Fonèticament potent, el
mot cuirassa és un mot inhabitual en la nostra vida. Penso que hauria de ser
més popular, ja que gran part dels mals de la humanitat són per culpa de les
cuirasses. M’explico, no parlo de les cuirasses que s’utilitzaven a l’Edad
Mitjana per protegir el cos, sino de les que utilitzem tots i cadascun dels
humans per protegir el nostre cor i als nostres sentiments.
Quan som petits, els
humans som innocents, bons per naturalesa, tenim gran capacitat per estimar i
fent-se estimar. Però arriba un moment en la vida, per a uns és abans i per
altres molt més tard, en que alguna cosa ens fa molt mal, és llavors quan el nostre interior decideix que cal posar una
protecció per no rebre un cop tant fort la següent vegada.
Aquesta cuirassa que
envolta el cor no té perquè ser dolenta. En la infancia i en l’adolescencia
diria que és una arma necessaria i respectable, ja que en aquesta època som
éssers molt débils i necessitem protecció. Som débils en el sentit que ens
costa moltíssim lluitar contra les nostres inseguretats, el que rebem dels
altres ens afecta en sobremanera i no som capaços de veure les coses sense el
filtre de la inseguretat.
Ara be, ja estem arribant
a la part més important de la nostra relació amb la cuirassa. Arriba un moment
a la vida, quan ja som adults, dels vint als trenta anys, en que hem de
començar a retirar lentament aquesta cuirassa. I aquí és on hi ha el gran problema
de la societat actual. Molts no es treuen la cuirassa, uns perque no són
capaços d’acceptar que la porten posada, i d’altres perque simplement no se la
volen treure, no volen còrrer riscos, no volen patir. I potser els hi estalvia
algún disgust, el que no saben és que si be la cuirassa protegeix, no deixa
sortir els sentiments. Si no podem expressar els nostres sentiments, no som
nosaltres mateixos, ens estem morint poc a poc, deixem passar la vida i les
grans oportunitats d’estimar que cada dia ens envolten.
Un s’ha d’adonar quant
abans millor, que quan ets gran, tens altres elements de defensa, com el domini
del pensament, la coneixença d’un mateix, la humilitat i acceptació de les
teves limitacions. Has de lluitar amb totes les teves forces per vèncer les
pròpies inseguretats. Fixem-nos si n’és d’important vèncer i poder treure’s la
cuirassa, que estàs guanyant un val per pujar al tren que et conduirà per la
vida amb llibertat. Si enlloc de servei militar obligatori, hi hagués un curs
de sis mesos de “treiem-nos la cuirassa” obligatori, no farien falta gran part
dels exèrcits, ja que la gent tindria molta més capacitat d’estimar. No parlo únicament
d’estimar la pròpia familia i amics, sino d’estimar la resta dels ésser humans,
d’estimar el món en el que vivim. Hi ha una frase que per a mi és un lema de
vida: “El que li fas als altres, t’ho fas a tu mateix”. El dia que entens
aquesta frase, l’amor comença a vèncer tots els odis.
A excepció de casos
especials, que sent 7000.000.000 de persones el món n’és ple, si pensem en gent
racista, en homòfobs, en gent que és creu superior als altres pel simple fet
d’haver nascut en un lloc diferent als altres, etc. Gairebé tots porten la
cuirassa posada. Com dèiem abans, molts d’ells, degut al inculcament que han
rebut desde petits, porten tan enganxada al cor la cuirassa que és
complicadíssim de treure-la, per això és tant important que parlem de les
cuirasses, perque prenguem consciència a nivell global.
Quan estimem el món amb
humilitat i sense esperar res a canvi, és quan el món ens torna l’amor. Començar
a ser feliç és tant simple o tant complexe com n’és treure’s la cuirassa. I recordeu que la vida no s'atura mai.
La vida no s'atura mai
12/10/13 de 19:05 a 19:48
Oh, preciós! M'ha encantat perquè són tant certes les teves paraules. I si, costa tant de treure's la cuirassa, estic en la fase que dius que me n'hauria de desprendre però estimar a qui et perjudica requereix un gran esforç, és el més dificultós.
ResponEliminaUna abraçada
Una Palafrugellenca (ATC)
Moltes Gracies palafrugellenca! Quina il.lusió de saber que algu li agrada el que un escriu. Tens tota la raó en que és molt difícil, pero t`asseguro que l`esforç val la pena!
ResponEliminaUn petonet!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina