Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 25 de gener de 2013

25 de gener de 2013


Encara sentia aquell sentiment de qui no sap on va, caminava per la platja, s’havia tret les sabates i es va apropar a l’aigua, un primer contacte amb l’aigua a 7ºC va fer que un impuls elèctric li recorregués tota l’espina dorsal mitjançant un calfred. Era un 25 de gener de 2013. Aquell divendres havia estat dur, a la feina havia fet una cagada important i encara tenia gravats a la ment els ulls de decepció del seu jefe.

De fet el últims 21 dies havien estat durs, encara recorda aquell 4 de gener quan anava en moto, al semàfor, allà estava ella rient amb bojeria, al seu costat un home, un home que no coneixia, de seguida va notar el nus a la gola, la sensació d’abatiment...Dins el seu cervell havia començat una gran batalla entre la raó i els sentiments, la primera havia entés de seguida el que estava passant, la mirada d’ella a ell ho deia tot, la segona havia posat en marxa un gran mecanisme d’imaginació i possibles explicacions irracionals...




Ara l’aigua ja li arribava al genoll, en un gest irracional s’havia despullat i estava entrant a l’aigua, a  les 19:20 de la tarda a la platja de Caldes d’Estrac no hi havia ningú, era fosc, però la lluna gairebé plena i els fanals llunyans del passeig feien prou llum per veure la textura de l’aigua. Era plenament conscient que estava fent una bogeria, que ho feia sense objectiu, que no tenia sentit...Però tot i així va fer un gran crit sense dir res, la gola li rascava i es va llençar a l’aigua de cap, quan va sortir tremolava i cridava, no ho podia suportar i va començar a nedar amb totes les seves forces, desprésde 30 segons ja no tenia tant fred, va nedar en direcció a l’horitzó durant 3 minuts, sabia que tard o d’hora tenia que parar, però no parava, nadava pel camí que traçava la llum de la lluna, pensava en les últimes tres setmanes, en les vegades que havia plorat, en els pensaments que mai tornaria a ser com abans, que la vida que tan planejada tenia havia caigut com un castell de fitxes de domino, que no li quedava res, que havia de tornar a començar... Va ser quan aquest pensament li va creuar  pel cervell com un estel fugaç, es va aturar de cop... Tornar a començar... Era un fet... Ara ho entenia... No valia de res maleïr-se, de res... Tornar a començar.

Va girar cua, a uns 80 metres veia la sorra, de cop,  la força obscura que l’impulsava havia acabat i ara tenia por, el mar no estava especialment agresiu aquella tarda, però sempre li havia fet respecte el mar, va començar a nedar en direcció a la vora del mar, va sortir, al principi no tenia fred, però de seguida va veure que no era bona idea assecar-se a l’aire, es va posar la roba amb la pell mullada. Aquell vespre 25 de gener de 2013 en Gerard va arribar al cotxe amb la roba humida i sorra dins els mitjons i va arrencar en direcció Barcelona, direcció casa seva, on mai va arribar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada