Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 10 de febrer de 2015

L'Amorisme

Eren les 7:11h del matí de d’ahir quan llegint un llibre abans d’anar a treballar em vaig apuntar una idea al meu quadern. I després de molt de temps em va tornar a venir de gust escriure per desenvolupar-la. Sense pressió, sense polir, sense massa estructura…

Doncs be, aquesta idea consistia en la creació d’una nova religió, una religió no convencional, sense Déus ni profetes. Aquesta serà la religió en la que jo creuré a partir d’ara. És com si hagués estat feta per a mi… De fet me la vaig a inventar acte seguit, avui dimarts 10/02/15 a les 18:22h, així que segur que serà del meu gust J

Com habreu observat en el títol d’aquest escrit, ja l’he batejada, li diré “Amorisme”, l’originalitat no és un dels meus forts, de fet m’agrada que les coses siguin el més clares possibles, així que ja que l’amor centrarà i estarà darrere de cadascun dels postulats de la meva religió, he decidit que li diré així.

La meva religió no és fixa, de fet és molt ecléctica, cadascú la pot fer seva i modificar-la al seu gust, sempre i quan estigui basada en l’amor. L’Amorisme no l’ha creat cap Déu superior, l’han creat un recull de converses, vivències, records i lectures que han anat modificant el meu cervell fins a aquest precís instant en que m’està dictant les paraules que els meus dits estàn picant en aquest ordinador.

L’Amorisme no nega les altres religions, de fet un dels seus principis bàsics és el de la llibertat i la tolerància. Deixa que cadascú faci el que vulgui amb la seva vida, que cadascú sigui lliure sempre que no interfereixi en la llibertat dels altres. A mi em sembla perfecte que la gent cregui en un Déu que ens va crear, nigú pot demostrar que existeixi o que no existeixi, per tant ningú te la superioritat moral per pensar que te la raó absoluta. Jo mateix crec en alguna cosa immaterial, divina… Aquesta cosa no la considero un Déu, la considero màgia, i podria ser alguna cosa d’aquestes:

"L’origen de l’univers, el no-res, l’infinit, l’amor, la vida, la consciència de l’ésser humà"

De fet, l’Amorisme no només no ha de negar cap religió, sinó que podria ser comuna a totes les religions, penso que el món aniria millor si tots aprenguéssim els seus principis des de ben petits. Una de les coses que faria aquesta religió amb els infants és que aprenguéssin a conéixer-se a ells mateixos. Que aprenguessin educació emocional, que sabessin interpretar els seus sentiments. Els bons, però encara més importants els dolents, els haurien de comprendre, haurien de buscar l’origen i capgirar-los. Els nens haurien de creixer sabent que al món hi ha bondad i maldad, però a la vegada haurien de saber que a través dels seus pensaments poden canviar les seves emocions. I un cop controlades aquestes, poden canviar el món. 


El que els hi fas als altres t’ho fas a tu mateix. Et lleves un dia, fot un fred que pela, et fa pal anar a treballar i així li transmets a la teva parella. Al comprar l’entrepà de l’esmorçar vas com un zombi, el dia a la feina és un pal, no tens ganes de res i estàs cagat per si el jefe et demana els informes. Critiques durament a l’empresa amb alguns companys de sempre. Finalment te n’escaquejes dels informes. Te’n vas a casa directe, només tens ganes d’estar al sofà. Estàs trist, tens entre por i pal d’anar al dia següent a treballar, et fas un pizza i et tires tota la tarda al sofà…

Al dia següent et lleves ben d’hora, dius bon dia a la teva parella amb un somriure als llavis i la beses. Acte seguit, t’aixeques del llit i fas uns exercicis posant al youtube “turbosteps”. Et dutxes, prens un café i encara et dona temps a llegir una mica un llibre i planificar-te el dia. Quan compres l’entrepà somrius i dones les gràcies, el venedor somriu extranyat. Arribes al treball i vas per feina. Comences per allò que et fa més pal i t’hi esforces, quan pares per esmorçar estàs super-satisfet. Al final del dia t’has tret un munt de feina del damunt i a sobre et planifiques el dia de demà. No has tingut temps de criticar, però durant el dinar has parlat alegrement amb gent que fins ara no hi parlaves massa. Els últims 5 minuts fas una llista amb les coses que podries millorar per tal d’optimitzar la feina. Surts i tot i que t’ho penses dues vegades truques a un amic i quedeu per prendre una cerveseta. A la tarda-nit arribes a casa i sopes una amanideta ben farcida d’ingredients naturals. Després d’interesar-te per com ha anat el seu dia i besar-la i abraçar-la, veieu un capítol de “Modern Family” amb la teva parella i aneu a dormir aviat que demà s’ha de matinar per fer exercici. Estàs cansat, però molt, molt i molt satisfet!

Aquesta religió creu en el treball, en l’esforç, en el positivisme! L’Amorisme no creu en els camins ràpids, sinó en els camins de l’esforç, de guanyar-te el que tens. De tenir éxit, sabent que l’exit real no és guanyar més diners, sino tenir el tipus de vida que vols.

A l’Amorisme li encanten els regals sense motiu aparent, les sorpreses als teus éssers estimats. Li encanten els voluntariats, les aportacions als més desafavorits. Li agrada que un sigui crític amb si mateix i que s’accepti que mai res és perfecte.

L’Amorisme buscat que estimis a la vida tal i com estimes la teva parella, imperfecta. Que gaudeixis de cadascuna de les seves facetes. Els dies en que t’aixeques amb el peu esquerra són oportunitats per millorar.

"Unas veces se gana, otras veces se aprende"

No hem d’esperar a que ens passi alguna cosa greu per disfrutar de la vida. No hauria de caler superar un càncer per veure la vida com el que és, un regal. Un regal molt curt, que no s’atura, que sen’s escapa de les mans. Quan som joves la vida passa lenta, molt lenta, però a partir dels vinti-pico hem de saborejar fins i tot els moments desagradables, ja que passa follada. Tot és relatiu, hem de transformar l’enveja en admiració. Hem d’aprendre a valorar el que tenim.

“Estaba triste porque no tenia zapatos, hasta que vio a un hombre sin pies” 

Però sobretot, hem d’estimar, per sobre de tot. Hem d’estimar a tothom: “Cuando el amor és tu religión, la vida te sonríe” Aquesta frase espectacular és de la meva parella, i no pot ser més certa.

Si busques una parella i no la trobes, no pots renunciar a estimar, estima els teus amics, els teus companys de feina, el teu gos, els teus pares i germans, el venedor d’entrepans. Regala amor, somriures, ajuda, calidesa… i tard o d’hora la magia de l’Amorisme et tornarà tot aquest amor multiplicat per 10. Però mai no l’esperis de tornada, si l’esperes no arribarà. Dóna tot el teu amor i el dia menys esperat trucaràn a la teva porta quantitats ingents d’amor de moltes persones diferents.

El que sembrem és el que recollim, i si be és cert que hi ha moltes injustícies al món, això no ens pot fer virar el rumb de la nostra nau. Tenim un rumb molt clar, el de l’amor. I ni les onades, ni les tempestes, ni la maldad ens poden fer variar aquesta direcció. Hi ha vegades en que si ens apartem del camí i agafem una drecera, ens pensem que arribarem abans, però és mentida. No hi ha dreceres per arribar a l’amor, arirbarem a un altre lloc, potser amb més bens materials, però sense l’amor verdader. Per arribar-hi és necessari seguir el camí recte, i si hi ha obstacles superar-los amb serenor i positivisme. Si som coherents i seguim aquest camí, quan menys ens ho esperem estarem envoltats d’amor. Però compte, fins i tot quan ho estiguem, no podem virar el rumb.
 
Hi ha vegades que em pregunto que fem aquí, que collons som, d’on venim, d’on ha sortit l’univers. No som res, un suspir enmig de l’espai-temps. Però tenim la sort de tenir conciéncia, tenim la sort de poder estimar. És aquí quan (tot i que em segueixo preguntant obsessivament per tot i necessito més respostes) trobo una veritat absoluta, l’amor. Si per alguna cosa val la pena viure és per l’amor a la vida, que inclou persones, animals, la natura…

Potser aquesta religió no te les respostes que tenen altres. Potser és molt abstracta i poc clara. Però penso que la gran majoria dels éssers humans pensem igual, tot i que a vegades ens costi recordar-ho per la distorsió de la societat, de l’enveja o de l’odi. Però molt en el fons tots estimem.

Demà quan et llevis estima, és molt simple. Fes el que has de fer, però fes-ho estimant.

10/02/15 19:12h


La vida no s’atura mai

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada