Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 19 de novembre de 2013

LA SOLITUD D’UN PRESIDENT



….“Que no sigui decebuda la nostra esperança, / que no sigui escarnida la nostra confiança: / així» –diu Espriu– «molt humilment ho demanem.»
Moltes gràcies per la seva atenció”

Per les finestres havia deixat d’entrar claror feia una estona. Tant bon punt va haver acabat de repassar el discurs, va desar els canvis,  li va donar a la creueta del document i ho va enviar per e-mail a la seva mà dreta. Al mail li deia que fes l’últim repàs, que no els hi podia passar res per alt, no podien donar el més mínim motiu perque se li tiressin a sobre.

Va recolzar el cap al respatller de la cadira del seu despatx. Va tancar els ulls i es va intentar relaxar una mica, havia estat un dia dur preparant el discurs de l’endemà. Tot i que encara tenia el neguit dins el cos, sentia la confiança de qui se sap preparat per al seu objectiu. A mida que anaven passant els segons, la seva ment va marxar lluny, molt lluny d’aquell fred despatx. Es va trobar sentat en una roca, amb el far de cavalleria a la seva esquena, obserbava els últims raigs de sol d’aquells meravellòs dia, estava relaxat, se sentia feliç, la seva dona li agafava la mà…Acte seguit va fer un salt temporal i es va veure de jove, estava en una discoteca, amb els amics de la universitat, celebrant l’aniversari d’en Josep… com era de cognom, no ho recordava…qui li hagués dit en aquell moment que décades després seria assegut en aquell despatx… encara va anar més enrere i tot i que sembli increïble, va recordar amb nitidesa aquella treballadora de la fàbrica de Sabadell. Era grassa, duia l’uniforme blau de l’empresa i li somreia mentre li donava aquell pastisset quan només tenia uns 10 anys.

Va obrir els ulls i va observar el sofà al fons del despatx. Aquell viatge en el temps li havia fet agafar perspectiva. Es va quedar observant la senyera. Una pregunta li va venir al cap, estava actuant correctament? Instantàniament un pensament interior va respondre automàticament, si! De fet, no havia estat una pregunta, havia estat un temor. La seva convicció, les enquestes, el recolzament de la gent. Tot li feia pensar que estava actuant correctament. Però era impossible no tèmer les conseqüències d’un procés desconegut. Cada dia les posicions estaven més marcades i li preocupava molt la variable no controlada dels seus companys de viatge, ja que no depenia d’ell.

La seva obsessió era que el seu païs no pagués per culpa seva. A hores d’ara, la seva carrera li importava un rave, els seus somnis de joventud ja eren complerts. La seva motivació ara era dedicar-se amb cos i ànima al seu païs.

Tot just feia un any, havia decidit convocar eleccions. No podia virar el rumb sense obtenir la legitimitat del poble per a aquest nou destí. Era massa trascendent. Confiava tant en que la gent valorés el seu coratge! El més fàcil hagués estat deixar passar el temps i refredar-ho tot, però en el més profund del seu interior sentia que havia de fer el que va fer, era el moment de fer un pas endavant i es va oferir a liderar-ho, creia en la seva capacitat per fer-ho, l’entusiasme de la gent l’alimentava. Realment creia en aquella “majoria excepcional”. Mai s’hagués esperat aquell càstig a les urnes. Gairebé un any després, vist amb perspectiva, entenia a la gent. El poble el recolzava en el seu rumb, però  la gent del carrer ha de seguir menjant i vivint fins arribar a destí. Va pagar molt cara l’animadversió que van provocar les retallades, i les informacions falses que es van publicar uns dies abans. Tot i que va intentar mostra-se seré i confiat, aquell resultat havia estat una ferida estratosférica, li va costar molt de recuperar-se. Això era el que realment l’afectava, el recolzament de la gent, ja que, al contrari del que molts pensaven, la premsa hostil li portava fluixa.

El seu pare li havia dit una vegada que de totes les coses dolentes a la vida se’n pot extreure una lliçó. Ell en va treure moltes d’aquell episodi. Va posar peus a terra. Va fer autocrítica tant sobre la seva campanya electoral, com del poc tacte empleat en les retallades. Finalment, va poder entreveure fins on estaven disposats a arribar els seus enemics.

No podia permetre’s queixar-se ni lamentar-se, la seva funció era treballar dur per liderar la gent, ser constant, esforçar-si al màxim… Però interiorment trobava que no s’havia fet justícia amb ell. No acabava d’arrencar com a President, eren temps duríssims e ingrats els que li havien tocat governar, i es sentia com si no pogués desplegar les ales. Encara li escoïa no haver estat President abans, tot i haver guanyat totes les eleccions a les que s’havia presentat. En aquell moment si que podria haver fet grans coses pel païs, ara no! En la situació actual només podia pagar els plats trencats de la festa d’uns altres i això la gent no ho entenia.

Aquest moment de debilitat es va esvair ràpidament. No eren moments per defallir ni tenir por. Venien temps incerts, però sentia que estava fent el que devia i això li donava força. Sentia que estava en el costat dels bons. Se sentia coherent i tornava a sentir-se recolzat. 'Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra'

Mentre anava cap a la porta, va decidir que aniria a nadar una mica abans d’anar cap a casa, li aniria be cansar-se físicament per agafar el son. Va tancar el llum del despatx i va sortir.

2 comentaris:

  1. Estic totalment d'acord amb la frase d'inici:

    “Que no sigui decebuda la nostra esperança, / que no sigui escarnida la nostra confiança: / així» –diu Espriu– «molt humilment ho demanem.»
    Moltes gràcies per la seva atenció”

    Sempre i quan s'escolti al poble la seva feina estarà ben feta. Quan únicament se l'enganyi, s'haurà fracassat com a president i/o governant.

    Bon dia tinguis!
    La Palafrugellenca (ATC)

    ResponElimina
  2. Hola palafrugellenca, estic content que hagis tornat per aquí.

    Estic d'acord amb tu, el futur posarà a cadascú on toca, entre ells, al protagonista d'aquesta historia.

    Slts.

    ResponElimina