còrrer la historia
dins les meves venes, m’imagino els llibres d’història analitzant aquesta època
en un futur mitjà, m’imagino el capítol de causes de la independència de
Catalunya…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Però hi ha altres dies
que ho veig tot més negre, que sento la divisió dels catalans. Els comptes de
gent partidaria a la independència no em quadren al cap. Aquests dies penso que
la gent se n’acabarà cansant de tota aquesta història. Penso que és el moment
actual, però que molts es “rajaran” quan arribi el moment de no cedir. Aquests
dies penso en una hipotètica derrota en el referendum, i veig aquest escenari com
el final de Catalunya. Això em posa molt neguitòs.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
LLavors em conecto al
twitter i veig tots els “catalanistes” super optimistes #guanyarem. I penso que
és el paper adequat, em de transmetre l’optimisme de l’11S 2012, hem de
transmetre els somriures i la il.lusió d’un nou començament que es va respirar
aquell dia. Però no puc evitar pensar que la processó va per dins de cadascú,
que tots tenim por a que no surti be, els catalans no acostumem a ser massa
optimistes, per això em sorprén aquesta situació.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Jo personalment lluitaré
fins al final, i si no surt bé, seguiré intentant convèncer la resta de
catalans que un millor futur pels nostres fills passa per la llibertat dels
catalans com a poble, vinguin d’on vinguin.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Ahir em vaig acabar el
llibre “Lliures o morts”, i si us
serveis per a alguna cosa, <b>hi ha reflexió que fa
que em bulli la sang d’orgull i optimisme</b>. Si fem el paral.lelisme entre el
setge de 1714 i el referendum de 2014 (que ningú malinterpreti, és una
comparativa metafòrica, el 2014 serà 100% pacífic o no serà), deia que si
comparem, per un barceloní/català que estigués on jo estic ara un 2 de setembre
fa 299 anys, aquell setge si que significava un tot o res, per ell una
derrota significava el final de Catalunya, significava que Castella assimilés a
Catalunya. He de reconeixer que la seva situació era infinitament pitjor que la
meva desde el punt de vista del païs.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I aquí ve el gran pensament, després de
la derrota, de morir un gran percentatje de catalans i molts d'altres a l’exili,
d’eliminar contitucions, llibertats i privilegis, després de prohibir el català
a l’escola en successives ocasions, després de diverses dictadures i
dictablandes, després de l’ofec econòmic generació rere generació, després de
sobreviure a l’imperialisme de Castella quan altres regions menys afortunades
no han aconseguit mantenir els seus idiomes i sentiment de poble, després de 299 anys…AQUÍ està
Catalunya, dempeus, lluitant de nou per la seva supervivència com a poble i com
a nació, lluitant perque el català segueixi guanyant terreny, som AQUÍ amb el
cap ben alt, dient als nostres avantpassats que encara que ens tornin a
derrotar, seguirem lluitant i és quan arribo a aquest punt, que en el fons de
la meva ànima sé que aquest poble sobreviurà i serà lliure, més tard o més
d’hora, però serem lliures. VISCA CATALUNYA LLIURE !!<o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-44767038777318106072013-08-04T10:59:00.003+02:002013-08-04T10:59:44.304+02:00Reflexions Catalunya-Espanya (II)<div class="MsoNormal">
Fins fa un parell d’anys
els únics que apostaven per la independència era aprox. un 20% de la població,
independentista de tota la vida, gent resistent, a qui en certa manera hem de
donar les gràcies per mantenir viva la possibilitat de la independència. El
problema que veig en aquesta gent (heu de ser conscients que només és una
opinió desde la meva humilitat i que no vull jutjar ningú) és que en certa
manera s’han mogut per odi cap a Espanya, i això ha fet que el moviment sempre
s’hagi vist de manera despectiva desde la meseta, algunes declaracions de
dirigents d’ERC anteriors a l’actual atiaven aquest foc d’odi i d’ira. Alguns
diran que desde Espanya també s’atiava l’odi cap a Catalunya, i tenen tota la
raó, i encara en un grau major al que feien des d’aquí. Però si juguem al “y tu
más…” ja hem perdut, hauríem de concienciar-nos que si anem per la força ells
són més forts en poder polític, econòmic i demogràfic. Per mi no és el camí, el
camí adequat és el de la democracia, el de la il´lusió de la diada del 2012
enfront de l’odi, anem cap al futur amb fermesa però amb un somriure, intentant
sumar indecisos, intentant afegir catalans que no ho tenen massa clar per culpa
dels “radicals”. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Com pot un català amb
arrels i familia castellanes fer-se independentista si la independència es
confón amb l’odi a Espanya? No ho farà mai! El camí és el de la il.lusió per
una vida millor pels nostres fills, per la conservació d’un poble, una història
i una cultura històriques. És clar que hem de denunciar els cops baixos dels
governs espanyols i de la premsa de Madrid, però si us plau, desde la
racionalitat i sense restar ningú. Hi hem de ser els màxims possibles!!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El problema de tot això
és que la gent de fora ara posen dins el sac de “l’odi a Espanya” tots els
catalans, els més “objectius” només hi posen els nous independentistes, i el
que hem de transmetre és que això no és així, si be no podem negar que
existeixi gent que odia a Espanya, avui hi ha molt independentistes entre els
quals m’incloc, que no odiem a Espanya, ben al contrari, ens agraden els
espanyols i el castellà, i això no és cap pecat. I aquí és on venen els
pensaments dels dos bàndols:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
“Català que odia a
Espanya”: “ No entenc com pots dir que t’agraden els espanyols si ens
oprimeixen desde fa més de 300 anys… El dia que ens ofereixin un pacte fiscal
desinflat segur que et canvies de bàndol… Tu no ets una català autèntic… Només
ha de ser oficial el català…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
“Espanyol que sense
haver-s’ho parat a pensar mai no enten els catalans i no sap perquè, be si, per
4 tòpics que sent de tertuliants” : I si te gusta España porque quieres
independizarte? Si te quieres independizar eres un traidor… (Aquestes les més
fluixetes)<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Be doncs per a tots ells
descric el que jo penso: Jo vaig neixer i el conflicte social no existia en un
grau molt elevat, durant molts anys vam viure en calma i això va fer que jo
cregués en que els catalans havíem trobat un lloc dins uns Espanya que
acceptava (encara que a “regañadientes”) els pobles/nacionalitats històriques.
A més, en un futur podríem augmentar el nostre grau d’autonomia. Finalment
creia en una Espanya on el català començava a remuntar a Catalunya gracies a un
sistema educatiu que mai ha portat cap problema, més aviat n’ha evitat molts. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Doncs be, fa uns anys me
n’he adonat que això ja no és possible, me n’he adonat o ha sortit a la llum
que som molt diferents, que estem igual que fa 300 anys i que Espanya mai
acceptarà que els catalans siguem catalans. Veig perillar el català per raons
polítiques i tot això m’ha fet independentista i no hi ha volta enrere.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Conclusions:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal">Venen èpoques dures en que caldrà veure si
realment el poble vol la independència.<o:p></o:p></li>
<li class="MsoNormal">No veig cap escenari més negre que en una
consulta guanyés el NO. <o:p></o:p></li>
<li class="MsoNormal">Hem de lluitar perque guanyi el SI.<o:p></o:p></li>
<li class="MsoNormal">Perque guanyi el SI primer hem d’acceptar <st1:personname productid="la Catalunya" w:st="on">la Catalunya</st1:personname> real.<o:p></o:p></li>
<li class="MsoNormal">Perque guanyi el SI hem d’afiançar el SI
actual. Potser caldrà sortir al carrer molts dies i han de ser SI robustos<o:p></o:p></li>
<li class="MsoNormal">Perque guanyi el SI hem de sumar més gent.
Per sumar més gent hem de seguir el camí que ja estem seguint. Donar raons
de pes, no generar odi, sino il.lusió<o:p></o:p></li>
<li class="MsoNormal">Perque guanyi el SI, no hem d’anar contra
Espanya, sino a favor de Catalunya, de TOTS els CATALANS. Els hi hem de
fer entendre als catalans indecisos que és una independència per viure
millor, no és un partit de futbol.<o:p></o:p></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Be, ho deixo aquí,
sincerament vull guanyar, vull una Catalunya independent desde el fons del meu
cor i seria una decepció no aconseguir-ho, per això hem de ser intel.ligents.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Que vagi be!!<o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-18892612319930075422013-05-25T11:42:00.003+02:002013-05-25T11:42:40.680+02:00Reflexions Catalunya-Espanya (I)Bon matí de dissabte,
m’he llevat amb ganes d’escriure, i desde fa un temps, tinc molt present el
debat Catalunya-Espanya, crec que és el moment de reflexionar, i quina millor
manera de fer-ho que escrivint.<br /><div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Abans de res no vull
enganyar ningú, sòc català, de cognoms catalans. Però això a mi m’és igual. No
crec en pureses de sang ni catalanitats històriques, crec en els catalans que
viuen i treballen a Catalunya. En tots ells, siguin de la ideologia que siguin.
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Per contextualitzar
encara més us diré que tinc 32 anys, visc al cinturó de Barcelona, a casa dels
pares parlava català i amb el 90% dels meus amics castellà. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Anem a la qüestió en si.
Intentant veient-la desde fora és una qüestió delicada, els sentiments hi estàn
mesclats en una gran part de les dues bandes i seria ingenu encarar aquest
debat sense tenir en comte els sentiments, només amb dades. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Jo a dia d’avui votaria
SI a l’independència de Catalunya, i crec si no m’equivoco que la meva posició
és pràcticament irreversible. Potser en aquest punt molta gent decepcionada
deixarà de llegir aquest text pensant quin separata de merda, si és que algú el
llegeix, jajajaa<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El que vull és intentar
veure el “debat, conflicte, enfrontament, relació…” desde les dues bandes,
intentar no objetivar (perquè és impossible), però potser intentar admetre
errors propis i no veure només la “paja en el ojo ajeno”.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Jo fins fa tres anys
estava molt a gust sent espanyol, de fet avui en dia encara hi tinc sentiments
cap a aquesta Espanya, tot i que cada dia menys degut a que tot el mediatisme
fa que ens haguem de posicionar volguem o no. Doncs el que deia, jo estava
orgullòs de ser espanyol, vivia els partits de la selecció amb passió, cantava
el “viva Espanya” al bar quan guanyàvem un títol i em sentia be quan sonava
l’himne d’Espanya a la tele quan guanyava l’Alonso o el Nadal. M’agradaria
deixar clar que parlo en passat perque el sentiment ha afluixat, però no ha
desaparegut. He viatjat molt per Espanya i m’agrada la seva gent i els seus
costums que sento com a propis en algun sentit. En aquest punt els catalanistes
més radicals deuen estar pensant, qun botifler, jajaja…PERÒ….<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Jo crec, que com molts
catalans, i com l’Espanya
post-dictadura, he anat intentant encaixar en el meu interior ser català i
espanyol a la vegada. Sincerament, si alguna vegada m’haguessin fet votar
durant tots aquests anys, potser en secret, però sempre hagués votat a favor de
Catalunya. Si hem fan triar sempre hagués triat Catalunya, però no desde l’odi,
sino desde l’amor més gran cap a una nació que cap a l’altra. Però dos amors
tantmateix. HE FRACASAT! Si, la corda es va anar tensant irremediablement
durant molts anys i es va acabar trencant l’any 2010, un o dos dies abans de la
final del mundial de Sud-Àfrica, el tribunal constitucional espanyol falla en
contra del nou Estatut d’Autonomia Català aprovat pels catalans, congrés i
senat espanyols. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En aquest punt tots
estaven més o menys contents, si més no durant uns anys. Doncs el
Constitucional després d’una dura campanya del PP contra els catalans per
esgarrapar vots (el pitjor és que funciona esgarrapar vots tirant merda sobre
el catalans (TOTS ELS CATALANS)) falla i deixa l’Estatut sense cap de les 4
coses que potser ens donaven cert grau de major autonomia. Podria seguir
escrivint durant hores tot el que per mi va ser clau, però potser un altre dia.
Vull anar acabant el capítol.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Em vaig plantar a la
manifestació de Barcelona, tot sol. Com veureu més endavant, els meus amics, si
més no la major part tiren cap a l’altra banda, cap al nacionalisme espanyol.
Si, això fa la meva situació personal més complicada. Però si una cosa sempre
he tingut clara és que cap conflicte polític passa per davant de l’amistad. Cap
conflicte polític justifica cap mena de violència de qualsevol tipus i cap
conflicte polític pot amargar.te la vida. Això si, un no s’ha d’amagar del que
pensa. Així doncs allí estava jo al passeig de Gràcia.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Allà va ser on vaig
tancar els ulls (no ho recordo, però sona millor) i vaig notar que alguna cosa
s’havia trencat, allà vaig saber que res no tornaria a ser el mateix. La corda
estava trencada irremeiablement. Perquè irremeiablement? Més endavant veurem
que no és possible una altra Espanya, perque les classes dirigents espanyoles i
el poder econòmic no volen una Catalunya catalana, encara que els hi costi
diners i llàgrimes el que ells volen és una Catalunya castellanitzada. En
aquest punt molt gent dirà que se me n’ha anat l’olla, però no ho dic per
tothom, ho dic per le poder espanyol, tant de dretes en major part, però també
el 95% de l’esquerra espanyola ens vol veure castellanitzats, sotmesos,
derrotats… En aquelll punt fictici seria quan començarien a fardar que un cop
hi va haver un idioma secundari que es deia català, i en aquell punt ho diran
amb orgull, però no pel fet que existís, sino per haver-lo deixat residual, per
haver-lo fet ser un antiga llengua d’una petita regió espanyola…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Repito que no quiero
generalizar, estoy seguro que hay gente en el resto de España que acepta el
catalan con naturalidad, como lo que es, la lengua de los catalanes, la lástima
es que pocas veces escucho estas, voces. Eso si, cuando los escucho, como el
video de la chica esta de youtube, es genial, vuelvo a sentir amor por unos
instantes hacia esa España que alguno creíamos que era posible.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Puede que algunos crean
que he exagerado un poco i caigan en la trampa de creer que esto es una guerra
de lenguas, al menos no de mi parte. Yo amo el castellano, como ya os he dicho
lo hablo con casi todos mis amigos, y leo infinidad de libros en esta lengua.
No, ese no es el problema, el problema es aceptar que aquí en Catalunya,siempre
se ha hablado catalan, al menos desde que se habla castellano en Castilla. Y se
que a un joven de por ejemplo Zaragoza o Cuenca les cuesta “intentar
entenderlo”, pero deberían intentarlo.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Buf, podria seguir
reflexionant, però crec que per avui ho deixo, tot i així prometo seguir
reflexionant sempre que titgui una estona lliure. Està be això de pensar que ho
llegirà la gent, però de veritat és que ho faig per mi. Molta gent avui en dia
està confosa i no poden dir el que pensen, per culpa dels radicals de les dues
bandes. Us recomano que escriviu i no sigueu radicals. Heu d’entendre tant que
un català vulgui seguir sent espanyol i encara que voti al PP, jajaja ho sento,
però sent sincer odio aquest partit. I no és que sigui massa d’esquerres jo… I
els que voleu seguir sent espanyols heu d’entendre que la gent vulgui tenir la
independència. Podeu no compartir-ho, però no insulteu, ni dequalifiqueu…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Fins aviat!! Continuarà…<o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-22206802755442345912013-04-09T19:58:00.003+02:002013-04-09T19:58:37.691+02:00L'honradesa<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwcoG6LJ0hlgbtw7IuG1JUxrgKnDKv9K8rIUvAlnUZoi9goLA8-zLS2VtMKNQRlpff3CH1KGK4I1G2gnmcg9U7tnGAipH8LCMhlvyvY8i2IlC-Ky0FNS7QsIN-IZ-GLLVoIeQSn-4d2JQ/s1600/Sangre_nieve.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwcoG6LJ0hlgbtw7IuG1JUxrgKnDKv9K8rIUvAlnUZoi9goLA8-zLS2VtMKNQRlpff3CH1KGK4I1G2gnmcg9U7tnGAipH8LCMhlvyvY8i2IlC-Ky0FNS7QsIN-IZ-GLLVoIeQSn-4d2JQ/s400/Sangre_nieve.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’Andrey observava les
branques dels arbres a través del vidre de la finestra. Oscil.laven amb
violència a causa del fort vent. Eren les 18:30 de la tarda. A Shuya, una
petita localitat russa situada a uns <st1:metricconverter productid="200 Km" w:st="on">200 Km</st1:metricconverter> al nord-est de Moscou, el sol es ponia
sobre les 19h en aquella època de l’any, però aquell dia uns núvols foscos conferien
als seus carrers una llum molt particular. Els fanals encara no s’havien encès.
L’Andrey no focalitzava la seva visió a cap punt en concret, contemplava el
conjunt, immòvil, amb gest seriòs. Els núvols baixos passaven a tota velocitat
per darrere del majestuòs campanar blanc de <st1:personname productid="la Catedral" w:st="on">la Catedral</st1:personname> de <st1:personname productid="la Ressurrecci. De" w:st="on">la Ressurrecció. De</st1:personname> fons sentia la música de
l’irregular xiulet del vent. Al carrer hi feia molt de fred, cosa habitual al
mes de febrer.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Va baixar la vista cap al
vas de whisky que sostenia la seva mà dreta. El va agitar. El soroll del gels
al golpejar les parets del vidre el va fer estremir. Va fer un llarg glop
sentint la coïssor del líquid al baixar cap a l’estòmac, però la seva cara es
va mantenir imperturbable. Era plenament conscient de la trascendència de les
properes hores. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’Andrey era un home de
34 anys, ros, alt i fort. Feia 19 anys que treballava com a venedor en un petit
comerç de queviures a uns deu minuts de casa seva. Fins fa sis mesos, la vida
de l’Andrey es podia qualificar com una vida completament normal a <st1:personname productid="la Shuya" w:st="on">la Shuya</st1:personname> de l’època. Tenia un
dolç record de la seva infància. Però quan va acabar l’escola, no va tenir més
opció que posar-se a treballar per ajudar la seva mare, ja que el seu pare va
morir quan ell tenia 14 anys. Els següents anys van ser molt durs per ells. Treballava
de valent a la botiga i quan plegava feia hores descarregant sacs en una
fàbrica propera. Els únics moments a la setmana que es prenia un descans eren
els dissabtes a la tarda, quan anava a prendre copes amb els vells amics de
l’escola. L’Andrey duia una vida molt austera, intentava passar desapercebut. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un dia, un dels seus
millors amics, el Yuri, li va dir que estava fent el tonto, que treballava
massa, que ell li podia aconseguir una feina millor remunerada. L’Andrey li va
agrair, però amb un somriure malenconiós als llavis, li va dir que no. Aquell
dia, quan caminava de tornada a casa, va alegrar-se d’haver-s’hi negat. Per uns
moments l’efecte del vodka li havia fet sentir la temptació d’acceptar, eren
molts diners. Però sabia perfectament que la feina que li oferia en Yuri era
treballar per al Nikolay, un dels capos locals de la màfia. Mai, mai
treballaria per ells. Tenia gravades a foc les paraules del seu pare abans de
morir, quan, com si hagués tingut una revelació, li havia dit:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-
Andrey fill meu, m’has de prometre una cosa. Promet-me que viuràs la teva vida
el millor que puguis. Lluita per ser feliç, però sobretot ves amb compte, has
de procurar fer-ho de manera honrada, no trepitjis ningú per aconseguir-ho. Ara
no ho entens, però és molt important! Quan siguis gran serà l’unica cosa que et
farà estar en pau amb tu mateix. No hi ha dia que no em penedeixi del meu
passat! De les coses que vaig fer! Si us plau fill, no t’involucris en coses
brutes, treballa i sigues feliç.- Unes hores després el seu pare moria al llit de casa seva i l’Andrey es va jurar que mai no trairia les seves
paraules.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Als 24 anys va coneixer
l’Olga i amb ella va arribar la felicitat. Fins llavors mai havia tingut grans plans
ni ambicions, però ara tenia clara una cosa, desitjava formar una familia amb
l’Olga. Dos anys després va néixer el
seu únic fill. Els següents, van ser els millors anys de la seva vida. Tot i
que no podien permetre’s grans capritxos, en tenien prou amb l’amor que es
professaven i disfrutaven al màxim fent coses que no els hi supossesin molts
diners. Recordava amb moltíssima nitidesa les nits en les quals el seu fill li
feia aquelles preguntes tan divertides: “Papa, en una lluita de tres llops
contra un ós qui guanyaria?” Ell i l’Olga es miraven amb complicitat mentre
intentanva donar respostes al seu fill. Es podia dir que havien estat feliços.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Fora ja era fosc. L’Andrey
va esborrar del seu rostre el mig somriure que li havia quedat repassant
aquella època. La gravetat de la seva situació el va fer tornar a la realitat. Una
pregunta dins el seu cap el martiritzava. Havia traït al seu pare? Hi donava voltes i més voltes, tot i que en el
més profund del seu cor intuïa que el seu pare entenia la situació actual allà
on estigués.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Feia sis mesos que el seu fill havia
emmalaltit. El van hospitalitzar. Els següents, van ser uns dies molt difícils,
els metges no acabaven de saber què li passava. Va ser un 16 de setembre quan
li ho van comunicar. El seu fill tenia una estranya malaltia, no tenia cura.
L’Andrey va sentir que la vida se li enfonsava, no, el seu fill no… Durant els
següents dies l’Andrey va suplicar als metges que seguissin investigant, que
potser s’havien equivocat. Però els metges no el van voler escoltar, ja havien
dictat sentència. El seu fill cada cop estava més feble. Després de plorar amb
l’Olga durant moltes nits, les pitjors nits de la seva vida, va prendre una
decisió: no ho podia acceptar, lluitaria per la vida del seu fill fins a les
últimes conseqüències. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Va reunir tots els seus
estalvis i va fer visitar el seu fill en una de les clíniques més prestigioses
de Moscou. Aquells metges li van donar una remota esperança. Existia un
tractament als EEUU que li donava al seu fill un 20% de possibilitats de sobreviure.
La següent setmana va visitar tots els bancs per sol.licitar un crèdit per
costejar el tractament. Va discutir, va suplicar, però cap banc va acceptar
deixar-li aquella gran suma de diners. Els seus amics van sortir en la seva
ajuda i van fer una col.lecta al barri. Quan l’Andrey se’n va assabentar va
plorar d’emoció, però també de tristesa, ja que no deixava de ser una suma simbòlica,
necessitava molt més diners.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Va ser llavors i només
llavors, quan va comprendre que només tenia una sortida. Va anar a veure en
Nikolai. En Nikolai se’l va mirar amb el somtiure de satisfacció de qui creu
que el temps li havia donat la raó. Li va prestar els diners a canvi de dues
coses, que treballés per ell i d’uns interessos desorbitats. L’Andrey no podia
triar. Va acceptar plenament conscient que estava pactant amb el diable.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La melodia del telèfon mòbil
el va fer tornar a la realitat. Quan va sentir la veu del seu fill a l’altre
costat de la línia una tempesta de sentiments va esclatar en el seu interior. No
ho va poder resistir i va esclatar a plorar mentre s’agenollava a terra.
Aquella veu era exactament el que necessitava sentir en aquell moment. Reia i
plorava mentre feia broma amb el seu fill, el qual ja s’estava recuperant amb
l’Olga als EEUU, en la fase final del tractament. Ho estava aconseguint! Quan
va penjar, es va posar dret i es va
assecar les llàgrimes. Reconfortat per la trucada, va sortir al carrer. La
cruesa del temps el va fer sentir viu, ho agraïa. Caminava pensatiu amb la
mirada fixa a la neu que anava trepitjant. El vent seguia bufant amb força.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Com era d’esperar, sis
mesos després no havia pogut afrontar les dures condicions del préstec i ja
havia rebut tot tipus d’avisos per part de la gent d’en Nikolai, tant verbals com
físics. El seu amic Yuri l’havia advertit d’amagat que anaven a per ell, que
fugís. Però l’Andrey sabia perfectament que no podia fugir. Havia estudiat
totes les possibilitats, i sabia que si fugia ho pagaria la seva familia, la
seva mare, la seva dona, el seu fill... L’Andrey era conscient que debia pagar
amb la seva vida, sempre ho havia sabut, ho assumia i estava disposat a fer-ho.
La imatge del seu pare al llit de mort va creuar fugaçment el seu pensament i una
estranya sensació de pau el va envaïr. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
De sobte, va sentir una
veu a la seva esquena que el cridava pel seu nom. Va entendre que havia arribat
el moment. Es va girar poc a poc. Un home d’uns 30 anys l’estava apuntant amb
una pistola. Les seves mirades es van creuar.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’Alexandr esperava a
l’interior del seu cotxe. Fora feia un fred que glaçava. Aquell matí havia
rebut un nou encàrrec. Tenia ganes d’acabar-lo i anar a sopar amb la seva
parella. Ho tenia tot calculat, si la feina li sortia segons els seus plans,
havia de ser un treball net. Desitjava que l’encàrrec no oposés massa
resistència. Avorrit per l’espera, intentava visualitzar els futurs esdeveniments
dins el seu cap. Treballava fent encàrrecs desde feia molts anys i sempre es desenvolupaven de la mateixa
manera. Cridaria a l’encàrrec pel seu nom. Quan aquest s’adonés de la situació
el seu instint el faria córrer. Quan s’adonés que l’Alexandr l’havia fet córrer
cap a un carreró sense sortida,
suplicaria, s’agellonaria, es posaria a plorar… Aquella era la part més
mecànica i enutjosa de l’encàrrec. L’Alexandr acabaria la feina i en un parell
d’hores com a molt tard, estaria sentat en un restaurant en bona companyia.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Estava acabant de roscar
el silenciador a la seva arma, quan de sobte, l’Alexandr va percebre que
s’obria la porta que vigilava desde feia noranta minuts. Va mirar les
fotografies del dossier, no hi havia dubte, era el seu objectiu. Va sortir
sigilosament del cotxe. Va mirar a ambdòs costats, perfecte, no hi havia ningú.
Es va apropar en silenci a l’objectiu, quan va ser-hi a uns quatre metres el va
cridar mentre l’apuntava amb l’arma.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’objectiu es va girar poc
a poc i es van quedar mirant durant uns segons. L’Alexandr no ho mostrava, però
estava desconcertat, aquell home no havia corregut. Era la primera vegada que
un objectiu es mostrava tan…tan… predisposat a no donar problemes. Tant l’un
com l’altre estaven seriosos. Cap dels dos rostres no mostrava por, ni súplica,
ni compassió. El vent bufava fort, havia començat a nevar. Aquest creuament de
mirades va durar pocs segons, però van ser molt llargs. Mentre es miraven als
ulls, l’Alexadr va disparar dos trets al pit, i un tercer al front de l’Andrey.
El seu cos sense vida va quedar estès sobre una catifa de blanca neu esquitxada
pel vermell intens de la seva sang. Una hora més tard l’Alexandr sopava en un
restaurant als afores de Shuya.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-1109212996833951742013-04-08T20:23:00.000+02:002013-04-08T20:23:19.551+02:00Joan, 27, com passa el temps<br />
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Baixava ràpid, al límit de la prudència, el neguit començava a apoderar-se
d’en Joan. No sabia en quin moment “la sortida” se li havia escapat de les
mans, be, potser si, segurament el moment exacte havia estat aquell matí,
mentre pujava, quan havia vist els amenaçadors núvols a l’horitzó i havia
decidit seguir pujant. Ara nevava amb força i encara li quedava molta muntanya
per baixar, a cada minut que passava el peu se li enfonsava més a la neu, a poc
a poc s’anava adonant que això no era un joc, que per primera vegada sentia que
la seva vida corria perill. El cor li bategava amb força, per l’esforç i els
nervis. Cada cop tenia menys visivilitat, enfosquia per moments i les bolbes de
neu golpejaven les seves galtes amb força a causa del vent, aquest era tan fort
que gairebé no podia avançar, la neu ja li arribava per sobre el genoll. Es va aturar,
tenia ganes de plorar. Va intentar pensar racionalment, no tenia possibilitats
de sobreviure si seguia baixant de nit, començava a perdre l’esperança quan va
percebre-ho uns metres més enllà, s’hi va apropar amb molta dificultad, semblava
una cova, va aclucar els ulls per veure
a través de la cortina de neu. Quan va aconseguir arribar-hi va comprovar que
tot i no ser la cova somiada, podria quedar-s’hi a passar la nit, feia
aproximadament uns <st1:metricconverter productid="6 metres" w:st="on">6 metres</st1:metricconverter>
de profunditat, suficient per trobar terreny sec i sense neu. Al principi va
tèmer que hi hagués algún animal, però un cop va ser a l’entrada, a resguard
del vent, va poder treure la llanterna i va comprovar que la cova era buida. Es
va sentir alleugerit, la cosa no era per estar content, però estar en un refugi
natural sense contacte amb la neu era un premi si comparava la seva situació 5
minuts abans. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Va treure tot el que duia a la motxilla: un jersei tèrmic, mig entrepà, la
cantimplora a la meitat, els mapes, el mòvil…El mòvil! Amb les mans tremolant
va desbloquejar-lo, però de seguida va veure que no tenia cobertura, va provar
durant més de mitja hora la opció de trucada d’emergència, però res no
funcionava. La bateria s’anava esgotant ràpidament, maleïts smartphones! Va
desistir. Després de menjar el que tenia, es va arraconar a la part més
profunda de la cova, rere una roca. S’hi va ajeure amb tota la roba que duia al
damunt. Tenia fred i por, però va conjurar-se per aguantar, estava completament
a les fosques. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Sempre recordarà aquells minuts, els més “lents” de la
seva vida, qué lents passaven aquells minuts! Anava mirant el rellotge mentre
premia el botó d’ il.luminació, la seva desesperació augmentava
exponencialment, els segons trigaven una eternitat en sumar 60. No podia
continuar així, el seu cervell es va posar en marxa. Havia de pensar en altres
coses, com fan els esportistes d’èlit quan corren maratons, no valia la pena
pensar en l’esforç, el que havia de fer era enganyar al cervell. Es va
teletransportar a un dels moments on el temps li passava més ràpid, es va veure
prenent unes cerveses amb els amics un divendres a la tarda. Desitjaria que
estiguessin amb ell en aquella cova, estava segur que el temps aniria molt més
de pressa, encara que en el fons fossin exactament els mateixos segons… <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Va pensar en la seva vida, tenia 27 anys, havia acabat la carrera en feia
dos i encara no havia trobat feina. Pujar muntanyes era l’unic que aconseguia
evadir-lo d’aquest fet. Mentre pujava, aconseguia oblidar per unes hores el fet
que amb 27 anys, a vegades els pares li haguessin de deixar diners per anar a
prendre alguna cosa. Però no volia ser dur amb ell mateix, quan havia acumulat
uns calerons fent treballets puntuals, sempre viatjava, havia vist món. De fet,
no hi havia res que hagués volgut fer i que no hagués fet. A més, ja feia un
parell d’anys sortia amb <st1:personname productid="la Laia" w:st="on">la Laia</st1:personname>,
la pobre Laia, devia estar patint. Amb ella va arribar l’amor, quina felicitat,
quina plenitud durant els primers mesos! No és que ara fos menys feliç, però
l’espurna inicial s’havia apagat, i tot i que per res del món voldria
perdre-la, era conscient que ja no era el mateix que a l’inici. Però en el fons
estava be, sempre es repetia a ell mateix que no es podia queixar, qué més
volia? Poc a poc va començar a entrar en un estat de somnolencia, tenia fred,
però el racó on estava el protegia de l’aire, es va acurrucar encara més sobre
ell mateix, fora sentia la violència de les ràfegues de vent…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Un soroll el va despertar, va tardar un parell de segons
a saber on era, al moure’s per aixecar-se va sentir cruixir les articulacions,
sortosament no tenia gaire fred. Fora, començava a clarejar. Va sortir de la
cova, no nevava, el cel era ras, de cop i volta una gran alegria el va inundar,
el pitjor havia passat, baixaria amb compte i arribaria a casa, per alleujament
de tots. Va treure el mòvil, sense bateria! Així doncs, va anar baixant durant
unes 3 hores, la neu va deixar pas a les roques i aviat va arribar al bosc, ja
no li quedava molt per arribar al cotxe. Els minuts van anar passant, va ser
llavors quan el seu subconscient es va adelantar al seu pensament racional,
notava que alguna cosa no anava be, segons els seus càlculs ja devia haver
arribat al poble on havia aparcat, de fet feia estona que hi devia haver
arribat. Es va aturar, a mà dreta hi havia una gran roca, hi va pujar com va
poder i desde dalt va poder observar la zona. Estava completament desorientat,
reconeixia la muntanya, aquella vessant l’havia fet altres vegades, però el
poble no hi era! Estava confòs, qué estava passant? Tot allò era un malson, un
altra persona pensaria que s’havia perdut, però ell coneixia perfectament
aquella muntanya, el poble havia d’estar allà! Una ombra de dubte va planar
sobre el seu cervell, potser s’equivocava… Abatut, sense poder pensar, va
seguir caminant allunyant-se de la muntanya, pensava que tard o d’hora trobaria
un poble. El primer que faria seria buscar un bar i trucar a casa, e
immediatament després menjaria i beuria alguna cosa calenta.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
Va passar una altra hora, estava desesperat, no entenia res, la única cosa
que el consolava era el fet que feia sol i podia caminar de pressa, tard o
d’hora arribaria a un poble.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
De sobte va veure un home a uns cent metres, un home! Es
va sentir alleugerit!.Caminava per un sender, anava a peu, acompanyat d’un
burro, tenia un aspecte estrany, potser eren les robes que vestia, duia una
espècie de ponxo i unes sabates de cuir bastant peculiars. En Joan no va dubtar
a apropar-s’hi amb l’objectiu de preguntar-li
pel poble més proper:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Bon dia, em
podria indicar cap a on queda el poble?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 18.0pt;">
L’home se’l va quedar mirant, feia una cara d’estranyesa, li havia sobtat
trobar-se amb en Joan. Ara que el veia més de prop es va adonar que l’home anava
molt brut, desprenia una olor molt forta, començava a pensar que en aquell
indret tan solitari potser podia ser un home perillòs, un drapaire, però que hi
feia un drapaire enmig d’un bosc?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->El poble? Jo
hi vaig cap allí, si vol acompanyi’m - Li va respondre l’home. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Tenia un accent ben
estrany, de sobte una teoria va començar a prendre forma al seu cap, potser
s’havia equivocat de vessant, potser havia baixat per la part francesa de la
muntanya i aquell home era francès, potser li parlava en occità. Mentre
començaven a caminar junts direcció al poble, l’home li va tornar a parlar amb
el seu estrany accent:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-indent: 18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Vol un tros de
pa? – Li va allargar un tros de pa dur, però amb la gana que tenia li va acceptar
- Que ha vingut per la visita del rei? El poble n’és ple de gent com vostè.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-indent: 18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->El rei? – Li
va respondre en Joan, qué collons hi feia el rei en aquell poblet del Pirineu
francés? – Els visita el rei?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-indent: 18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Si, arribarà
avui a passar-hi la nit amb la comitiva, va camí de França a pactar la pau- va
dir l’home<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 18.0pt;">
Ara si que tot començava a agafar un caire surrealista, resulta que després de tot el que havia
passat ara es trobava amb un sonat, ja li semblava sentir les rialles dels seus
amics quan els hi ho expliqués tot. Va decidir seguir-li el joc, oferir-li
conversa, no volia enfadar-lo, de fet, l’home havia estat amable fins al
moment.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-indent: 18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->No ho sabia
pas, però ja que hi sòc, tinc ganes de veure’l en persona. Escolti, quina edad
te vosté? <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-indent: 18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Jo? Vint i
set. <st1:personname productid="Em dic Joan- Va" w:st="on">Em dic Joan- Va</st1:personname>
respondre l’home mentre li atansava la mà per presentar-se<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-indent: 18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Quina
casualitat, jo també – va disimular en Joan. Realment estava com un llum, com a
mínim en tenia 40, tenia la pell molt perjudicada i tal i com anava semblava
més a prop de la vellesa que de la joventut. De totes maneres li va fer gràcia
la coincidencia. Divertit, es va animar a seguir preguntant.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Escolti, i
que tal s’hi viu aquí al poble? S’avorreix molt en un poble tant petit?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-indent: 18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Ahhh, que
vosté ve de ciutat, ja deia jo que vestia d’aquesta manera tan estrafolària.
Avorrir-me jo? Miri xiquet, no tinc temps d’avorrir-me, haig d’alimentar-me jo
i als meus tres xiquets, i per si fos poc, haig de pagar l’impost al rei. I
quan sembla que ja estic una mica tranquilet em criden a la guerra contra el
francés. Avorrir-me jo?! JA! Ja m’agradaria. – Va contestar l’home alçant la
veu, mig divertit, mig enutjat. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;">
En Joan es va sentir una mica incòmode, va decidir canviar de tema:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-indent: 18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Doncs jo ahir
a la nit em pensava que moriria, em vaig quedar atrapat a la muntanya enmig de
la tempesta. – L’home no va respondre – Vaig estar pensant en si era feliç, jo
també tinc 27 anys i la meva vida és ben diferent de la seva sap? Gràcies a Deu
menjar no me’n falta, encara que estic preocupat perque no trobo feina.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 18.0pt;">
L’home es va apropar cap a ell i se’l va quedar mirant, el músculs d’en
Joan es van tensar en posició defensiva. Ara que el mirava fixament, en Joan es
va adonar que s’assemblaven molt. Tot i la diferencia d’edad i la gran cicatriu
que li cobria la cara, la semblança era increïble.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-indent: 18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt;">
</span><!--[endif]-->Escolti
xiquet, te 27 anys, sembla ben jove, que és de la realesa? Diu que no li falta
el menjar i a sobre no ha de treballar? I com s’ho fa? Deixis de bajanades, en
aquest poble moren a l’hivern moltes persones de fred i gana, dels que
sobreviuen uns quants més moren per atacs dels francesos, jo mateix he perdut
dos fills. Aquí no tenim temps de preguntar-nos si som feliços. Però ja que m’ho
pregunta, li diré quan sòc feliç: sòc feliç quan puc menjar un conill rustit,
quan tinc un foc per escalfar-me o quan puc beure un bon vi. I no sòc feliç
quan mor un fill meu perque no puc alimentar-lo o quan el rei me’ls envia a
matar francesos. La felicitat? JA! Això no existeix, no la busqui, consideri’s
afortunat, intenti tenir més moments de viandes i menys de morts, amb això serà
suficient.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 18.0pt;">
En Joan es va quedar pensant, aquell home estrany estava com un llum però
aquella reflexió era lluny de ser la d’un boig. Tot i el seu cervell malmés, aquell
home havia fet una senyora definició de felicitat. Salvant les diferències entre
ells, aquella definició podia extrapolar-se a la seva propia vida. Van caminar
uns minuts més en silenci, l’home semblava haver tancat l’assumpte. De sobte va
dir:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
- Ja hi som – En Joan va aixecar la vista i el que va veure el va deixar de
pedra. No ho podia creure, definitivament aquell home no estava boig.<o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-42444003379397158652013-01-25T19:45:00.002+01:002013-01-25T19:46:28.807+01:0025 de gener de 2013<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;">
<span lang="CA">Encara sentia
aquell sentiment de qui no sap on va, caminava per la platja, s’havia tret les
sabates i es va apropar a l’aigua, un primer contacte amb l’aigua a <st1:metricconverter productid="7ºC" w:st="on">7ºC</st1:metricconverter> va fer que un impuls
elèctric li recorregués tota l’espina dorsal mitjançant un calfred. Era un 25
de gener de 2013. Aquell divendres havia estat dur, a la feina havia fet una
cagada important i encara tenia gravats a la ment els ulls de decepció del seu
jefe. </span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;">
<span lang="CA">De fet el últims 21
dies havien estat durs, encara recorda aquell 4 de gener quan anava en moto, al
semàfor, allà estava ella rient amb bojeria, al seu costat un home, un home que
no coneixia, de seguida va notar el nus a la gola, la sensació d’abatiment...Dins
el seu cervell havia començat una gran batalla entre la raó i els sentiments,
la primera havia entés de seguida el que estava passant, la mirada d’ella a ell
ho deia tot, la segona havia posat en marxa un gran mecanisme d’imaginació i
possibles explicacions irracionals... </span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqQb7bBUwU8ATsWRxJ07r0TRzfqM-iGUvyVCivEXGy8xLd4kZ-e_H0hmCOueARg_qdmuIbhqfNMAkLV6h3t7POsa9x4iGSttjAUiuGUBPH8ON8gvdoQHi_K9a5dl92OZiWFvDZHez_Ixo/s1600/Luna+llena.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqQb7bBUwU8ATsWRxJ07r0TRzfqM-iGUvyVCivEXGy8xLd4kZ-e_H0hmCOueARg_qdmuIbhqfNMAkLV6h3t7POsa9x4iGSttjAUiuGUBPH8ON8gvdoQHi_K9a5dl92OZiWFvDZHez_Ixo/s320/Luna+llena.jpg" width="226" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Ara l’aigua ja li
arribava al genoll, en un gest irracional s’havia despullat i estava entrant a
l’aigua, a les 19:20 de la tarda a la
platja de Caldes d’Estrac no hi havia ningú, era fosc, però la lluna gairebé
plena i els fanals llunyans del passeig feien prou llum per veure la textura de
l’aigua. Era plenament conscient que estava fent una bogeria, que ho feia sense
objectiu, que no tenia sentit...Però tot i així va fer un gran crit sense dir
res, la gola li rascava i es va llençar a l’aigua de cap, quan va sortir
tremolava i cridava, no ho podia suportar i va començar a nedar amb totes les
seves forces, desprésde 30 segons ja no tenia tant fred, va nedar en direcció a
l’horitzó durant 3 minuts, sabia que tard o d’hora tenia que parar, però no
parava, nadava pel camí que traçava la llum de la lluna, pensava en les últimes
tres setmanes, en les vegades que havia plorat, en els pensaments que mai
tornaria a ser com abans, que la vida que tan planejada tenia havia caigut com
un castell de fitxes de domino, que no li quedava res, que havia de tornar a
començar... Va ser quan aquest pensament li va creuar pel cervell com un estel fugaç, es va aturar
de cop... Tornar a començar... Era un fet... Ara ho entenia... No valia de res
maleïr-se, de res... Tornar a començar.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;">
<span lang="CA">Va girar cua, a uns
<st1:metricconverter productid="80 metres" w:st="on">80 metres</st1:metricconverter>
veia la sorra, de cop, la força obscura
que l’impulsava havia acabat i ara tenia por, el mar no estava especialment
agresiu aquella tarda, però sempre li havia fet respecte el mar, va començar a
nedar en direcció a la vora del mar, va sortir, al principi no tenia fred, però
de seguida va veure que no era bona idea assecar-se a l’aire, es va posar la
roba amb la pell mullada. Aquell vespre 25 de gener de 2013 en Gerard va
arribar al cotxe amb la roba humida i sorra dins els mitjons i va arrencar en direcció
Barcelona, direcció casa seva, on mai va arribar.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-78627742890310421082013-01-10T20:53:00.000+01:002013-01-10T20:54:07.948+01:00Te atreves a soñar??Hola, recomiendo este video, es una bonita reflexión, desde mi punto de vista muy acertada de la vida, de lo que queremos hacer en la vida, en un sentido genérico...<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/i07qz_6Mk7g/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/i07qz_6Mk7g&fs=1&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/i07qz_6Mk7g&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Realmente te hace pensar si estas cumpliendo tu sueño o no, si eres feliz o no, y todo lo que sea pensar estas cosas hace que avances como persona. El video tiene más razón que un Santo, siempre teniendo los pies en el suelo (no hay que olvidar que hay que conseguir los recursos necesarios en tu zona de confort para poder luchar por tu sueño).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Para algo más complicado aun que darte cuenta que debes perseguir tu sueño, es saber cual es tu sueño. Los humanos somos tan cambiantes que podemos caer en la trampa de creer que nuestro sueño es vivir en la montaña tranquilo y respirar aire puro, y al día siguiente de estar allí, tener el sueño de volver a la ciudad porque nos aburrimos. También hay que tener en cuenta que tu sueño puede ser vivir tranquilo en tu zona de confort, con salidas esporádicas a la zona de riesgo...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
En fin, es difícil darse cuenta que debemos perseguir nuestro sueño, pero quizás más difícil aun saber cual es nuestro sueño.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-62405251427575820162012-12-30T12:25:00.007+01:002012-12-30T12:29:24.317+01:0060 minutos del 31 diciembre 2012Buenos días, desde hace unos años la tarde del 31 de diciembre de cada año, me siento en mi escritorio, enciendo el ordenador y escribo una entrada en otros blog personal que tengo. Hasta ahí nada destacable...<br />
<br />
Tú, que ahora mismo estás leyendo este post, dándole una oportunidad para que llame tu atención, ya que si no en breve le darás a la crucecita y al siguiente,<b> hazte un favor, resérvate mañana 60 minutos</b>, enciérrate en una habitación, o no, si quieres coge una libreta y verte al parque, a la montaña, si es posible observa los últimos rayos de sol del increíble e inigualable año 2012 y escribe, cierra un ciclo, no hace falta orden, ni pienses en que otros lo leerán, escribe para ti, escribe sensaciones del año que ha pasado, haz un balance, que te ha gustado? Que no te ha gustado? Has sido feliz? Ésto último es difícil de saber si no sabes definir la felicidad, desde mi humilde ignorancia una idea que te puede indicar si has sido feliz o no podría ser una balanza imaginaria, en una lado irían los momentos en los que has estado contento, divirtiéndote, amando, sintiendo cosas buenas, disfrutando de un libro, de los amigos,de una buena serie, con la familia, de un paisaje, con un buen vino o una exquisita comida, saltando, bañándote de rayos de sol o de luna llena... En el otro lado de la balanza irían las veces del año en que lo has pasado mal, has tenido alguna pérdida, has llorado por pena, por desamor, por la crueldad de los demás, por sentirte solo, porque has estado deprimido, porque no le encuentras sentido a la vida... Si en esa balanza pesa el triple el primer plato en mi definición has sido feliz!!<br />
<br />
A partir de aquí haz un balance, ten un recuerdo para los que nos han dejado, anota los acontecimientos que más te han marcado... Luego lanza algún tipo de deseo para el año que vas a empezar, analiza que ha fallado e intenta tener la voluntad de mejorarlo en 2013 para que en los 60 minutos del siguiente año puedas comentarlo y ver si has tenido éxito.<br />
<br />
Son 60 minutos de "esfuerzo", pero son tuyos, párate,<b> bájate del tren durante este rato, el tren va muy rápido y no te deja pensar</b>, no te deja hablar contigo mismo, siempre que estamos solos encendemos la tele, la radio, el móbil ... Ya<span style="font-family: inherit;"> nunca estamos solos!! Hazlo y te prometo que el premio lo tendrás los siguientes años, tendrás un abismo hacia el pa</span>sado, una ventana desde la que observar el paso del tiempo.<br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 12px;"><span style="font-family: inherit;">Así pues, ya no hay excusas, <b>la única condición es que conserves todo lo que escribas a buen recaudo, este gesto no te hará mal y con un poco de suerte te ayudará a conocerte un poco me</b></span></span><b><span style="font-family: inherit; line-height: 12px;">jo</span><span style="line-height: 12px;">r</span></b><span style="font-family: inherit; line-height: 12px;"> y disfrutar más del camino...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 12px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 12px;"><span style="font-family: inherit;">Eso si, en cuanto acabes reúnete con los tuyos, cena como un señor o señora y celebra este fin de año, tu ya habrás cerrado la puerta en tu interior y arderás en deseos de entrar en la siguiente habitación, una aventura os espera, en el fondo la vida consiste en eso no? Ir pasando aventuras y disfrutando de ellas.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 12px; line-height: 12px;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvVAdByvzTC_9MKlTAUAsxkp4A6wVTjViRoi_OCKGFKBS1PTlXyMoWIRw4y0ADVcg0WFPrNWW14BCteSviuRmbjQ_jcf6XCGnYjnYdEL4Ag7VyqtpAyzcRpwdY3_8COMtW95zlWhUNrpw/s1600/IMG_6366.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvVAdByvzTC_9MKlTAUAsxkp4A6wVTjViRoi_OCKGFKBS1PTlXyMoWIRw4y0ADVcg0WFPrNWW14BCteSviuRmbjQ_jcf6XCGnYjnYdEL4Ag7VyqtpAyzcRpwdY3_8COMtW95zlWhUNrpw/s320/IMG_6366.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 12px; line-height: 12px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 12px; line-height: 12px;">Os dejo uno de los momentos del primer plato de mi balanza particular ;)</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 12px; line-height: 12px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 12px; line-height: 12px;">BON ANY, FELIZ AÑO!!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 12px; line-height: 12px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 12px; line-height: 12px;">US ESTIMO!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 12px; line-height: 12px;"><br /></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-14483374744317906232012-12-15T12:17:00.000+01:002012-12-15T12:17:09.637+01:00<br />
<h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 22px; margin: 0px; position: relative;">
<span style="background-color: white;">Universo, infinito, la nada...Porque no lo concebimos?</span></h3>
<div class="post-header" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1em;">
<div class="post-header-line-1">
</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-4084873601840684005" itemprop="description articleBody" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; position: relative; width: 586px;">
<span style="background-color: white;">Bon dia a tothom!!! Fa un dia radiant!! Tot i que fa fresqueta, aquesta setmana he estat a Alemanya i feia la primera nit -14ºC, mai havia estat a temperatures tan baixes!!<br /><br />El otro dia vi un video de Carl Sagan que me hizo pensar en hacer una entrada con este tema, un tema recurrente, del que grupos de personas hablan en todo el mundo, unos posiblemente lo haran en una isla remota alrededor de una hoguera, e intentaran dar respuesta a las estrellas y al universo mediante los antiguos dioses. Otros lo explican todo a través de la religión y esta fe les aporta paz interior. Otros le buscan una buena explicación entrando en sectas y agarrandose al menaje del fundador... Muchos somos los que aquí en occidente nos reunimos tomando unas copas y de vez en cuando hablamos del tema, tengo la suerte tener a una pareja de amigos que son físicos, y ésto siempre es un plus en estas conversaciones!<br /><br />Pero por mucha voluntad y pasión que le pongamos (disfruto muchísimo hablando de estos temas, me doy cuenta de lo pequeños que somos, recomiendo hablar de esto tumbado en un bosque, lejos de la ciudad, bajo las estrellas) siempre llego a un punto donde me bloqueo, donde ya no soy capaz de comprender, no puedo ni siquiera imaginarlo, es más, si alguien viniera, por ejemplo un extraterrestre con toda la verdad en su poder y me lo explicar, me quedaría igual, porque hay algo que con este cuerpo nunca podré entender. Por ejemplo, donde está el universo? Que hay más allá? Y después que hay? Siempre en estas conversaciones salen términos estilo infinito, la nada .... Y ahí es cuando yo ya no puedo concebir esta idea.<br /><br />Carl Sagan me hizo pensar otro punto de vista de porque a veces no entendemos las cosas:</span></div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-4084873601840684005" itemprop="description articleBody" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; position: relative; width: 586px;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/8qWLhjHbrNQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-4084873601840684005" itemprop="description articleBody" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; position: relative; width: 586px;">
<span style="background-color: white;"><br /><br /></span><span style="background-color: white; text-align: center;">Uno de los días que estábamos hablando alguien me dijo otro ejemplo más cercano de porque a veces no podemos entender las cosas. Pongamos una persona ciega, que nació ciega y nunca ha visto nada. Pongamos que nosotros intentáramos explicarle lo que es el color rojo, por mucho empeño que le pusieramos, la persona ciega no podría concebirlo, la diferencia es que podría imaginarlo, pero aun así sería difícil...</span><span style="background-color: white;"><br /></span><span style="background-color: white;"><br />La conclusión es pobre, pero desde mi punto de vista hay que aceptar las limitaciones de nuestro cuerpo, de nuestro cerebro, de nuestra entidad humana. Para mi, y respetando a todo el mundo, ni hay que creer en lo primero que nos dicen para estar más seguros, para consolar nuestra falta de entendimiento, ni tampoco pienso que la ciencia lo explique todo. Quizás si en la tierra, pero ahora mismo hay algo lejos, muy lejos que no podemos explicar y que me embarga, que me da miedo y esperanza al mismo tiempo... Hay algo ahí fuera que debemos aceptar con humildad.<br /><br />Moltes gràcies per haberme visitat! Espero veure't per aquí aviat!!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-433574551478631839.post-45645525263476064012012-12-15T12:08:00.005+01:002012-12-15T12:10:11.507+01:00LA VIDA NO S'ATURA<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Bon dia, avui és 28 de gener de 2012, i aquesta serie o combinació de lletres una rere l'altre han estat creades en aquest moment, 14:41, és el present i quan tu les llegeixis formaran part del teu present i a la vegada del meu passat, si, quina rallada, ho admento m'obsessiona el pas del temps, potser obsessionar és una paraula massa forta, però hi penso bastant i al llarg del blog intentaré analitzar aquesta frase que dona nom al meu blog.</span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><span style="color: blue; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><b>LA VIDA NO S'ATURA.</b></span><br style="color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" /><span style="color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br /></span><span style="color: #444444;"><br style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" /></span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXZeh1aXbt9wh8nj7qDnyFX85j_-5mANSDnyRJwfUC-Nnd4eEGdWwas0bnttEWkXJOpiF0X6OWG0f8XFOzp7VWVYV1hZ0Ler4JtEneNh89mhCnHGp7GplFqTMNuhExgRsnB2ZVVk2qTTY/s1600/relojes+dali.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-decoration: initial;"><span style="background-color: white;"><span style="color: #444444;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXZeh1aXbt9wh8nj7qDnyFX85j_-5mANSDnyRJwfUC-Nnd4eEGdWwas0bnttEWkXJOpiF0X6OWG0f8XFOzp7VWVYV1hZ0Ler4JtEneNh89mhCnHGp7GplFqTMNuhExgRsnB2ZVVk2qTTY/s320/relojes+dali.jpg" height="212" style="-webkit-box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.2) 0px 0px 0px; border-bottom-left-radius: 0px; border-bottom-right-radius: 0px; border-top-left-radius: 0px; border-top-right-radius: 0px; border: 1px solid transparent; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.2) 0px 0px 0px; padding: 8px; position: relative;" width="320" /></span></span></a><span style="color: #444444;"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Tinc entre 28 i 30anys, medeixo entre 1.79i 1.85cm, peso entre 75 i 85 Kg. Sòc llicenciat en una carrera de ciències, visc a l'àrea metropolitana de Barcelona. Avui plou, m'agraden els dies que plou. Veus ja em comences a coneixer millor.</span><br style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" /><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br /></span><br style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" /><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Avui us deixo unes paraules de Paulo Coelho, les he trobat per la xarxa així que la font no és molt fiable, però com això no és més que una especie de recull de pensaments, per mi "lo" (utilitzaré molt aquesta falta d'ortografia com a recurs) important és el contingut no trobeu? </span><br style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" /><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br /></span><br style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" /><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Fins aviat, remarco per mi els punts claus del text:</span></span></span><br />
<h2 style="background-color: #f6f6f6; border-bottom-color: rgb(0, 0, 0); border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; letter-spacing: -1px; margin: 0px; padding: 0px; position: relative;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><span style="color: #444444;">Que es la vida ...?</span></span></h2>
<div class="blogPost" style="background-color: #f6f6f6; border-top-color: rgb(0, 0, 0); border-top-style: solid; border-top-width: 1px; color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 30px; padding-top: 8px;">
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">Siempre es preciso saber cuándo se acaba una etapa de la vida. Si insistes</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>en permanecer en ella, <b>más allá del tiempo necesario</b>, pierdes la alegría y</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>el sentido del resto. Cerrando círculos, o cerrando puertas, o cerrando</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>capítulos. Como quiera llamarlo, lo importante es poder cerrarlos, dejar ir</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>momentos de la vida que se van clausurando.</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>¿Terminó con su trabajo?, ¿Se acabó la relación?, ¿Ya no vive más en esa</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>casa?, ¿Debe irse de viaje?, ¿La amistad se acabó?</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>Puede pasarse mucho tiempo de su presente "revolcándose" en los porqués, en</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>devolver el casette y tratar de entender por qué sucedió tal o cual hecho.</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>El desgaste va a ser infinito porque en la vida, usted, yo, su amigo, sus</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>hijos, sus hermanas, <b>todos y todas estamos abocados a ir cerrando</b></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><b>>capítulos, a pasar la hoja, a terminar con etapas, o con momentos de la</b></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><b>>vida y seguir adelante.</b></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>No podemos estar en el presente añorando el pasado. Ni siquiera</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>preguntándonos por qué. Lo que sucedió, sucedió, y hay que soltar, hay que</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>desprenderse. No podemos ser niños eternos, ni adolescentes tardíos, ni</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>empleados de empresas inexistentes, ni tener vínculos con quien no quiere</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>estar vinculado a nosotros.</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>No. ¡Los hechos pasan y hay que dejarlos ir! Por eso a veces es tan</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>importante destruir recuerdos, regalar presentes, cambiar de casa, papeles</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>por romper, documentos por tirar, libros por vender o regalar. Los cambios</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>externos pueden simbolizar procesos interiores de superación. Dejar ir,</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>soltar, desprenderse. En la vida nadie juega con las cartas marcadas, y hay</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>que aprender a perder y a ganar. Hay que dejar ir, hay que pasar la hoja,</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>hay que vivir sólo lo que tenemos en el presente. El pasado ya pasó.</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>No esperen que le devuelvan, no espere que le reconozcan, no espere que</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>alguna vez se den cuenta de quién es usted. Suelte el resentimiento, el</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>prender "su televisor personal" para darle y darle al asunto, lo único que</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>consigue es dañarlo mentalmente, envenenarlo, amargarlo.</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>La vida está para adelante, nunca para atrás. Porque si usted anda por la</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>vida dejando "puertas abiertas", por si acaso, nunca podrá desprenderse ni</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>vivir lo de hoy con satisfacción. Noviazgos o amistades que no clausuran,</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>posibilidades de "regresar" (a qué?), necesidad de aclaraciones, palabras</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>que no se dijeron, silencios que lo invadieron ¡Si puede enfrentarlos ya y</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>ahora, hágalo!, si no, déjelo ir, cierre capítulos. Dígase a usted mismo</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>que no, que no vuelve.</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">><b>Pero no por orgullo ni soberbia, sino porque usted ya no encaja allí, en</b></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><b>>ese lugar, en ese corazón, en esa habitación, en esa casa, en ese</b></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><b>>escritorio, en ese oficio. Usted ya no es el mismo que se fue, hace dos</b></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><b>>días, hace tres meses, hace un año, por lo tanto, no hay nada a que volver</b>.</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>Cierre la puerta, pase la hoja, cierre el círculo. Ni usted será el mismo,</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>ni el entorno al que regresa será igual, porque en la vida nada se queda</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>quieto, nada es estático.</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>Es salud mental, amor por usted mismo desprender lo que ya no está en su</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>vida. <b>Recuerde que nada ni nadie es indispensable</b>. Ni una persona, ni un</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>lugar, ni un trabajo, nada es vital para vivir porque: cuando usted vino a</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>este mundo 'llegó' sin ese adhesivo, por lo tanto es "costumbre" vivir</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>pegado a él, y es un trabajo personal aprender a vivir sin él, sin el</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>adhesivo humano o físico que hoy le duele dejar ir. Es un proceso de</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>aprender a desprenderse y, humanamente se puede lograr porque, le repito,</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>nada ni nadie nos es indispensable. Sólo es costumbre, apego, necesidad.</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>Pero.... cierre, clausure, limpie, tire, oxigene, despréndase, sacuda,</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>suelte. Hay tantas palabras para significar salud mental y cualquiera que</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>sea la que escoja, le ayudará definitivamente a seguir para adelante con</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>tranquilidad.</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">>¡Esa es la vida!</span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">></span><br />
<span style="color: #0c343d; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">><b>Paulo Coelho</b>.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com35