Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 9 de setembre de 2015

La maduresa d'un NOU INDEPENDENTISTA



Després de 5 anys del canvi de xip al cervell, just el dia de la manifestació de 2010 de la resolució del TC contra l’Estatut, he passat per diferents etapes.

En un primer moment no vaig abraçar la independencia nítidament, però alguna cosa dins meu s’havia despertat, no sé com explicar-ho, estava furiòs amb l’Estat espanyol, però em resistia a trencar interiorment amb les parts d’Espanya que havia estimat.

En un segon moment, diria que entre uns 6 mesos – 1 any més tard aproximadament, va anar prenent forma dins meu la idea que no m’havia de sentir malament per voler un Estat propi per a Catalunya. 
No li feia mal a ningú, no deixava d’estimar els meus amics espanyols, el pernil, el flamenc-pop ni les festes del pobles d’Espanya. Simplement estava fent el pas, no atacava ningú, decidia que el meu vot passaria a ser per un partit que defensés els interessos de Catalunya fins a les últimes conseqüències.

La tercera etapa va desde el 2012 fins al 2014, amb l’inici exacte uns dies abans del cop de porta al pacte fiscal d’en Rajoy. Uns dies abans, perque tothom sabia que es negaria a parlar-ne. Aquí ja vaig passar a ser independentista, però aquest cop de manera irrevocable. Havia deixat de creure completament en l'Estat espanyol, no només del PP, sino de tots els partits de Madrid. Ja no volia saber res de canviar la política española, tots els meus esforços passaven a lluitar per la independencia de Catalunya. 

I m’hi vaig implicar, vaig sortir de l’armari davant un 95% d’amics pro-Espanya i vaig passar a ser el “separata”, però un separata orgullòs de ser-ho.

En aquesta etapa vaig anar veient com canviava el centre de la política catalana, amics mig fatxes passaven a moderar discursos, altres començaven a obrir els ulls, però us seré clar, gairebé ningún ha canviat de parer, potser algún està indecís, però no sé que acabarà fent.

La tercera etapa va acabar després del 9N quan ERC i CDC no es van posar d’acord en la llista conjunta. Aquesta situació em feia bastant fàstic, em va tocar molt els collons que anteposessin el partit a Catalunya. I parlo en plural, però cadascú que jutgi amb la seva consciència qui va tenir més o menys culpa. Per sort és un tema oblidat i enterrat.

Aquesta época va fer molt mal, però aquí ve el gran error de percepció d’alguns: això no va matar el procés, dins meu, en cap cas vaig deixar de ser independentista, em van fer perdre confiança, però no en la independencia, sino en els partits polítics. Cada dia que pasava, pensaba en les conseqüències de que el procés fracassés, però en cap escenari jo tornava a votar un partit no-independentista.

He anat madurant sí, fins i tot admeto que la meva il.lusió ha baixat respecte l’any passat, ara m’he tornat més realista, m’he adonat que el camí serà molt difícil, per temes externs, però també interns. Dins aquest realisme m’he assentat més en l’independentisme, lluny de tornar enrera. 

És cert que tenim una oportunitat d’or el 27S, que l’hem d’aprofitar al màxim. Fins i tot qui vol més autogovern hauria de votar sí, ja que la resta és regressió. Tot i així m’he anat tornant realista, i fins i tot amb una vistoria del sí, de la qual no n’estic segur (tant de bo), no sé si serem capaços d’obtenir la independencia… Hi ha tantes adversitats! 

Però del que sí estic segur, és que veurem la independencia en els propers 10-15 anys. Perquè? Perque no hi ha alternativa, Espanya ens vol súbdits, sotmesos, humiliats, Espanya és un 50-65% de PP/VOX/Ciudadanos… I aquesta gent vol una Catalunya española, ens vol “españolizados”. De manera que penso que si no ho aconseguim ara potser hi haurà un “bajón” compresible, però haurem sembrat la llavor de la llibertat. En 5-10 anys els joves ja no tindran por, la falta d’alternativa digna, farà que fins i tot els indecisos de “Catalunya sí que es pot” i Unió s’apuntin al carro i tornarem a la càrrega, amb més força! 

Tard o d’hora ho aconseguirem. Ara cal anar a mort per aconseguir-ho el més aviat possible!! Fer el #votdelatevavida

3 comentaris:

  1. tot depèn d'aquest 27S si no guanya el Sí la cosa estarà molt molt fotuda per la independència, ni en 5 ni en 10 anys s'arregla, o sigui que val més que guanyi

    ResponElimina
  2. BON ANY NOU, 2016!
    Bon Bona nit, començo l'any pensant en aquell blog que vaig trobar una vegada i que vaig deixar de consultar per l'esapi de temps entre publicacions, però avui hi he tornat. Així que torno seguir el blog i a comentar.

    La Palafrugellenca (ATC)

    ResponElimina
  3. Hola Palafrugellenca, com és la vida, feia mesos que no mirava el blog i me endut una sorpresa.
    Ara t'escric i ves a saber quan t'arribarà el missatge, és com si estiguessim en punts allunyats de l'univers, i el senyal arribés després d'uns mesos de viatge a la velocitat de la llum.
    Ets l'única persona que em segueix i això et fa especial.
    Intentaré escriure aviat.
    Tu tens blog?
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina